• Economia
  • Brussel·les torna a desconfiar del creixement d'Espanya

Brussel·les torna a desconfiar del creixement d'Espanya

La Comissió Europea pronostica una menor reducció del dèficit per les "mesures incloses en el pressupost del 2018"

El president espanyol, Pedro Sánchez | ACN
El president espanyol, Pedro Sánchez | ACN
ACN
Barcelona
08 de Novembre de 2018
Act. 08 de Novembre de 2018

La Comissió Europea (CE) ha rebaixat dues dècimes la previsió de creixement del PIB a Espanya per aquest any i el vinent, i preveu que sigui del 2,6% el 2018 i del 2,2% el 2019. Així ho indiquen les previsions econòmiques de tardor, que també avisen que el Govern espanyol reduirà el dèficit a un ritme menor del previst.

En aquest sentit, Brussel·les preveu que Espanya tanqui l'any amb un dèficit del 2,7%, i que l'any vinent el situï en un 2,1%, dues dècimes més de l'objectiu marcat per la Comissió Europea (1,9%) i també per sobre de l'1,8% que estipula l'esborrany de pressupostos que l'executiu de Pedro Sánchez va enviar a la CE. Segons la Comissió, el "menor ritme de reducció de dèficit es deu a les mesures incloses en els pressupostos del 2018", entre les que cita la revaloració a l'alça de les pensions o l'augment de sou als funcionaris.

Les previsions econòmiques de tardor mantenen que l'atur se seguirà reduint a l'Estat espanyol en els propers anys, situant-se al 15,6% aquest 2018, i baixant fins al 14,4% el 2019 i el 13,3% el 2020, unes xifres que, de totes maneres, són lluny de la mitjana de l'Eurozona, situada al 8,4%, el 7,9% i el 7,5% per aquest mateix període. 

Pel que fa al deute, la Comissió Europea preveu que Espanya tanqui aquest any amb un deute del 96,9%, que seguirà elevat al 96,2% l'any que ve i el 95,4% el 2020. 

Condicionants del dèficit

En el document de les previsions econòmiques, la Comissió Europea reitera el risc que suposa pel compliment del dèficit la sentència del Tribunal Suprem que anul·la la privatització d'Aigües Ter Llobregat. 

A més, la CE parla "d'incertesa" en algunes de les mesures fiscals previstes pel nou Govern espanyol, així com també en l'impacte que pugui tenir l'augment del salari mínim –una iniciativa que, alhora, veu positiva per mantenir el consum intern. 

Brussel·les també diu que té en compte en les previsions un augment dels ingressos gràcies als impostos mediambientals, de la renda i corporatius, així com també un impost en els serveis digitals i en les transaccions financeres. La CE també comptabilitza la despesa que pot suposar l'augment de les pensions o l'allargament de la baixa de paternitat.