09
de Novembre
de
2015
Act.
09
de Novembre
de
2015
Els accidents de treball han repuntat en l'últim any coincidint amb una major activitat econòmica i, a Espanya, cada dia moren dues persones a causa d'un sinistre laboral, segons assegura un informe d'UGT publicat quan es compleixen 20 anys de la llei de Prevenció de Riscos Laborals.
L'informe, que analitza l'evolució de la sinistralitat en el període 1995-2015, també desvetlla que diàriament 67 persones són víctimes d'una malaltia relacionada amb el treball i "a dia d'avui segueix havent-hi una baixa notificació d'aquestes dolències i no s'ha aconseguit fer aflorar les denominades malalties professionals ocultes".
L'estudi reconeix que, després de 20 anys d'existència, la llei de Prevenció de Riscos Laborals ha portat canvis positius en la gestió dels riscos inherents al treball, si bé existeix una "necessitat urgent d'implementar el quadre de malalties professionals i garantir la protecció del treballador en cas d'incapacitat sobrevinguda".
Segons l'informe, que pren les dades de l'Estadística sobre accidents de treball i malaltia professional i l'Enquesta Nacional de Riscos Laborals en les Empreses, 386 treballadors van morir de gener a agost de 2015, la qual cosa suposa 15 morts més que en el mateix període de 2014.
L'estudi també destaca que en els primers anys de vigència de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre 1995 i 2000, un període caracteritzat pel creixement de l'ocupació, l'augment de sinistralitat va ser de l'ordre del 25%.
A partir del 2001, la sinistralitat va entrar en una tendència descendent degut a, segons la UGT, entre altres factors, al paper de la Inspecció de Treball, que va iniciar una campanya de vigilància i control en empreses d'alta sinistralitat.
Segons l'anàlisi del sindicat, entre 2013 i 2014 comença el repunt dels accidents coincidint amb una major activitat econòmica i amb el fet que la prioritat de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social no sigui la salut laboral, sinó la lluita contra el frau.
A més, el sindicat subratlla que la major part dels accidents laborals ocorreguts en el lloc del treball són qualificats com a lleus, la qual cosa per la UGT porta a certa "desconfiança".
El sindicat recorda que la qualificació dels sinistres amb major o menor gravetat "pot evitar la investigació dels mateixos, i les sancions que poguessin correspondre".
En el seu informe el sindicat conclou que "encara existeix penositat en moltes tasques i els riscos tradicionals segueixen sent molt nombrosos, sense manifestar signes de millora" però, a més, les exigències de caràcter mental com són el nivell d'atenció, el ritme de treball imposat o els terminis a complir estan augmentant entre la població treballadora.
Per al sindicat, l'evolució de les xifres de sinistralitat és positiva comparant amb 1995 però considera "urgent" treballar per mantenir la tendència decreixent del període 2001-2012.
En aquest escenari, la UGT proposa que "aflorin les malalties professionals ocultes", la gestió de riscos emergents (com l'exposició a nanosubstàncies) i de riscos psicosocials, l'establiment de criteris objectius per a la qualificació dels accidents de treball i la publicació de sancions per infraccions molt greus.
L'informe, que analitza l'evolució de la sinistralitat en el període 1995-2015, també desvetlla que diàriament 67 persones són víctimes d'una malaltia relacionada amb el treball i "a dia d'avui segueix havent-hi una baixa notificació d'aquestes dolències i no s'ha aconseguit fer aflorar les denominades malalties professionals ocultes".
L'estudi reconeix que, després de 20 anys d'existència, la llei de Prevenció de Riscos Laborals ha portat canvis positius en la gestió dels riscos inherents al treball, si bé existeix una "necessitat urgent d'implementar el quadre de malalties professionals i garantir la protecció del treballador en cas d'incapacitat sobrevinguda".
Segons l'informe, que pren les dades de l'Estadística sobre accidents de treball i malaltia professional i l'Enquesta Nacional de Riscos Laborals en les Empreses, 386 treballadors van morir de gener a agost de 2015, la qual cosa suposa 15 morts més que en el mateix període de 2014.
L'estudi també destaca que en els primers anys de vigència de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre 1995 i 2000, un període caracteritzat pel creixement de l'ocupació, l'augment de sinistralitat va ser de l'ordre del 25%.
A partir del 2001, la sinistralitat va entrar en una tendència descendent degut a, segons la UGT, entre altres factors, al paper de la Inspecció de Treball, que va iniciar una campanya de vigilància i control en empreses d'alta sinistralitat.
Segons l'anàlisi del sindicat, entre 2013 i 2014 comença el repunt dels accidents coincidint amb una major activitat econòmica i amb el fet que la prioritat de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social no sigui la salut laboral, sinó la lluita contra el frau.
A més, el sindicat subratlla que la major part dels accidents laborals ocorreguts en el lloc del treball són qualificats com a lleus, la qual cosa per la UGT porta a certa "desconfiança".
El sindicat recorda que la qualificació dels sinistres amb major o menor gravetat "pot evitar la investigació dels mateixos, i les sancions que poguessin correspondre".
En el seu informe el sindicat conclou que "encara existeix penositat en moltes tasques i els riscos tradicionals segueixen sent molt nombrosos, sense manifestar signes de millora" però, a més, les exigències de caràcter mental com són el nivell d'atenció, el ritme de treball imposat o els terminis a complir estan augmentant entre la població treballadora.
Per al sindicat, l'evolució de les xifres de sinistralitat és positiva comparant amb 1995 però considera "urgent" treballar per mantenir la tendència decreixent del període 2001-2012.
En aquest escenari, la UGT proposa que "aflorin les malalties professionals ocultes", la gestió de riscos emergents (com l'exposició a nanosubstàncies) i de riscos psicosocials, l'establiment de criteris objectius per a la qualificació dels accidents de treball i la publicació de sancions per infraccions molt greus.