L'economia espanyola s'ha sustentat, en els darrers 10 anys, en el sector dels serveis i especialment en el turisme. Però el sector turístic comença ha mostrat signes d'estancament i cal pensar en alternatives econòmiques que ajudin a compensar l'històric dèficit comercial espanyol. Aquestes alternatives passen, segons el doctor en Economia i catedràtic de la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB) Jordi Maluquer, per una aposta decidida per la innovació i l'R+D+I.
Un repàs als darrers 150 anys d'història demostra que l'economia espanyola ha estat capaç al llarg del temps de trobar diverses partides compensatòries del dèficit comercial. El 1850 eren les colònies, posteriorment les remeses d'immigrants, les transferències dels Estats Units a partir 1853, els ajuts de la Unió Europea a partir del 1986. "Però tot això s'ha diluït i l'única partida que queda avui és el turisme internacional", explica Maluquer.
Maluquer: "Ara perdem molts recursos per aconseguir tecnologia feta a fora"
Aquesta situació ens crea una "dependència molt gran" i davant els signes d'estancament del sector turístic, comença a ser urgent trobar-li una alternativa. "Un sector decisiu per l'economia espanyola ha de ser l'R+D+I i la tecnologia, perquè ara perdem molts recursos per aconseguir tecnologia feta a fora". Així, segons l'economista, la clau de la sostenibilitat passa "per generar nous productes i exportar-los, per equilibrar la balança que estem equilibrant ara amb el turisme".
Economia poc previsora
En una conferència al TecnoCampus de Mataró, Maluquer, expert en història econòmica, ha fet un repàs a l'evolució de l'economia espanyola des del 1850 fins a l'actualitat. Una de les seves conclusions és que "l'economia espanyola és poc previsora", especialment si se la compara amb els models dels països del nord d'Europa on la imprevisibilitat és molt menor.
Maluquer, durant la seva conferència a Mataró | JV
Segons explica Maluquer, l'economia espanyola va tenir "un creixement molt lent fins al 1930, seguint d'un estancament amb la crisi i la Guerra Civil i una recuperació de postguerra és molt poc efectiva fins al 1951. Aquest retard és una anomalia a Espanya en relació a altres països a Europa que es van recuperar més ràpidament després de la II Guerra Mundial". Això va ser així per "l'aïllament del règim de Franco que va impedir rebre els ajuts oficials dels Estats Units".
A partir del 1958-59 "es produeix canvi important en la política econòmica del Govern espanyol, ja que sense canviar el règim polític es va transformar el sistema de relacions exteriors amb l'obertura. Del 1960 fins poc abans de la mort de Franco l'economia va créixer el 8% anual de manera continuada", explica Maluquer, assenyalant que ni la Xina, amb el creixement espectacular que té actualment, ha arribat a xifres tan altes".
Després de la crisi iniciada el 1973, l'economia espanyola és recupera el 1986 amb l'entrada a la Unió Europea, ja que es van impulsar les exportacions, i torna a créixer de manera espectacular els anys previs als Jocs Olímpics del 1992. Després d'aquesta data "la inversió queda de cop aturada. Hi ha un col·lapse de la inversió", explica Maluquer.
A la dècada del 2000 l'economia espanyola va ser capaç de tornar a expandir-se "però molts espavilats van apostar per la construcció, i el gran endeutament que va alimentar la bombolla immobiliària va comportar que tot allò no es pogués pagar". Coincidint amb la bombolla immobiliària, l'economia espanyola va arribar a una situació de desequilibri en la que les importacions van superar les exportacions". La manera d'equilibrar aquesta situació va ser la d'apostar pel turisme.
Gran dependència del turisme
Pels voltants de l'any 2013-14 el dèficit de mercaderies va ser superat pel superàvit del turisme. "El turisme ha estat un recurs per equilibrar la mancança del saldo exterior", explica Maluquer, alertant de la "gran dependència" que l'economia espanyola té en el sector serveis i el turisme.
"El nivell de vida dels espanyols seria més baix avui sense la 'solució màgica' que ha estat el turisme", admet l'economista, però alerta que aquesta situació pot canviar, ja que el turisme avui comença a derivar cap a altres països més atractius pel que fa a preus, com Egipte, Tunis, Turquia o Croàcia, que "han experimentat creixements molt grans i això debilitarà el turisme a Espanya".
L'expert apunta que "el nivell de vida dels espanyols seria més baix avui sense la 'solució màgica' que ha estat el turisme"
Maluquer opina que Espanya s'ha de plantejar començar a atraure un altre tipus de turisme. Posa com a exemple el turisme de convencions, els estudiants Erasmus i també el turisme de creuer "que deixa molts recursos". Però tot i això, pel catedràtic en economia, l'aposta pel turisme pot tenir els dies comptats. "Del turisme no viurem eternament, perquè cada vegada tindrem més turisme emissor i no només receptor", assegura.
Davant aquesta realitat, "no hauríem de tenir dèficits comercials tan grans". Per això "cal generar productes que comprem aquí i que puguem exportar per tal de millorar la balança comercial". En aquest sentit, Maluquer reclama una aposta decidida per la innovació. "La despesa interior en R+D+I ha canviat de signe, va augmentar durant molt temps fins al 2008 i ara s'ha estancat, i això també és molt preocupant", alerta. "Hauríem de reflexionar i demanar als polítics que facin alguna cosa", conclou.