La desigualtat salarial entre homes i dones és una realitat que es manté encara ben viva. Al Vallès Occidental, les dones cobren un 24,8% menys que els homes segons un estudi del Consell Comarcal. El salari mitjà dels treballadors vallesans se situa en els 31.816 euros anuals, mentre que el de les treballadores és de 23.934.
"Nosaltres parlem d'una bretxa del 23%, que en realitat és una motxilla de la situació que pateixen les dones en l'àmbit laboral i quines són les discriminacions quantificades econòmicament", destaca Eva Gajardo, secretària d'Igualtat d'UGT.
A més edat, més desigualtat salarial
Una de les característiques de la bretxa salarial entre homes i dones és que es va agreujant a mesura que avança l'edat. I és que si les dones de menys de 34 anys cobren un 15% menys que els homes, en el col·lectiu de majors de 55 anys la diferència es dispara per sobre del 30%.
Eva Gajardo assenyala que quan les dones encara no tenen les repercussions dels treballs de cura i responsabilitats familiars, els salaris són similars que als homes. Una situació que es va capgirant a mesura que avança el temps.
Gajardo: "Les dones som les que estem conciliant"
I és que actualment són encara les dones les que més assumeixen les tasques de cures a familiars i amb els fills. "Coincidint amb les èpoques de cures, la maternitat i les responsabilitats familiars; la bretxa salarial comença a tenir uns valors encara pitjors", apunta Gajardo, que afegeix: "Les dones som les que estem conciliant i la bretxa comença a disparar-se de forma important".
Les conseqüències de les cures
La realitat que les dones són les que més responsabilitats familiars assumeixen i més han de conciliar tenen conseqüències directes en la seva vida laboral i salaris.
"La conciliació ens relega a les empreses a espais de menys responsabilitat i trenca carreres professionals per excedències i reduccions de jornades", denuncia la secretària d'Igualtat d'UGT.
Gajardo: "Els homes són els amos de les hores extraordinàries"
A més, els homes es converteixen en "els amos de les hores extraordinàries", ja que les dones no "s'ho poden permetre per la responsabilitat familiar". El fet que les dones no facin tantes hores extraordinàries "dispara" la bretxa salarial".
La maternitat, inici de les desigualtats
La maternitat i la paternitat no és el fet principal que explica les desigualtats, ja que els permisos són similars, segons explica Eva Gajardo. El problema són totes les conseqüències posteriors i les responsabilitats de les cures, que encara assumeixen principalment les dones: "Has de dedicar menys hores al mercat de treball, amb reducció de jornades, i suposa que en molts llocs de treball ja no et deixen ascendir i et veus relegada a determinades categories professionals".
Gajardo: "Tenir fills penalitza les dones però beneficia els homes"
"Tenir fills penalitza les dones però beneficia els homes pels rols de gènere i la realitat del mercat de treball, fet a imatge de la persona que pot estar disponible per treballar les hores que faci falta sense imprevistos", apunta la responsable d'UGT.
Una espiral negativa
Tot plegat és un cercle negatiu que es retroalimenta. Les dones cobren menys habitualment perquè estan en sectors més precaris i, quan arriben els fills, com que les dones cobren menys que les parelles, són les que fan reduccions de jornada. Això comporta encara salaris més baixos i dificultats per ascendir professionalment.
I al final té repercussió en les pensions, tal com detalla Eva Gajardo: "Les bretxes de les pensions estan al voltant d'un 34% perquè les dones hem sortit del mercat, no hem pogut desenvolupar les nostres carreres professionals".
Els llocs directius i les dones
Per Mónika Blasco, presidenta de l'Associació de Dones Empresàries i Directives del Vallès, la "discriminació" envers les dones té lloc especialment en l'ascens a llocs de responsabilitat i on es prenen les decisions.
"Venim d'unes empreses extremadament conservadores, on s'han fet llocs de feina desenvolupats per homes i per a homes i no s'han tingut en compte les necessitats de les dones", assenyala Blasco, que creu que s'ha de "canviar la mentalitat conservadora que regeix en la majoria de les empreses".
Mónika Blasco: "En reunions encara hi ha tristament una discriminació a l'opinió de les dones"
A més, la falta de dones en els càrrecs més superiors també fa que no hi hagi referents per les treballadores d'una empresa i es perdi certa motivació. "En reunions encara hi ha tristament una discriminació a l'opinió de les dones", lamenta.
Per Blasco, "integrar dones en els equips directius genera més riquesa" i, només per una qüestió "d'egoïsme", s'hauria d'apostar per equips més diversos.
Tot i això, considera que en els últims anys s'ha avançat molt i destaca que ja hi ha un 25% de CEOs en empreses que són dones. "El salt és molt important. Queda molt treball, però anem en la bona línia", conclou com a missatge optimista.
Bretxa salarial per sectors
Per sectors, les activitats professionals i administratives i les del comerç són les que registren una major bretxa salarial, mentre que en la construcció, àmbit predominantment masculí i amb retribucions més baixes, la diferència salarial és menor.
Gajardo: "Les dones estan en sectors més feminitzats que són els que pitjors condicions i valor tenen"
"Entrem dins del mercat de treball amb una bretxa ja del 27%", sentencia Eva Gajardo, argumentant que "les dones estan en sectors més feminitzats que són els que pitjors condicions i valor tenen". "En els sectors més feminitzats hi ha més bretxa i els salaris són més baixos", explica.
És per això que considera que les "dones, dins del mercat de treball, viuen una segregació laboral". De fet, segons dades de l'UGT, el 84% de les dones es concentra en quatre grans sectors, que són principalment els dedicats als serveis i administratius.
Més universitàries
A més, la diferència salarial és més acusada entre els llicenciats i especialistes que entre els col·lectius sense qualificació. Per exemple, entre els auxiliars administratius les dones cobren un 14% menys que els homes; mentre que en el camp de l'enginyeria perceben un salari un 32% més baix. Un dels motius és que el camp d'auxiliars administratius està molt feminitzat, mentre que el d'enginyeria està més masculinitzat.
"Les dones són les que tenen un percentatge més elevat que surten de les universitats i això no arriba la mercat de treball perquè es mantenen els rols de gènere", afegeix la secretària d'Igualtat d'UGT.
Trencar els estereotipis de gènere
Per Gajardo, per trencar aquesta realitat calen canvis estructurals i des de molts àmbits diferents. Un d'ells és un canvi de mentalitat en la societat i que els homes es corresponsabilitzin de les tasques de cures familiars.
D'altra banda, "cal trencar els estereotips de gènere" en el mercat de treball. A més, el mercat de treball ha de posar més al centre les persones i ser més flexible amb els horaris.
Un altre canvi fonamental és avançar perquè la cura dels 0 a 3 anys sigui universal i gratuïta perquè "no penalitzi les dones". I els permisos han de ser "igualitaris, intransferibles i remunerats".