Preocupació i crispació. El món empresarial viu moments de tensió amb la batalla per la representativitat institucional després que el Govern anunciés fa un parell de setmanes l'avançament de 2,5 milions d'euros a les cambres per al seu funcionament, cosa que va lligada a l'aprovació per caràcter d'urgència d'un decret llei que regularà el seu paper institucional i representativitat. Si bé és cert que la previsió era aprovar-lo durant el darrer Consell Executiu del juliol, encara hi ha marge perquè l'equip de Quim Torra li doni llum verda aquesta setmana. Precisament per això, Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT ja van etzibar un cop damunt la taula aquest dissabte amb un comunicat conjunt, en què reclamen a l'Executiu català que aturi el projecte. Mentrestant, les vacances d'estiu s'imposen i fins ara no es parlava gaire d'aquesta qüestió, però VIA Empresa ja va avançar fa uns dies aquesta pugna segueix més viva que mai. La guerra ja és pública i es lluita ara a les xarxes socials.
"Vulnera a l’ordre jurídic existent i trastoca l’estabilitat i utilitat de la concertació social, en un moment en què és més necessària que mai per respondre a les necessitats del nostre teixit productiu i de la ciutadania en general". Així de contundents es mostren els agents socials de Catalunya en el citat comunicat, on insisteixen en la idea que aquest decret llei "amenaça la pròpia essència de la participació institucional, del diàleg social i de la concertació social a Catalunya". A això s'hi suma el caràcter d'urgència, que no creuen que tingui cap mena de justificació.
De fet, el president de Pimec, Josep González, ja avisava en una conversa amb aquest diari que "la Generalitat vol ajudar econòmicament a que les cambres s'enforteixin" i advertia que "ja ho pagaran els ciutadans", al mateix temps que rebutjava del tot que "es vulgui donar aquest intent d'envair competències institucionals" perquè, repetia, "això no té ni cap ni peus". Segons el seu parer, "aquest intent de les cambres d'amenaçar l'essència de la participació institucional" ja venia de lluny, quan el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va presentar l'esborrany del que per a ells hauria de ser la llei de cambres.
Foment, Pimec, CCOO i UGT: "El decret vulnera a l’ordre jurídic existent i trastoca l’estabilitat i utilitat de la concertació social, en un moment en què és més necessària que mai per respondre a les necessitats del nostre teixit productiu i de la ciutadania en general"
"Com és que això no s'ha fet primer amb els agents socials i no se'ls ha consultat aquest projecte?", es preguntava González, al mateix temps que tornava a defensar la idea que "pretenen envair les competències dels que fins ara són els agents socials". El comunicat conjunt va un pas més enllà i assegura que el projecte de decret llei "no troba encaix en el marc de la Organització Internacional del Treball (OIT) ni en els usos i normes del diàleg social a Europa o a l’Estat". I no només això. També consideren que "atemptaria contra l’Estatut d’Autonomia" perquè, a banda que "usurparia els drets reconeguts a les organitzacions empresarials i sindicals", "entraria en conflicte directe amb l’esperit i la lletra del Decret Llei 9/2020, del passat 24 de març".
La guerra de les xarxes
Aquesta guerra per la representativitat, que ja havia començat fa 13 anys amb la batalla entre Foment del Treball i Pimec -tancada fa poc més d'un any gràcies a l'acord signat al Departament de Treball-, ha pujat el to fins a tal punt que s'ha traslladat a les xarxes. El secretari general de la patronal de les pimes, i presumiblement proper president de Pimec, Antoni Cañete, lamentava a Twitter que aquest projecte arriba en un moment en què "la concentració social és més necessària que mai per respondre a les necessitats del nostre teixit productiu i de la ciutadania en general".
Davant d'això, Canadell lamentava que "és molt trist veure com Pimec s'oposa radicalment a què les cambres desenvolupem un decret llei basat en la llei de cambres del 2014 que encara no s’ha desenvolupat". Una llei que començava a agafar força a l'octubre, quan els presidents de les 13 Cambres de Comerç de Catalunya es reunien amb la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, per consensuar les línies bàsiques de la normativa, que encara prepara el Departament d'Empresa al marge del decret.
Canadell, a Cañete: "No volem formar part de la concertació social, i vam oferir que quedés clar al decret i ni així ho accepteu"
"Estic convençut que molts socis de Pimec no ho entendrien si tinguessin tots els detalls", seguia en el seu tuit el president de la Cambra de Barcelona. Cañete continuava disparant les seves raons retraient a Canadell que "no es poden dir les coses a mitges i sobretot no es poden instrumentalitzar les institucions", al mateix temps que li preguntava que "per què no expliques que vols trencar les regles democràtiques dels espais de concertació i diàleg". I és que, entre altres coses, l'article 45 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya deixa ben clar que "les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin", així com que "la Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials". I això, pel que sembla, i segons fonts properes a la patronal, no ha estat així.
Davant d'això, el també president del Consell de Cambres li responia que "no és veritat" i li explicava que les cambres "no volem formar part de la concertació social, i vam oferir que quedés clar al decret", mentre es lamentava que "ni així ho accepteu". "El problema és que unes cambres apoderades treballant per a totes les empreses i autònoms resulten incòmodes", sentencia en la seva última resposta i donant per tancat aquest joc, tot i que el secretari general de Pimec li feia saber que "les cambres mai han incomodat i les necessitem, però són entitats tutelades per l'Administració". A judici seu, Canadell "les vol instrumentalitzar per fer altres coses", així com "manipular l'opinió de la gent per altres mitjans". "No hi ha més que parlar, Joan", tancava la discussió.
Vacances tocades per la representativitat
Però el tema donarà de sí perquè, tot i que molts ja han començat les vacances, Foment del Treball estarà alerta pel que pugui passar. "La setmana que ve encara farem alguna cosa sobre tot si el Govern aprova aquest decret llei", explicaven fonts de la patronal aquest dissabte a VIA Empresa. Fa 15 dies, els de Sánchez Llibre no volien parlar públicament sobre la qüestió, però ara el temps els juga en contra.
I és que, com insisteixen en el comunicat conjunt, ni Foment, ni Pimec, ni CCOO, ni UGT "comparteixen de cap manera l’argument que l’adscripció administrativa de les cambres justifiqui la seva representativitat i participació institucional, quan es tracta d’entitats de dret públic, tutelades pel Govern". Precisament per tot plegat, els agents socials han fet arribar aquesta carta al president de la Generalitat, Quim Torra, així com als consellers vinculats a l'aprovació del decret amb l'objectiu que el Govern es replantegi la seva aprovació i encara més per caràcter d'urgència.
Tothom vol tenir el seu tros de pastís en la recuperació econòmica i liderar el debat sobre les infraestructures i, pel que sembla, es fa difícil trobar un punt en comú que estigui bé per a tots. Sigui com sigui, ara l'Executiu català té a les seves mans l'aprovació del decret i quedarà per al següent capítol l'elaboració i la tramitació de la futura llei de cambres. I, per tot això, ens tornem a preguntar: S'imposarà el bé comú a les guerres de poder?