No hi ha cap dubte que les cadenes de subministrament contemporànies d’alimentació han esdevingut resilients. En menys de cinquanta anys de vida, s’han adaptat per fer arribar amb puntualitat i eficiència les mercaderies des de qualsevol origen fins als mercats, les botigues i els domicilis. A l’era digital, la ciència de la logística s’ofereix com un engranatge perfecte que coordina tots els processos en harmonia. La prova definitiva va ser la pandèmia de 2020, durant la qual el sistema no només no va col·lapsar, sinó que va ser capaç d’adaptar-se immediatament als grans canvis en la forma de consumir i la població es va seguir alimentant sense entrebancs.
Aquesta resiliència novament es va confirmar la setmana passada, quan Oriol Montanyà va defensar la seva tesi doctoral a la Masia d'UVic, titulada Factors de resiliència de la cadena de subministrament agroalimentària en el context de la pandèmia mundial de la Covid-19, dirigida per Núria Arimany i Oriol Amat. La resiliència, segons Montanyà, permet anticipar les alteracions en el funcionament dels mercats, respondre amb agilitat per recuperar l’activitat habitual, optimitzar els costos i obtenir el rendiment global de tots els actors implicats. Això és especialment cert quan es basa en una excel·lent orientació al client, una distribució de màxima proximitat i una relació de confiança entre totes les empreses participants.
A l’era digital, la ciència de la logística s’ofereix com un engranatge perfecte que coordina tots els processos en harmonia
L’art de fer arribar els productes als consumidors ha estat treballada al llarg de la història pels pagesos, pels ramaders, pels mercaders, pels navegants, pels gremialistes, pels comerciants, pels industrials, pels tecnòlegs a través de les calçades romanes, de la ruta de la seda, de les naus a vela, de les autopistes o dels avions, mal empaquetats als carros o dins els contenidors. Si abans arribar al mercat amb promptitud i eficiència era gairebé un miracle, ara els lineals estan plens de tot allò que se cerca.
Control de les matèries primeres
El primer focus de tensió és la relació entre les cadenes de subministrament i l’entorn econòmic i social de cada país o àrea. El poder s’ha basat al llarg de la història en el dret de conquesta del territori i dels seus recursos. Territori i matèries primeres són el motor dels conflictes. Si repassem la geografia dels cinquanta-sis conflictes armats actius avui dia, segons l’Índex de Pau Global de l’Institut per l’Economia i la Pau amb seu a Austràlia, trobarem fàcilment la pista de la importància dels recursos naturals i de les matèries primeres.
La invasió d’Ucraïna per part de Rússia busca els minerals del subsol i el president nord-americà també vol treure’n profit. Trump revoluciona el vesper, sacsejant el Tractat signat amb els dos veïns, Mèxic i Canadà (T-MEC); no fa res més que intentar obtenir una posició més dominant dins les cadenes de subministrament altament entrellaçades entre els tres països a la cerca del menor cost, afavorint el nearshoring. Les invasions d’Israel a Gaza, Cisjordània i Líban encobreixen un anhel històric d’ampliar el territori; això des de 1948.
La invasió d’Ucraïna per part de Rússia busca els minerals del subsol i el president nord-americà també vol treure’n profit
Tesla, ara en plena crisi de reputació internacional del seu propietari, opera amb proveïdors a Austràlia, Argentina, Xina, Nova Caledònia i Canadà. La majoria de les mitjanes i grans empreses contemporànies també tenen escampats els seus tentacles i proveïdors per multitud de països. Occident tendeix a reduir la longitud de les seves cadenes, que s’han expandit ferotgement cap a Orient al llarg de les tres darreres dècades, però difícilment ho aconseguirà per la diferència de costos. La globalització de les economies ajuda a mantenir-les allargades; per exemple, produir una camiseta a Hondures és dues vegades i mitja més barat que fabricar-la a Kenya, i a la capital africana, cinc vegades més econòmica que a qualsevol ciutat europea. Les llargues cadenes permeten d’aquesta manera mantenir la moda tèxtil ràpida a Occident.
Distribuïdors al poder
Una de les aportacions més valuoses del doctor Montanyà és la identificació del doble flux: el tangible de les mercaderies des de l’origen de les matèries primeres cap al client, i l’intangible d’informació des del consumidor que il·lumina tota la cadena, especialment amb les noves aplicacions de la IA. Aquestes dades dels consumidors ajuden a innovar i planificar millor que qualsevol altre mecanisme de cerca de dades. D’aquesta manera, cada distribuïdor decideix ràpidament el mix de qualitat, preu i servei reclamat per la clientela, traduint-los en valors funcionals, experiencials, emocionals o socials.
En l’era digital, els distribuïdors han pres el lideratge del qual abans gaudien els industrials, per què controlen el punt de venda físic i digital sent capaços d’identificar millor i més ràpid les necessitats i aspiracions dels consumidors. Aquesta model de negoci els hi ha permès als distribuïdors establir aliances i vinculacions profundes amb noves empreses productives, desplaçant a molts fabricants de marques tradicionals. Aquests es veuen obligats a produir cada cop més per les ensenyes dels supermercats, minvant la seva presència als lineals.
Els camioners que venen de l’est
Un altre focus de tensió. Segons un estudi de Transport Intelligence (2021), a Europa manquen uns 500.000 camioners. La reducció dels salaris, l’envelliment dels conductors i la mala imatge que acompanya aquesta professió en són les causes. Mentre esdevé difícil atreure talent cap al sector, la majoria dels transportistes terrestres que carreguen i descarreguen les mercaderies entre el sud, el nord i l’est del continent procedeixen dels antics països soviètics; són els únics que accepten les baixes tarifes imposades. Pel que fa a les rutes intercontinentals, els conflictes als punts més crítics, com ara el canal de Suez o el canal de Panamà, fa preveure l’habilitació de noves rutes, com per exemple la de l’Àrtic entre Vladivostok i Rotterdam, que escurça a la meitat el trajecte, gràcies a l’efecte del desgel que provoca el canvi climàtic.
La congestió urbana i els greus problemes mediambientals fan que cada cop sigui més difícil la penetració de les mercaderies des dels centres logístics als mercats, botigues o domicilis
Un aspecte a resoldre: el de la darrera milla. La congestió urbana i els greus problemes mediambientals fan que cada cop sigui més difícil la penetració de les mercaderies des dels centres logístics als mercats, botigues o domicilis. A Europa s’ho estan prenent més seriosament que a les nostres ciutats i estan implantant amb èxit sistemes de càrrega i descàrrega al centre vila, exigint vehicles elèctrics, horaris i condicions que redueixen la petjada de carboni.
Els avenços en la implantació massiva del clic & recull per part de la majoria de les empreses de distribució afavoreixen la comoditat del client i eviten que el trànsit a les nostres ciutats s’assembli al d’algunes poblacions del Sud-est asiàtic. El punt de venda tendeix a homogeneïtzar la botiga física i la digital a través de tots els canals que connecten amb els consumidors i a fer-los més accessibles i còmodes. La màxima simplificació és a Hèlsinki. Box ofereix un ampli espai al centre de la ciutat que permet emprovar-se la peça encarregada prèviament a través d’internet, tornar-la si no agrada sense cap cost i endur-se-la a casa si li plau després d’abonar-la.
CS3D
La transparència cada cop és més palesa. Per ço, esdevé molt difícil maniobrar artificialment els preus. En un estudi realitzat a la Càtedra retail de la UPF-BSM el 2023, es va poder demostrar que els increments de preus produïts entre juny 2021 i juny 2023 eren la conseqüència automàtica dels factors que incidien en la inflació -la invasió d'Ucraïna, la covid-19, les energies, el transport, les condicions meteorològiques i altres; algú hauria pogut fer l’agost, però hauria estat detectat immediatament.
Europa és molt estricta. A través de la Directiva de Diligència Deguda en la Cadena de Valor (CS3D), la UE posa en pràctica la legislació més avançada del món. És més cara que altres zones, però és més respectuosa i ètica, marca de la casa. Ha creat un marc sòlid per garantir que les empreses respectin els drets humans i el medi ambient; entrarà en vigor el 2027.