03
de Març
de
2017
Act.
03
de Març
de
2017
La Unió Europea ha fet una passa endavant pel que fa a la digitalització de les empreses i serveis públics, la connectivitat i les competències dels ciutadans vers les noves tecnologies. No obstant això, les desigualtats registrades entre els 28 països que la conformen deixen en evidència que encara hi ha una bretxa digital important.
Aquestes són algunes de les conclusions presentades aquest divendres per la Comissió Europea amb la publicació dels resultats de l'Índex de l'Economia i la Societat Digitals (DESI) del 2017, un informe que analitza anualment els avenços dels Estats membres i detecta les àrees amb més necessitats d'inversió.
Segons el vicepresident encarregat del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, "Europa s'està digitalitzant progressivament, però cal que els països intensifiquin els seus esforços i que inverteixin per aprofitar plenament el mercat únic". Tal com ha assenyalat en roda de premsa, cal superar el temor que genera en termes de destrucció de llocs de feina -"perquè també en crea"- o falta de competències i donar més suport a la innovació.
Europa es digitalitza, però a poc a poc
En termes generals, la UE ha millorat el seu comportament digital un 3% en comparació amb l'any anterior, però ha incrementat un 1% la bretxa digital si es compara amb el DESI del 2014.
L'estudi també posa de manifest que hi ha més graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, però que un 44% dels europeus no posseeix cap capacitat digital bàsica i que només el 34% dels usuaris d'Internet omple formularis per a l'Administració Pública en lloc de fer-ho en paper.
El 79% dels europeus es connecta a Internet una vegada per setmana, el que suposa un increment del 3% respecte de l'any anterior. Un 78% es descarrega música, pel·lícules, imatges o jocs, un 66% compra en línia i un 63% utilitza les xarxes socials.
Pel que fa al teixit empresarial, la digitalització arriba a poc a poc. Les companyies estan adoptant creixentment tecnologies com l'ús de programes informàtics o l'enviament e factures electròniques. I en el cas de les pimes, un 17% va fer el salt al comerç electrònic el 2016.
Eines digitals a l'empresa i l'administració, els punts forts d'Espanya
En relació amb resultats del DESI 2016, la UE ha millorat el seu comportament digital un 3%. Dinamarca, Finlàndia, Suècia i els Països Baixos lideren l'índex d'enguany, essent també els tres primers líders mundials per davant de Corea del Sud, el Japó i els Estats Units.
Espanya ocupa la 14a posició del rànquing, on destaca per obtenir una nota superior a la mitjana europea pel que fa a l'ús de les tecnologies digitals per part de les empreses. En l'estudi, que puntua del 0 a l'1 cadascun dels paràmetres, l'Estat espanyol obté una puntuació de 0.42, mentre que la mitjana europea se situa en els 0.37. Segons l'informe, les empreses avancen la integració de la tecnologia digital i la cinquena part de les pimes participen activament ne la venda en línia.
La prestació de serveis públics és un altre dels àmbits en què presenta bona nota. Amb una puntuació de 0.72 punts, Espanya demostra tenir un millor comportament que la mitjana europea (0.55) i lidera la classificació en relació a les dades obertes.
Per contra, l'Estat encara té feina a fer en els camps de la connectivitat –on ja s'ha millorat substancialment la cobertura de la xarxa ràpida-, les competències digitals del capital humà i en l'ús d'Internet, especialment en la utilització de la banca i el comerç electrònic.
En comparació amb l'índex de l'any anterior, Espanya millora una posició i obté 0.54 punts en la valoració general, un resultat de 0.02 punts per sobre de la mitjana europea.
Cap al Mercat Únic Digital
Tenint en compte aquests resultats, la CE presentarà al maig la seva revisió intermèdia de l'Estratègia del Mercat Únic Digital per indicar quins àmbits cal reforçar per encarar els reptes de futur en la pròxima dècada. Així, es planteja el 2025 com l'any de consolidació d'un seguit de propostes que configuraran el nou mercat, on s'espera que en només 5 anys l'economia digital mogui al voltant de 643.000 milions d'euros.
Actualment, la Comissió Europea compta amb un paquet de 16 propostes que regularien des de la transmissió de continguts digitals fins a les taxes a les quals han de fer front les empreses que operen en el comerç electrònic del continent, passant pel control de la privacitat dels usuaris i explotació de les dades en eines com WhatsApp, Facebook o Gmail, les quals quedaven fora del marc legislatiu actual, segons fonts de la CE.
Una de les mesures més ambicioses que s'espera que puguin ser aprovades abans del 2018, destaca la creació d'un espai únic de l'IVA per lluitar contra el frau, donar suport a les empreses i ajudar l'economia digital i el comerç electrònic. L'objectiu és que les pimes i les startups puguin vendre amb més facilitat a través d'Internet i puguin estalviar-se fins a 2.300 milions d'euros a l'any en despeses burocràtiques.
Tal com informen des de la Comissió, actualment les companyies han de fer front a un import de 8.000 euros per cada Estat membre on volen operar. Amb la finestreta única proposada, el tràmit quedarà reduït al pagament d'un sol import.
Així, dels 550.000 milions d'euros que generen les vendes en ecommerce a la UE –dels quals 96.000 milions es destinen al pagament de la taxa-, estimen que el nou sistema permetrà recuperar uns 5.000 milions d'euros que es perden cada any en l'IVA de les vendes online. Una xifra que podria ascendir fins als 7.000 milions d'euros i afectar a 430.000 negocis a la xarxa el 2021 si no s'actualitza el marc regulador.
Aquestes són algunes de les conclusions presentades aquest divendres per la Comissió Europea amb la publicació dels resultats de l'Índex de l'Economia i la Societat Digitals (DESI) del 2017, un informe que analitza anualment els avenços dels Estats membres i detecta les àrees amb més necessitats d'inversió.
Segons el vicepresident encarregat del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, "Europa s'està digitalitzant progressivament, però cal que els països intensifiquin els seus esforços i que inverteixin per aprofitar plenament el mercat únic". Tal com ha assenyalat en roda de premsa, cal superar el temor que genera en termes de destrucció de llocs de feina -"perquè també en crea"- o falta de competències i donar més suport a la innovació.
Europa es digitalitza, però a poc a poc
En termes generals, la UE ha millorat el seu comportament digital un 3% en comparació amb l'any anterior, però ha incrementat un 1% la bretxa digital si es compara amb el DESI del 2014.
L'estudi també posa de manifest que hi ha més graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, però que un 44% dels europeus no posseeix cap capacitat digital bàsica i que només el 34% dels usuaris d'Internet omple formularis per a l'Administració Pública en lloc de fer-ho en paper.
El 79% dels europeus es connecta a Internet una vegada per setmana, el que suposa un increment del 3% respecte de l'any anterior. Un 78% es descarrega música, pel·lícules, imatges o jocs, un 66% compra en línia i un 63% utilitza les xarxes socials.
Pel que fa al teixit empresarial, la digitalització arriba a poc a poc. Les companyies estan adoptant creixentment tecnologies com l'ús de programes informàtics o l'enviament e factures electròniques. I en el cas de les pimes, un 17% va fer el salt al comerç electrònic el 2016.
Eines digitals a l'empresa i l'administració, els punts forts d'Espanya
En relació amb resultats del DESI 2016, la UE ha millorat el seu comportament digital un 3%. Dinamarca, Finlàndia, Suècia i els Països Baixos lideren l'índex d'enguany, essent també els tres primers líders mundials per davant de Corea del Sud, el Japó i els Estats Units.
 |
| Rànquing general del DESI 2017. Comissió Europea |
Espanya ocupa la 14a posició del rànquing, on destaca per obtenir una nota superior a la mitjana europea pel que fa a l'ús de les tecnologies digitals per part de les empreses. En l'estudi, que puntua del 0 a l'1 cadascun dels paràmetres, l'Estat espanyol obté una puntuació de 0.42, mentre que la mitjana europea se situa en els 0.37. Segons l'informe, les empreses avancen la integració de la tecnologia digital i la cinquena part de les pimes participen activament ne la venda en línia.
La prestació de serveis públics és un altre dels àmbits en què presenta bona nota. Amb una puntuació de 0.72 punts, Espanya demostra tenir un millor comportament que la mitjana europea (0.55) i lidera la classificació en relació a les dades obertes.
Per contra, l'Estat encara té feina a fer en els camps de la connectivitat –on ja s'ha millorat substancialment la cobertura de la xarxa ràpida-, les competències digitals del capital humà i en l'ús d'Internet, especialment en la utilització de la banca i el comerç electrònic.
 |
| Puntuació d'Espanya en els cinc àmbits d'estudi. Comissió Euopea |
En comparació amb l'índex de l'any anterior, Espanya millora una posició i obté 0.54 punts en la valoració general, un resultat de 0.02 punts per sobre de la mitjana europea.
Cap al Mercat Únic Digital
Tenint en compte aquests resultats, la CE presentarà al maig la seva revisió intermèdia de l'Estratègia del Mercat Únic Digital per indicar quins àmbits cal reforçar per encarar els reptes de futur en la pròxima dècada. Així, es planteja el 2025 com l'any de consolidació d'un seguit de propostes que configuraran el nou mercat, on s'espera que en només 5 anys l'economia digital mogui al voltant de 643.000 milions d'euros.
Actualment, la Comissió Europea compta amb un paquet de 16 propostes que regularien des de la transmissió de continguts digitals fins a les taxes a les quals han de fer front les empreses que operen en el comerç electrònic del continent, passant pel control de la privacitat dels usuaris i explotació de les dades en eines com WhatsApp, Facebook o Gmail, les quals quedaven fora del marc legislatiu actual, segons fonts de la CE.
Una de les mesures més ambicioses que s'espera que puguin ser aprovades abans del 2018, destaca la creació d'un espai únic de l'IVA per lluitar contra el frau, donar suport a les empreses i ajudar l'economia digital i el comerç electrònic. L'objectiu és que les pimes i les startups puguin vendre amb més facilitat a través d'Internet i puguin estalviar-se fins a 2.300 milions d'euros a l'any en despeses burocràtiques.
Tal com informen des de la Comissió, actualment les companyies han de fer front a un import de 8.000 euros per cada Estat membre on volen operar. Amb la finestreta única proposada, el tràmit quedarà reduït al pagament d'un sol import.
Així, dels 550.000 milions d'euros que generen les vendes en ecommerce a la UE –dels quals 96.000 milions es destinen al pagament de la taxa-, estimen que el nou sistema permetrà recuperar uns 5.000 milions d'euros que es perden cada any en l'IVA de les vendes online. Una xifra que podria ascendir fins als 7.000 milions d'euros i afectar a 430.000 negocis a la xarxa el 2021 si no s'actualitza el marc regulador.