L’emblemàtica Grand Place, al centre de Brussel·les n’està rodejada de botigues que en venen. Els turistes fan cua pacientment per emportar-se una capsa, o moltes, per amics o familiars. A l’aeroport, els més despistats aprofiten per comprar-ne. Sí, parlem de la xocolata. Bèlgica és el segon major exportador, però el sector està preocupat amb els preus del cacau disparats.
El passat gener, la cotització del cacau va arribar a altes quotes en els mercats internacionals: 10.750 dòlars la tona (tot i que el màxim va ser l'abril del 2024, superant els 12.000 dòlars), en l’últim any s’ha registrat un augment del 144%. I les butxaques de belgues i turistes ho noten i, des de fa temps: perquè en els últims tres anys el preu no ha parat d’augmentar.
Hi ha moltes raons que expliquen aquest increment: una sèrie de males collites a Ghana i Costa de Marfil —els països que exporten al voltant del 60% de tota la producció mundial—, unes condicions climàtiques cada cop més difícils; malalties i plagues que afecta la planta de cacau, una producció que tendeix a l’especulació expliquen en gran part per què ara els preus per comprar bombons estan en màxims.
La crisi climàtica té molt a dir en aquest augment de preus. Segons un informe publicat per l'ONG Climate Central, en l’última dècada, la temperatura va superar els 32 graus centígrads durant la principal època de recollida de llavors (d’octubre al març) a Costa de Marfil i a Ghana. Unes temperatures molt superiors al que necessiten els arbres, que perden la humitat òptima per a la seva recol·lecció. Amb aquesta caiguda de la producció, també s’ha vist acompanyada un increment de la demanda, especialment a l’Àsia (l’Índia i la Xina).
A Bèlgica, els productors intenten mantenir els preus i estirar una mica els marges. Marques com Leonidas, famosos pralinés a un preu una mica més baix que d’altres com Neuhaus o Godiva, asseguren que no tenen previst apujar preus, de moment, perquè recorden que el mercat del cacau és molt especulatiu i que no hi volen contribuir. Amb tot, hi ha esperança que el preu s’acabi estabilitzant en els 8.000 dòlars, segons les perspectives dels mercats a futur, ja que s’espera que la temperatura millori.
Els agricultors de cacau a Ghana no guanyen un sou just i la gran majoria no arriba als 2 dòlars al dia
I amb uns preus que es disparen, això es tradueix amb més diners pels agricultors d’Àfrica Occidental? En realitat, no. El regulador de Cacau de Ghana vigila els preus, evita que la retribució —al marge de l’especulació— sigui sempre estable entre els agricultors, però aquests denuncien que tot i els alts preus, la regulació els ha acabat afectant. Perquè si bé el seu sou és estable si els preus cauen, també ho és quan pugen. Per tant, no guanyen tampoc més. Així, segons un informe d’Oxfam, els agricultors de cacau a Ghana no guanyen un sou just, la gran majoria no arriba als 2 dòlars al dia. Segons la mateixa organització, la xocolata també és un producte que sobretot augmenta al final de la cadena de valor, el que explica també que els agricultors quasi no notin l’increment.
Però no tot són males notícies. L’últim informe de l'Organització Internacional del Cacau (ICCO) calcula que aquest any la producció augmenti i la demanda baixi lleugerament, donant una mica de marge als preus disparats. Cada bombó explica una història, amb l’origen d’una llavor que viatja des de l’Àfrica Occidental fins al cor de Bèlgica. I que tants plaers i maldecaps pot crear.