A l’estil dels equipaments vinculats a les colònies tèxtils que van proliferar a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, l’any 1959, a Tordera (Maresme), es va crear una escola relacionada amb l’activitat de la fàbrica Fibracolor, que va tancar les portes el 2008. De les cendres d’aquella planta, a partir de la constitució d’una escola de pares que gestionava el centre, va sorgir Brianxa, que es defineix com un centre “català, plural i laic”. D’esdevenir una escola adreçada als fills dels treballadors de Fibracolor, ara s’ha posicionat com un espai docent innovador, en el qual els pares han adquirit la propietat de l’edifici, assolint la plena autonomia sobre l’organització. Aquest procés ha estat possible gràcies al suport financer de l’Institut Català de Finances (ICF), un organisme que pertany a la Generalitat de Catalunya, que ha concedit el crèdit que ha permès al consell rector l’adquisició de l’immoble.
Des del moment en què va tancar la fàbrica de Fibracolor, l’escola ha anat desvinculant-se del seu passat per erigir-se en una escola privada concertada, canviant-se el nom i apostant per una organització autònoma. Així ho explica el director de Brianxa, Xavier Manresa, que detalla que “mentre a l’equip directiu ens encarreguem de la planificació pedagògica, els pares, representats pel consell rector, gestionen l’estructura, les finances i la propietat de l’edifici”. Fa 15 anys, quan Fibracolor, participada en un 40% per Inditex, va cessar la seva activitat, els responsables de l’escola van reflexionar sobre el model d’escola que volien i amb quina titularitat.
El centre, una de les nou escoles cooperatives de Catalunya, aposta per la innovació pedagògica i les iniciatives interdisciplinars
Avui dia, Brianxa és una de les nou escoles cooperatives de Catalunya. Agrupades sota el paraigua de la Federació d’Escoles Cooperatives de Catalunya, es caracteritzen per “treballar cooperativament amb compromís i implicació de famílies, docents i no docents per transformar i innovar l'ensenyament a partir de la solidaritat, la pluralitat, el treball en xarxa, l'autogestió i l'autonomia”. Aquests tipus de centre representen un model d’escola laica, plural, inclusiva, solidària, activa, innovadora i participativa, arrelada al territori. De la mateixa manera, Brianxa forma part de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), una entitat que defensa una educació i un ensenyament lligats al prestigi social necessari de l’excel·lència, a la generació de processos de transformació que millorin els models actuals, a l’aportació econòmica de les famílies mentre l’administració no resolgui la insuficiència del concert i a la gestió personalitzada dels centres des de la seva potència crítica, responsable i creadora.
La compra de l’edifici
El tancament de Fibracolor va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de Brianxa. La multinacional Inditex va decidir traspassar la titularitat de part del complex, en el qual ara s’hi troba un centre logístic de la companyia, a un fons d’inversió. “Aquesta firma va permetre que ens quedéssim a l’immoble abonant un preu de mercat pel lloguer”, recorda Xavier Manresa, director del centre des de fa més d’una dècada i antic alumne de l’escola.
Gairebé 15 anys després, el propietari dels terrenys on s’ubica Brianxa va decidir posar-lo a la venda. És en aquell context, on el consell rector arriba a un acord amb l’ICF, que a través d’un crèdit a 20 anys facilita l’adquisició de l’immoble. “Va ser una solució òptima, ja que et quedes amb la propietat i el patrimoni de l’edifici amb el suport de l’administració autonòmica i local”, recorda Manresa.
El consell rector, gestionat pels pares, arriba a un acord amb l’ICF, que a través d’un crèdit a 20 anys facilita l’adquisició de l’immoble
Des de l’ICF aposten, entre altres, pel finançament per a projectes d'inversió i per a necessitats de circulant, especialment destinat a persones emprenedores, autònomes, pimes, grans empreses i entitats, tant del sector públic com del sector privat, a les quals se’ls concedeixen crèdits a llarg i mitjà termini. És el cas de l’escola Brianxa. En aquest àmbit, en el marc del seu eix estratègic 3, l’ICF, que es reivindica com un actor clau per promoure el desenvolupament empresarial sostenible, impulsa el finançament de projectes culturals, educatius i d’economia social.
Innovació pedagògica
A Brianxa, s’imparteix docència des de l’etapa de llar d’infants fins a 4t d’ESO. Xavier Manresa destaca el caràcter laic i la vinculació a la catalanitat de l’escola, alhora que precisa que és un centre únic, ja que no està vinculat ni a cap agrupació religiosa ni forma part d’un gran grup docent. “Sempre hem treballat sota els paràmetres d’una pedagogia innovadora i amb iniciatives interdisciplinaris”. Durant aquest curs, el projecte interdisciplinari rep el nom ‘Art i color, convertim l’escola en un museu’ i recentment, durant la celebració del dia de Santa Cecília, patrona de la música, cada grup de classe va preparar una actuació de dansa relacionada amb la iniciativa.
El seu afany de millorar i innovar en el camp de la pedagogia han fet que Brianxa hagi rebut en diverses ocasions el premi Baldiri Reixach o hagi estat seleccionada per l’AEC en l’àmbit de les bones pràctiques. Un hort escolar, l’experimentació científica, la lectoescriptura, el foment de la participació de l’alumnat, l’ús pioner de l’aplicació Google Aps en l’esfera educativa i la col·laboració entre els alumnes més grans i els petits són alguns dels trets que vehiculen el passat industrial comunitari de l’escola i l’impulsen a un futur basat en una gestió cooperativa del seu patrimoni.