El nou Trump 2.0 ja se sent a l’altra banda de l’Atlàntic. Fa trontollar les relacions transatlàntiques com mai, amb un impacte en l'àmbit econòmic i internacional difícil encara de determinar. I la Unió Europea ja ha començat a veure què en pot esperar d’aquesta nova administració: més caos, més aranzels, i més dificultat per teixir una relació de confiança.
Els quatre anys de tranquil·litat de l’administració Biden i la Unió Europea ja queden enterrats. Comença una nova era. L’anunci de l’aplicació d’aranzels a l’acer i a l’alumini del 25% a tots els països del món, entre ells la Unió Europea, era un dels moviments esperats a Brussel·les, perquè Donald Trump ja els va aplicar el 2018. Llavors va introduir aranzels per valor de 6.400 milions d’euros, la UE va respondre també amb noves mesures equivalents a 2.800 milions d’euros i que després va ampliar. Entre els productes afectats, la mantega de cacauet, les motos Harley-Davidson i els pantalons Levi’s. L’objectiu de Brussel·les va ser imposar aranzels en productes que es produeixen sobretot en estats republicans, perquè així pressionessin al president dels Estats Units. També és l’estratègia que s’estudia aquesta vegada.
Trump fa trontollar les relacions transatlàntiques com mai, amb un impacte en l'àmbit econòmic i internacional difícil encara de determinar
El 2018, a la Unió Europea li va agafar per sorpresa les mesures aranzelàries, com la traïció d’un amic de tota la vida que un dia per l’altre decideix deixar de ser-ho. Trump va insistir que estava obert a deixar els aranzels a canvi que la Unió es replegués a les seves demandes, però Brussel·les s’hi va negar. “La Unió Europea no negocia així”, va dir llavors la comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström.
Aquells aranzels es van aplicar durant gairebé tres anys. El 2021, amb l’estrenada presidència de Biden, i amb la felicitat poc continguda dels líders de les institucions europees que van proclamar que “els Estats Units, per fi, eren de tornada”, els aranzels es van congelar. La treva acabava just el març del 2025.
A diferència d’ara fa set anys, Brussel·les ja no es tanca a negociar, malgrat que la forma en com actua el nord-americà es percep entre alguns analistes i fonts europees com “un xantatge”. Trump en menys d’un mes està trasteballant totes les normes, a cop de decret diari, perquè l’statu quo, a ell, no li serveix. Trenca ponts i Brussel·les està inquieta, tot i que es prepara amb plans de contingència des d’abans de les eleccions. La Comissió Europea ha advertit que respondrà a Washington “amb fermesa”, i denuncia que la imposició d’aranzels no són més que “impostos”. Així i tot, l’escenari amb el qual es treballa en el pròxim mes serà negociar. L’equip de Comerç de la Comissió Europea ja està en contacte amb l’administració Trump per intentar arribar a un acord, probablement amb més compres de gas natural licuat (LNG, per les seves sigles en anglès). Una opció que Agathe Demarais, analista del think tank del European Council of Foreign Relations (ECFR) considera com a “poc realista”. L’altra opció és augmentar les compres d’armament i material de defensa, en un moment en què la Unió Europea i l’OTAN té al cap un augment significatiu de la despesa del sector. Brussel·les confia en el fet que la relació econòmica i comercial interlligada que mantenen ambdós blocs (i que representen el 40% del comerç mundial) podran convèncer a Trump que una guerra aranzelària farà molt de mal a tothom, molt especialment a la classe mitjana a la qual el magnat assegura representar.
Però l’anunci de gravar les importacions d’acer i alumini no era suficient, Trump també ha avançat que imposarà aranzels “recíprocs”a tots els països i socis comercials. “És el pas equivocat”, ha rebutjat la Unió Europea. “Davant dels aranzels injustificats, la resposta de la UE quedarà sense resposta”, ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Què signifiquen aquests aranzels? A falta de concreció, la Unió Europea tem, sobretot, que la nova mesura sigui imposar un gravamen al sector automobilístic (a la UE s’imposa normalment del 10% enfront del 2,5% des dels Estats Units) o als productes farmacèutics (tot i que no s’apliquen aranzels d'acord amb l'OMC). Però Trump considera l’IVA també com un aranzel, tot i que no ho sigui. I aquí és on més mal pot fer a la Unió Europea.
“La Unió Europea és una de les economies més obertes del món, amb més d’un 70% de les importacions amb zero aranzels. Per això la UE és un dels socis amb el nombre més gran d’acords comercials del món. La UE ha negociat i conclòs tres vegades més acords comercials que els Estats Units”, ha subratllat la Comissió Europea en un comunicat.
Les noves amenaces de Trump arriben en el pitjor moment pel bloc. L’economia no acabar d’arrencar i Alemanya, fins no fa gaire la locomotora de l’eurozona, ara és un animal ferit en recessió. La Unió Europea entra ara en una nova etapa de canvis inèdits. El Trump del 2017 no és del 2025. Ni el món de llavors tampoc és l’actual.
L’economia no acabar d’arrencar i Alemanya, fins no fa gaire la locomotora de l’eurozona, ara és un animal ferit en recessió
La UE ha estat envoltada de crisis en els últims 15 anys. No hi ha hagut treva. Des de la crisi econòmica i de deute sobirà, els rescats a diferents països europeus, el Brexit, la pandèmia o la guerra a Ucraïna. Ara amb Trump, en suma una altra. I haurà de saber navegar entre la incertesa i el caos si no vol ser engolida.