Més d'un milió de treballadors s’absenten cada dia a Espanya de la seva feina. Quines són les conseqüències per a les empreses i el benestar laboral? Segons l’Informe d’Absentisme del segon trimestre de 2024, elaborat per Randstad, cada dia una mitjana d'1,44 milions de persones no es presenten al seu lloc de treball. D’aquestes, 1,13 milions tenen una baixa mèdica justificada. Tanmateix, el problema s’agreuja amb les 308.000 persones que s’absenten diàriament sense cap justificació, una xifra que representa el 21,4% del total d’absències. Aquest fenomen, cada cop més habitual, planteja greus reptes per a la gestió laboral i la productivitat de les empreses.
L’absentisme laboral és un repte difícil de gestionar, ja que implica diversos nivells i actors: treballadors, empreses, serveis públics de salut i mútues col·laboradores amb la seguretat social. En l'àmbit estatal, aquest fenomen continua creixent. Durant el segon trimestre del 2024, el percentatge d’hores pactades no treballades per absentisme es va situar en el 6,6%, un increment de 0,1 punts respecte al 6,5% registrat a finals del 2023. En el cas concret de l’absentisme per incapacitat temporal (IT) o baixa mèdica, la taxa va arribar al 5,2% en el mateix període, dues dècimes més que a la fi de l’any passat, segons dades de l’Enquesta Trimestral de Costos Laborals de l’Institut Nacional d’Estadística.
El problema s’agreuja amb les 308.000 persones que s’absenten diàriament sense cap justificació, una xifra que representa el 21,4% del total d’absències
Tanmateix, no tots els sectors presenten les mateixes dinàmiques. Les activitats amb els nivells més baixos d’absentisme inclouen els serveis relacionats amb l’ocupació (2,5%), les activitats jurídiques i de comptabilitat (3,3%), els serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria (3,5%), les activitats immobiliàries (3,5%) i l’edició (3,5%).
Euskadi, Canàries i Galícia lideren l'absentisme laboral, mentre Catalunya veu un lleu increment
A Catalunya, la taxa d’absentisme va augmentar dues dècimes l’any passat, situant-se en el 7%. En el cas concret de l’absentisme per incapacitat temporal (IT), l’increment va ser de tres dècimes respecte al tancament de l’any anterior, amb una taxa del 5,4%, segons l'informe de Randstad basat en dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Pel que fa a les comunitats autònomes, els nivells més alts d’absentisme es van registrar a Euskadi (8,6%), Canàries (8,3%) i Galícia (7,8%). En canvi, els percentatges més baixos es van observar a les Illes Balears (5,1%), la Comunitat de Madrid (5,7%) i Andalusia (6,2%).
A Catalunya, la taxa d’absentisme va augmentar dues dècimes l’any passat, situant-se en el 7%
Tot això es produeix en un context en què el govern espanyol, juntament amb els sindicats CCOO i UGT, ha anunciat un acord per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i optimitzar el sistema de control horari.
El cost de l'absentisme laboral al 2023: 37.000 milions d'euros i un augment de les baixes per salut mental
Segons l'Informe sobre l'Absentisme Laboral de Foment del Treball, realitzat en col·laboració amb The Adecco Group, l'absentisme laboral va suposar un cost de 37.000 milions d'euros per a l'economia en 2023, l'equivalent al 3,1% del PIB espanyol. D'aquesta quantitat, 29.000 milions són imputables a baixes laborals.
L'informe també destaca que les baixes laborals per malaltia continuen augmentant el seu cost per a la Seguretat Social i les empreses. El 2022, aquest cost va ser de 21.000 milions d'euros, i el 2023 va arribar gairebé als 26.000 milions.
Javier Blasco, director de The Adecco Group Institute, explica a VIA Empresa que les causes de l'absentisme laboral es poden dividir en tres grans categories: factors personals com malalties, estrès o conciliació familiar, factors organitzatius com el clima laboral, els estils de lideratge o les condicions de treball i factors estructurals com la legislació laboral i el suport social i sanitari. Blasco destaca que "actualment es parla molt de l'increment de les baixes relacionades amb la salut mental, ja que existeix una sensació generalitzada a la societat d'una major vulnerabilitat davant les patologies mentals o fins i tot d'un malestar psicoemocional que no arriba a ser patologia, una situació que està generant una tendència creixent de baixes laborals vinculades a la manca de motivació i al benestar emocional".
L'absentisme laboral va suposar un cost de 37.000 milions d'euros per a l'economia en 2023, l'equivalent al 3,1% del PIB espanyol
L'informe de The Adecco Group Institute assenyala que la salut mental és un factor determinant en l'augment de l'absentisme a Espanya. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a escala mundial es perden 12.000 milions de dies de treball cada any a causa de l'ansietat i la depressió. A Espanya, aquestes baixes laborals generen un cost superior a 17.000 milions d'euros anuals, el que representa aproximadament l'1,4% del PIB del país.
En relació amb aquesta realitat, Joan Piñol, director general de la Fundació Salut i Persona, va assenyalar a VIA Empresa en l'article Com promoure la salut mental a les empreses? Estratègies clau per a líders i equips que l'estrès és responsable del 30% de les baixes laborals. A més, va calcular que les empreses perden uns 30.000 milions d'euros anuals a causa d'aquestes baixes relacionades amb problemes de salut mental.
L'absentisme laboral al sector públic podria reduir 1 milió de treballadors, segons experts
Blasco assenyala que les principals conseqüències de l'absentisme laboral són l'impacte econòmic per a les empreses i administracions, els efectes sobre la productivitat i la repercussió en el clima laboral, incloent-hi el benestar, la salut i les relacions laborals. Com a exemple, explica que en una cadena de producció, on ja és molt difícil trobar una persona per contractar-la de forma indefinida, quan algú falta, és molt complicat cobrir el lloc amb un contracte temporal. Això provoca que la cadena de producció no pugui aturar-se, i s'hagin de fer hores extres.
En aquesta línia, Montserrat Cerqueda Serrando explica a VIA Empresa que aquests costos són molt difícils de sostenir per a les petites empreses. Tot i que una part del salari es pot recuperar a través de la Seguretat Social, la cotització del treballador continua sent una despesa per l'empresa. Com ella indica, les microempreses i les pimes no poden suportar-ho. A més, no es pot suplir el lloc amb una nova contractació, i sobrecarregar els treballadors que queden a l'empresa per mantenir el compromís amb els clients tampoc és una bona opció, ja que això pot portar a malalties laborals. La possible solució, segons Cerqueda, seria destinar més recursos a la sanitat.
Blasco assenyala que les principals conseqüències de l'absentisme laboral són l'impacte econòmic per a les empreses i administracions, els efectes sobre la productivitat i la repercussió en el clima laboral
Segons va assenyalar David Garrofé en el pòdcast de VIA Empresa, “aquest país pateix d’ineficiència a causa d’un col·lectiu, el sector públic, que té una taxa d'absentisme entre el 20% i el 25%. Si considerem la reducció de jornada anual del sector públic i l'absentisme que tenen, amb els 4 milions de servidors públics a Espanya, podríem reduir 1 milió de treballadors si s'apliquessin les normatives del sector privat”.
L'absentisme laboral amenaça la productivitat: es necessiten canvis normatius i eines tecnològiques
Aquesta idea és reforçada per Blasco, que afegeix: “Cal un canvi normatiu que permeti una millor coordinació entre les comunitats autònomes, els serveis públics de salut i la Seguretat Social. Si no es fa, serà molt difícil aconseguir un canvi de tendència. A més, la gent hauria de ser conscient que l’excessiu cost de l'absentisme per part de la Seguretat Social acabarà repercutint en els seus fons”.
Entre les principals solucions proposades en l'Informe sobre l'Absentisme Laboral de Foment de Treball, destaca el paper de la negociació col·lectiva, l'aplicació d'eines tecnològiques i la implementació d'un pla de gestió integral de l'absentisme. Pel que fa a les bones pràctiques en la negociació col·lectiva, es considera necessari abordar de manera "immediata" diversos aspectes, com ara la col·laboració dels treballadors, els procediments de baixa i confirmació, els comunicats d'alta, les obligacions de reconeixement mèdic quan el treballador està de baixa, la realització d'activitats incompatibles amb el procés curatiu, el règim de les millores voluntàries i les conseqüències jurídiques per a aquells treballadors que incompleixin les seves obligacions.
Blasco (The Adecco Group Institute): “Cal un canvi normatiu que permeti una millor coordinació entre les comunitats autònomes, els serveis públics de salut i la Seguretat Social"
Segons apunten els experts, doncs, l’absentisme laboral no només té un cost econòmic elevat, sinó que també afecta la productivitat i el benestar dels treballadors. Per combatre-ho, és imprescindible una coordinació més eficaç entre les institucions públiques, les empreses i els treballadors, ja que segons Blasco només així podrem començar a revertir aquesta tendència i crear un entorn laboral més saludable i productiu.