Fa un any que el Banc Central Europeu va decidir fer un viratge en la seva política monetària i comencés a apujar els tipus d’interès. Han estat mesos d’augments consecutius i actualment està al 4,25%. La presidenta de l’Eurobanc, Christine Lagarde, ja ha advertit que l’objectiu no és afluixar i és mantenir aquesta agenda i apretar així a una inflació persistent que es manté per sobre del 5% en l’eurozona. Això, sens dubte, té un impacte en la butxaca dels ciutadans, especialment, en les hipoteques.
La decisió del BCE ja té conseqüències en el mercat immobiliari, la gent que pensava comprar-se una casa ha preferit esperar. Després de la pandèmia, el 2022, la compravenda de pisos va incrementar-se, el mercat va començar a tenir canvis: moltes famílies van adonar-se que a la seva casa li faltava un balcó, o un jardí, o que el menjador era massa petit. Després d’estar 24 hores tancats a casa durant temps, molts van adonar-se que la seva llar no estava preparada per pandèmies. Gràcies a l’estalvi que moltes famílies van aconseguir, es va produir el canvi, amb una pujada durant dos anys mai vista des d’abans que explotés la bombolla immobiliària el 2007.
Però aquest increment ja s’ha acabat. Les hipoteques són cares i els pisos també. A la ciutat de Barcelona actualment el preu mitjà per un pis és de 339.000 euros; a Brussel·les és de 345.000 per un pis d’obra nova i de 271.000 per un d’antic. Un preu molt més assequible en la capital europea que a la ciutat catalana, si es té en compte també la diferència que existeixen entre els sous.
Els residents a la ciutat de Barcelona tenen un sou mitjà de 32.300 euros bruts anuals, a Brussel·les el salari brut anual és de 43.800 euros. Els diners que s’han de destinar a un lloguer o una hipoteca de mitjana a Barcelona és molt més ampli que els residents a Bèlgica per una raó molt clara: els sous son més alts.
Tot i això, a Bèlgica, —igual que a Barcelona— també hi ha diferències entre els barris. Però també en els oficis. Brussel·les té una particularitat que no es viu a la capital catalana. La ciutat belga és la seu principal de les institucions europees, s’hi troba la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Parlament Europeu, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions. És també la seu de centenars d’empreses i de grans lobbies; a més també s’hi troben les seus de grans bufets d’advocats europeus i internacionals.
Els diners que s’han de destinar a un lloguer o una hipoteca a Barcelona és molt més ampli que a Bèlgica per una raó molt clara: els sous son més alts
Els sous que cobren aquests treballadors també són significativament més alts que la resta de residents a Bèlgica. És una ciutat amb una àmplia bretxa entre aquella capa de la població que cobra sous molt alts i altres no tant: una alta posició en un lloc de treball a la Comissió Europea pot superar els 20.000 euros al mes (tot i que el sou sol està al voltant d’entre els 3.000 i els 5.000, depenent de la posició o antiguitat).
El gran nombre de funcionaris i persones que treballen al voltant de les institucions europees fa augmentar el salari mitjà a la capital, però això ha tensionat també el mercat inmmobiliari, especialment en barris com l’europeu —el que es troba en les immediacions del Parlament i la Comissió—. Antigament, era un barri molt més assequible, al voltant dels anys 80, expliquen diversos veïns, on hi havia un important nombre de cases antigues, conegudes com a Maîsons de Maitre, cases altes amb un jardinet i que ara poden arribar a rondar els 700.000 euros. Un preu molt més adequat per a les butxaques de funcionaris i no per a treballadors aliens a les institucions. Tot i així, Bèlgica no se la considera una país amb una gran desigualtat. Segons Eurostat té una distribució de la riquesa, de mitjana, molt més igualitària que altres països, com per exemple Espanya.
Per altra banda, el mercat immobiliari ara mateix a Espanya ha mantingut collats els preus, i s’han incrementat durant els primers mesos de l’any. Per contra, a Bèlgica han disminuit lleugerament amb un 0,3%, i segons un recent baròmetre es creu que disminuirà un 3%.
El gran nombre de funcionaris i persones que treballen al voltant de les institucions europees fa augmentar el salari mitjà a la capital, però això ha tensionat també el mercat inmmobiliari
Així i tot, el mercat immobiliari belga és un dels més estables de l'OCDE. Segons xifres d’Eurostat, amb baixades que arriben entre el 9 i quasi el 2% entre els països del seu voltant, els preus a Bèlgica no varien en gran manera amb un equilibri entre l'oferta i la demanda que es manté. En un país on no l’atur està per sota de la mitjana de la UE (5,5%) així com el juvenil (5%) hi ha més possibilitats de pensar a ser propietaris d’un pis a més d’un sou mitjà a la ciutat de Brussel·les que ronda els 3.600 euros de mitjana. Els belgues, generalment, sempre han apostat per ser propietaris de pis com una convicció que es tracta d’una inversió segura. Això explica, segons un recent informe de l’entitat ING, que el mercat mantingui aquesta estabilitat.
A Espanya també aquesta idea ha estat molt arrelada, tot i que cada cop menys, especialment després de la bombolla immobiliària, però també a causa d’un atur persistent que doble el belga (en l'11%) i el segon atur juvenil més alt de la Unió Europea (també superior a l'11%). Ser propietaris a l’estat no està a l’abast de tothom.