Va ser com un huracà. La pandèmia va arrasar i va afectar de moltíssimes formes. En el pla sanitari, sens dubte, en el teixit social i econòmic dels països, també. Fa gairebé tres anys des que va esclatar tot i, malgrat que la normalitat ja està en les nostres vides, els canvis han estat profunds. Han sacsejat molts sectors, entre ells, el de l’hostaleria. A Brussel·les han tancat restaurants i hotels emblemàtics de la ciutat per la crisi de la covid-19, també pels canvis en els patrons de consum i una legislació de mobilitat en el centre de la capital belga que no agrada a tothom.
A Bèlgica, la pandèmia es va viure de forma diferent. Durant la primera onada, quan a l’estat espanyol tancava tot i no es podia ni sortir al carrer, el govern belga va decidir que s’havia de poder sortir fora, per fer esport i ajudar a la salut mental de les persones, mai no va estar prohibit airejar-se. També va ajudar que aquella va ser una de les primaveres més assolellades dels últims 100 anys.
El govern belga va decidir que s’havia de poder sortir fora, per fer esport i ajudar a la salut mental de les persones, mai no va estar prohibit airejar-se
El país, amb una àmplia cultura de bars i cafeteries, també es va veure afectat pel tancament de restaurants per la pandèmia. Amb gairebé 1.700 establiments repartits per la ciutat, alguns van tenir problemes per reobrir, però van existir iniciatives d’alguns llocs juntament amb una marca de cervesa en què podies convidar als teus amics a la primera beguda tan bon punt reobrissin els bars si demostraves que el teu aniversari s’havia produït en ple confinament. Però la segona onada va ser l’estocada final, els casos de covid es van multiplicar i tot va tancar amb un toc de queda molt estricte.
Durant vuit mesos res es va obrir. Va ser llavors quan van començar les notícies que hi hauria molts llocs que no tornarien a tenir mai més clients. Un d’ells va ser un restaurant molt conegut entre turistes i belgues, el Restobières, en el popular barri de Marolles. El lloc era considerat el millor en la seva especialitat, cuina a la cervesa. Tot es cuinava amb aquesta beguda, incloses les postres. El propietari va dir que, després de 20 anys, ja no tenia forces per tirar endavant.
El tancament de bars i restaurants on ha afectat més, però, ha estat en el centre de la ciutat. Des del 2015 s’ha viscut un canvi radical. Brussel·les té uns elevats nivells de contaminació. Més del 98% dels residents de la capital belga pateixen actualment nivells superiors a la recomanació de l’OMS. Davant la situació, les autoritats van decidir fer canvis: fa vuit anys, una de les artèries principals on circulaven milers de cotxes cada dia, el Boulevard Anspach, es va tancar a la circulació. Ara és una àmplia avinguda on tot és peatonal.
Aquest canvi, juntament amb una nova legislació que pensa més en els ciutadans i en el medi ambient, no ha agradat a tothom. Això ha afectat, per exemple, a un hotel emblemàtic: el Metropole. Fundat a finals del segle XIX, va ser el primer en tenir calefacció central i un dels més luxosos. Hi van dormir alguna vegada Albert Einstein, el General de Gaulle o Dwaight Eisenhower. El 2020, però, es va veure forçat a tancar les portes amb la crisi de la covid-19, tot i que la seva crisi venia d’abans. Els seus propietaris van al·legar que les dificultats que alguns turistes veien per entrar al centre també els havia afectat. La seva terrassa és una de les més anhelades entre els residents. El shock que va provocar que un edifici tan emblemàtic tanqués, va fer que, finalment, el grup hoteler Centaurus decidís quedar-se’l i comprar-lo. El 2025 tornarà a obrir renovat de dalt a baix.
Per contra, no tornarà a obrir les portes el Belga Queen, que amb la crisi de la covid-19 va tancar definitivament. L’estrella Michelin que tenia no havia salvat a aquest restaurant que es trobava en un antic banc del segle XVIII amb una sala només per degustar ostres i una altra per només adquirir cigars. Tampoc ho farà Bruneau, també estrella Michelin al centre, que culpen el pla de mobilitat que, segons argumenten, dificulta anar en cotxe. Alguns establiments asseguren que han perdut un 70% de la clientela per les dificultats per anar a la ciutat.
Alguns establiments asseguren que han perdut un 70% de la clientela per les dificultats per anar a la ciutat
I anar en transport públic? Algunes persones asseguren que o bé no és viable (el metro tanca sobre la mitjanit) o bé consideren que la ciutat és insegura. Des del govern de la regió de Brussel·les rebutgen les crítiques i creuen que hi ha un bashing, un terme que es refereix a atacar la ciutat pel pla de mobilitat, al·legant sempre que és inaccessible, desencoratjant als consumidors.
Però, no tot tanca al centre. En un moment en què les plataformes de sèries i pel·lícules proliferen, el 2018 va reobrir un antic cinema que feia anys que estava tancat, el Pathé Palace, gràcies a l’impuls del director, Luc Dardenne. Tot i el tancament de la pandèmia, és un dels cinemes més ben valorats pels ciutadans de la capital. Si una cosa també va ensenyar la pandèmia, és que sense cultura tampoc s’hi pot viure.