Al ritme de millora actual, trigarem 200 anys a assolir la igualtat de gènere. És una xifra que fa anys que el Fòrum Econòmic Mundial va llançar i que aquesta setmana s’ha anat repetint en diversos actes. Els dies previs al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, serveixen de preparació per a la data assenyalada, en què tot es tenyeix de violeta. Les dones ja no són protagonistes un dia a l’any, sinó un parell de setmanes -de les 52 que té cada any-, ja que els actes, xerrades i jornades diversos dedicats a la igualtat de gènere s’allarguen més enllà del 8M. Un exemple d’aquests dies ha estat la BWAW, la Barcelona Women Acceleration Week, un esdeveniment online que ha inclòs nou debats sobre lideratge, talent, tecnologia, cultura i futur amb perspectiva de gènere.
Moltes de les ponents han subratllat que només se’ls truca per parlar de dones i igualtat o bé per assegurar certa representació femenina en actes diversos. Però, tot i així, accepten, “encara que sigui per quotes, perquè hem de tenir presència”. Ho deia Verónica Fisas, presidenta de Natura Bissé, durant una taula rodona sobre lideratge femení la segona jornada de l’esdeveniment, organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la Fundació Incyde de les cambres de comerç espanyoles, que acaba aquest divendres. El lideratge ha centrat diverses taules rodones, però també ha aparegut en altres que no tenien aquest tema com a central.
Per què ha estat el debat omnipresent? Les xifres mundials que ha ofert la presidenta de l’organització Americas Society, Susan Segal, ho expliquen: “El 2019, només teníem un 20% de posicions directives ocupades per dones; a les juntes directives d’empreses, només un 5,3% d’integrants són dones”. Els baixos percentatges de dones directives preocupa molt. Durant la inauguració de l’esdeveniment el dimecres, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, també s’hi referia. “Algú creu que tots els homes en llocs de direcció són brillants? Jo crec que tothom en coneix algun de mediocre. Per què totes les dones directives sí que han de ser brillants? Per què se’ls exigeix més? Això també és desigualtat”, indicava Cunillera entre els caps que feien que sí de la resta de participants a la inauguració, la gerent municipal de l'Ajuntament de Barcelona, Sara Berbel; el delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro; i el president de la Fundació Incyde, José Luis Bonet.
Totes les persones que han participat a la BWAW han estat d’acord en un tema cabdal: la necessitat de més lideratge femení. “Aquest tipus de lideratge no es limita només a les dones; els homes també el poden portar a terme”, ha aclarit la directora general corporativa de la immobiliària Colonial, Carmina Ganyet, durant la primera taula rodona, dedicada al talent. Entre les característiques que ha atribuït Ganyet al lideratge femení hi ha la capacitat d’escoltar, de ser empàtica, de buscar complicitats, de fomentar equips, l’adaptabilitat... I la mateixa visió sobre què és el lideratge dista, de vegades, entre homes i dones. Per a Beatriz Corredor, presidenta de Red Eléctrica, “el lideratge ja no és vertical i jerarquitzat, per a mi és un repartiment de responsabilitats i no una escala que s’ha de pujar”. Tot això desemboca en un estil de dirigir equips “més democràtic”.
"El lideratge masculí se centra en objectius, mentre que el femení ho fa en l'equip", segons Isabel Maestre, directora de l'AESA
En la mateixa línia, ha definit el lideratge durant la segona jornada de debats, el dijous, la secretària d’Estat d’Assumptes Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib, Cristina Gallach. “És capacitat de transformar i d’incloure, treure el màxim potencial dels companys, comunicar de manera convincent”, ha resumit durant la taula rodona sobre lideratge. Per la seva banda, Isabel Maestre, la directora de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), també considera que el lideratge femení no és exclusiu de les dones. Al centre d’aquesta manera de fer, ha assegurat, hi ha les persones. “El lideratge masculí se centra en objectius, mentre que el femení ho fa en l’equip”, ha indicat Maestre. La directora de l’AESA nota aquesta diferència de tarannà quan una dona irromp en llocs de direcció tant del sector públic com del privat.
Cristina Gallach, secretària d'Estat d'Assumptes Exteriors i per a Iberoamèrica i el Carib, durant una taula rodona de la BWAW | Cedida
Pujar l’autoestima
“Tenim certs estereotips del que és un líder i no n’acceptem d’altres”, ha dit Guayente Sanmartín, vicepresidenta d’HP subratllant un dels principals obstacles per a l'ascens professional de les dones. I la creença generalitzada qeu s'ha manifestat durant els debats de la BWAW és que la manca d’autoestima juga un paper important en la baixa quota de dones en llocs de responsabilitat. “Nosaltres som més conscients de les nostres debilitats i els homes són més conscients de les seves fortaleses”, ha resumit el problema Corredor. La presidenta de Red Eléctrica posa com a exemple el moment de buscar la promoció en una empresa o de postular-se per a un lloc de feina: “Les dones que veuen que de 10 requisits no en compleixen un, ni s’ho plantegen; els homes, només de complir-ne un de 10, ja s’hi presenten”.
Verónica Fisas (presidenta de Natura Bissé): "He sentit moltes dones dir que no estan segures de si poden liderar, però no hi ha cap home que ho digui"
Durant el debat sobre tecnologia de la primera jornada de la BWAW, Ana Maiques, CEO de Neuroelectrics, ha explica com a anècdota personal com es va sentir el primer cop que es va posar al capdavant d’una empresa: “Tenia una por immensa, pensava que no estava preparada i que això no era per a mi”. Considera que els homes també tenen aquestes inseguretats, però que no les expressen. En el mateix sentit, Fisas (Natura Bissé), ha assegurat que “he sentit moltes dones dir que no estan segures de si poden liderar, però no hi ha cap home que ho digui". De cara a les noves generacions, creu que les noies cada vegada estan més segures de la seva preparació i que el problema seguirà essent un altre: la conciliació.
Aquesta, juntament amb l’educació, són clau per trobar, en un futur, més dones directives. Però també més dones en tecnologia o més dones inversores, temes tractats en altres taules rodones de la BWAW. Entre la resta de ponents destacats hi ha hagut Laura González-Molero, presidenta de l'APD; Carme Torras, investigadora de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial; Miriam González, presidenta d'Inspiring Girls International; José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del Govern espanyol; Cristina Moreno, tinenta coronel de la Guardia Civil; Cristina Manresa, comissària dels Mossos d'Esquadra; María Benjumea, fundadora i CEO de Spain Startup; Gabriela Orille, CEO de Myinvestor; i Blanca Sorigué, CEO del CZFB.
El canvi social necessari per arribar-hi no pot ser exclusivament impulsat per les dones. “Necessitem que els homes rebutgin els biaixos”, ha dit Sara González, membre de l’organització Young IT Girls. Però tots aquests missatges -que se senten freqüentment al voltant del 8M- arriben, sobretot, a dones que ja els coneixen i n’estan convençudes. Un dels reptes als quals s’enfronten aquest tipus d’esdeveniments és atreure oients homes. Segons dades de la BWAW, de les 2.000 persones inscrites per seguir-la, un 30% han estat homes.