Com evoluciona la bretxa salarial? Hi ha més presència femenina a la direcció de les companyies? La pandèmia ho ha agreujat? Hi ha reconversió de les posicions directives femenines cap a posicions intermèdies? Aquesta ha sigut algunes de les qüestions que ha tingut lloc en la 16a edició anual de l'informe Brecha Salarial y Presencia de la mujer en puestos directivos 2022, l'estudi d’ICSA Group i EADA Business School que recull la informació actualitzada sobre les diferències retributives entre homes i dones i la quota de presència femenina en llocs directius. L’enquesta, una de les més completes del sector, compta amb 80.000 respostes. I una visió panoràmica que és més greu del que ens pensem.
Com evoluciona la presència de la dona i la bretxa salarial, una vegada superada la pandèmia? Estem assistint realment a un canvi d'organització de la feina? Les condicions actuals afavoreixen la presència directiva de la dona? Fracassa la conciliació? Indry Canchila, enginyera industrial i sòcia directora de l'àrea de consultoria d'ICSA grup i la doctora Aline Masuda, professora i investigadora d'EADA Business School, han comentat els resultats des del punt de vista tècnic i acadèmic.
Els experts consideren que la conciliació continua sent un obstacle per al desenvolupament directiu de la dona
En primer lloc, la presència de la dona en posicions directives, que es recuperava des de fa alguns anys, ha patit una caiguda de dos punts respecte l’any anterior i que s’ha situat en el 16,8%. Pel que fa a la bretxa salarial entre homes i dones és del 13,1%. Respecte als salaris, la retribució mitjana actual d’un directiu és de 88.129 euros bruts anuals, mentre que el de les dones és de 77.928 de mitjana. Canchila ho té clar: “la caiguda de dos punts en la presència de la dona en la direcció és una pèrdua de talent que només constata que les organitzacions de l’Estat espanyol segueixen sense estar preparades per aprofitar la potencialitat del talent femení”.
En aquests moments les dones tenen més presència femenina en els àmbits de la direcció de recursos humans i en la direcció d’administració i finances. En canvi, segons Canchila, “la direcció comercial que exigeix mobilitat freqüent i la direcció d'operacions o producció que sol fer referència a carreres tècniques són àmbits típicament masculins”.
Canchila: “Les empreses de l’Estat espanyol segueixen sense estar preparades per aprofitar la potencialitat del talent femení”
“Tenim dones molt més preparades acadèmicament que homes, però no es nota en la remuneració econòmica”, explica Masuda. “En posicions similars, com per exemple els treballadors i els comandaments intermedis no es nota tant la diferència, però en les posicions directives s’eixampla molt”.
Quan la presencialitat ho complica tot
Per altra banda, Masuda, apunta que una de les principals conclusions de l’informe té a veure amb l’ambient “incompatible” per a la conciliació que té la posició de directiu. Es reclama molta presencialitat i moltes hores de feina, puntualitza l’experta. Per tant, la docent ha cridat a “redissenyar el lloc de treball per fer una gestió per objectius i més treball en equip”. Sobre la bretxa salarial, ha explicat que és més difícil per a una dona mostrar-se agressives en exigir una retribució més gran: "Som millors per negociar per als altres que per a nosaltres mateixes", ha dit.
Finalment, la inclusió és el gran element oblidat. Per a la ponent d’EADA Business School i, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), hi ha dones que tenen dos treballs, un en l’àmbit professional i l’altre, personal. Les dones de mitjana a Espanya, a part de la seva feina habitual, dediquen més de 32 hores a la setmana a tasques de la llar i als fills, mentre que els homes és de tan sols 24. És important un canvi de legislació que fomenti la corresponsabilitat en les famílies. I no deixar a les “super dones” com assumpte pendent.