Brussel·les pretén duplicar els fons de cohesió per a habitatge i destinar-hi fins a 15.000 milions d'euros. En una compareixença al comitè d'Indústria del Parlament Europeu, el comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha explicat que ja està en converses amb el vicepresident de Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto, per poder ampliar els fons de cohesió destinats a habitatge, passant de 7.500 milions d'euros a 15.000 milions. També està buscant fórmules per facilitar les ajudes d'estat a la construcció. Mentrestant, la Comissió Europea elaborarà el 'Pla Europeu d'Habitatge Assequible', que presentarà l'any que ve.
El danès ha justificat la decisió d'esperar al 2026 perquè vol esperar a rebre les recomanacions de l'Eurocambra per abordar la crisi d'habitatge. De totes maneres, Jørgensen ha assegurat que adoptaran algunes decisions ja aquest any i ha destacat tres mesures en les quals ja estan treballant. A part dels fons de cohesió, el danès està en contacte amb la vicepresidenta de la CE per a la Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera, per flexibilitzar les regles sobre ajudes d'estat i facilitar que els estats puguin finançar la construcció d'habitatges. També està treballant amb el Banc Europeu d'Inversions presidit per Nadia Calviño per crear una "plataforma europea d'inversió" en habitatge.
Per tant, la recepta de Brussel·les per abordar la crisi d'habitatge és facilitar el finançament i, de moment, no es planteja posar sobre la taula canvis legislatius a escala europea. Els estats membre de la UE tenen les competències en aquesta política.
La recepta de Brussel·les per abordar la crisi d'habitatge és facilitar el finançament
És la primera vegada que l'executiu comunitari compta amb un comissari a càrrec de la matèria, tot i que a temps parcial. Durant la compareixença d'aquest dijous, tant Jørgensen com els eurodiputats del comitè d'Indústria han destinat gran part de la sessió a parlar sobre política energètica. De fet, Jørgensen només ha parlat sobre habitatge en la seva introducció inicial.
Brussel·les entoma la crisi d'habitatge
La crisi de l'habitatge afecta gran part de la Unió Europea. Entre 2015 i 2023, de mitjana, el cost de compra d'habitatge a tota la UE es va incrementar més d'un 48%, mentre que els lloguers van pujar més d'un 13%, segons dades de l'Eurostat. El clam social pel dret a un habitatge assequible ha arribat fins a Brussel·les, on la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assumit que serà un dels reptes de la nova legislatura i ha nomenat un comissari d'Energia i Habitatge.
El danès Dan Jørgensen desplegarà un 'Pla Europeu d'Habitatge Assequible' que presentarà el 2026, però de moment només contempla promoure la construcció de pisos. De totes maneres, Jørgensen s'ha mostrat obert a propostes dels eurodiputats mentre la nova unitat especial per a habitatge de la CE estudia l'abast i les causes de la crisi d'habitatge a cada estat membre de la UE, ja que considera que varien els factors que afecten l'oferta de pisos.