"Isidre Fainé i José Manuel Lara van intentar fusionar La Caixa i el Banc Sabadell, però Josep Oliu ho va frenar". Així es titulava la segona part d'una entrevista que li vaig fer l'estiu de 2019 al periodista i escriptor José Martí Gómez després de publicar Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo (Galaxia Gutenberg i La Maleta de Portbou).
Un llibre de 232 pàgines cuinat a foc lent al llarg de tres anys, per encàrrec d'alts directius del Cercle d'Economia i amb més de 70 entrevistes a escriptors, editors, empresaris i polítics de primera línia com José Montilla, Antoni Castells o Josep Sánchez Llibre. Més enllà de la nissaga de poder de "la monarquia dels Lara a Grupo Planeta", hi ha un apartat vital per a la història empresarial i bancària de Catalunya que mereix ara més que mai una menció a peu de pàgina.
Isidre Fainé i José Manuel Lara van forjar una bona amistat personal a partir de la seva passió per la feina i també pel poder. "L'empresari català que aspirava a ser el Murdoch espanyol buscava el suport d'una institució catalana com La Caixa", relata José Martí Gómez fent referència a una operació empresarial per "desestabilitzar" l'auge de Podemos arreu d'Espanya.
José Martí Gómez: "L'empresari català [José Manuel Lara] que aspirava a ser el Murdoch espanyol buscava el suport d'una institució catalana com La Caixa"
Política a banda, Lara era accionista del Banc Sabadell a través de la patrimonial Inversiones Hemisferio i va arribar a compartir taula al consell de l'entitat presidida per Oliu amb grans fortunes catalanes com Isak Andic (Mango), Joaquim Folch (Titán) o Sol Daurella (Cobega), entre d'altres. "Hi ha banquers de sempre i banquers de pega. Els de pega són els rics que havien fet molts diners amb el seu negoci i els hi feia il·lusió ser banquers. Van posar molts diners al Banc Sabadell i es van arriscar molt per invertir en un banc mesos abans que esclatés la crisi econòmica", explica l'escriptor Roger Vinton a VIA Empresa.
Fer Caixa amb les grans fortunes catalanes
Preguntat sobre l'intent de fusió frustrat entre La Caixa i el Banc Sabadell, Vinton recorda que La Caixa va arribar a ser el màxim accionista del Deutsche Bank i després s'ho va vendre, de la mateixa manera que va arribar a tenir un 15% del capital del Sabadell a canvi de cedir-li el control de Banco Herrero. L'operació es va valorar en 112.000 milions de pessetes, el que ara serien 675 milions d'euros.
"Semblava l'embrió d'un gran grup català financer, però amb la crisi va quedar en res. Rumors de fusions sempre n'hi ha, ja passava amb La Caixa i Caixa Catalunya. Moltes operacions no tenen sentit, però es fan per interès polític. El Sabadell no trigarà a ser comprat, és un banc gran i ben posicionat a Catalunya però no suficientment per anar sol pel món. Ara bé, hi ha massa duplicitats entre La Caixa i el Sabadell a Catalunya per fusionar-se, a no ser que hi hagi un interès polític...", apuntava Vinton el setembre de 2019 després de ser entrevistat pel seu llibre La Gran Teranyina (Edicions Periscopi).
Vinton: "Hi ha massa duplicitats entre La Caixa i el Sabadell a Catalunya com per fusionar-se, a no ser que hi hagi un interès polític..."
La Caixa es va vendre les seves accions del Banc Sabadell sis anys després d'entrar-hi aconseguint que els 675 milions d'euros invertits es convertissin en 1.300 milions d'euros. Les grans fortunes catalanes abans esmentades van agafar el relleu i es van fer amb el 12,5% del Banc Sabadell per aquests 1.300 milions d'euros que una dècada després equivalia aproximadament a 220 milions d'euros.
Fonts de VIA Empresa confirmen que Fainé i Lara van intentar tirar endavant la fusió entre La Caixa i el Banc Sabadell, però sense èxit. Els hi faltava una tercera gran peça per encaixar-ho tot: el president de l'entitat vallesana. Una operació bancària tan gran com complexa que va passar desaparcebuda per al gran públic però que era un secret a veus entre els cercles empresarials més influents de la ciutat.
"L'operació estava perfilada però des de la presidència del Sabadell, Josep Oliu la va frustrar", constata l'escriptor José Martí Gómez.
José Manuel Lara va morir el 31 de gener de 2015 i el testimoni d'Isidre Fainé després d'acudir al Tanatori de Sant Gervasi ho diu pràcticament tot sobre la seva relació: "Era una gran persona en el sentit més ampli de la paraula." "Tenia el costum de preguntar-se cada dia què havia fet bé, què havia fet malament i què podia fer millor", va afegir llavors el president de la Fundació La Caixa.
Una qüestió d'Estat
Ara mateix, les fusions bancàries són una qüestió d'Estat, tal com explicava la meva companya Margalida Vidal en una crònica publicada el passat 1 d'octubre. La voluntat del Govern central és "fer neteja" i tenir un sistema financer sanejat amb bancs més grans i forts que estiguin a l'alçada de les circumstàncies d'una crisi econòmica sense precedents, amb baixos tipus d'interès i més morositat, la competència de les fintech, la digitalització o l'amenaça del blockchain.
CaixaBank i Bankia van obrir el gran meló bancari aquest setembre amb el desenllaç de l'operació de l'any, més per absorció que per fusió. Un parell de mesos després, el BBVA i el Banc Sabadell han enviat -per separat- una nota rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) on es posa de manifest que es negocia una operació amb assessors externs com JP Morgan, Goldman Sachs, Garrigues o Uría Menéndez i a través d'un procés de revisió d'actius (due diligence).
Fonts bancàries insisteixen que "hi ha molta pressió i molta bogeria" amb aquesta segona operació bancària però que "no hi ha res tancat, s'està explorant i avaluant la fusió". Aquesta és la principal diferència entre l'absorció o fusió de CaixaBank i Bankia i la del BBVA i el Banc Sabadell: la primera estava pràcticament feta quan es va filtrar, la segona es va filtrar quan encara hi ha molt per fer.
El mercat va anticipar-se a la jugada tan bon punt el BBVA va vendre la seva filial dels Estats Units al grup PNC per 11.600 milions de dòlars, el que suposa 9.700 milions d'euros, generant així "una gran flexibilitat estratègica per invertir de forma més rendible als mercats". Traducció: flexibilitat estratègica per comprar un altre banc. La borsa va dictar sentència al moviment del banc presidit per Carlos Torres disparant les accions tant del BBVA com -sorprenentment o no- del Sabadell i les notes remeses a la CNMV només van acabar de confirmar l'expectativa generada poques hores abans.
Grans titulars de Josep Oliu
Recordant l'hemeroteca bancària en temps moderns, hi podreu trobar grans titulars de Josep Oliu com, per exemple, "és el mercat, amics", "en banca sobretot es resisteixen tempestes" o "deixaré el Banc Sabadell en bones mans." Aquesta última frase en el marc de la presentació de resultats del 2019 on el president del Banc Sabadell va insistir que "en un entorn de baixos tipus d'interès, la reacció de tots els bancs és buscar la forma d'optimitzar costos. Les fusions no són descartables en un futur, però ara per ara no contemplem cap fusió específica." Sí, però no. Bé, potser. Ho descarto tot, però no descarto res. En bones mans.
Oliu: "Deixaré el Banc Sabadell en bones mans"
"No sé si hi haurà alguna fusió aquest any, podria passar. La xifra ideal de bancs a Espanya? No crec que existeixi una xifra òptima. Tampoc sé quina és la mida ideal per a un banc", va afegir llavors Oliu quan ningú era encara conscient del que ens preparava aquest 2020 amb una crisi sanitària i econòmica causada per una pandèmia mundial. De la ciència-ficció a la realitat i de la realitat a la ciència-ficció. També en banca.
Malgrat les converses informals i el soroll que hi havia des de fa temps al voltant d'una possible fusió entre Banc Sabadell i Bankia, CaixaBank es va avançar a aquesta jugada bancària i va rematar la fusió amb el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri a boca de gol. Ara, és el torn del Sabadell i el BBVA per seguir fent "neteja" dins el sistema financer.
Deixeu-me acabar aquest peu de pàgina canviant la història catalana i espanyola, almenys per un segon. Us imagineu que la cita inicial hagués sigut la següent: "Isidre Fainé i José Manuel Lara van intentar fusionar La Caixa i el Banc Sabadell, i ho van aconseguir. Josep Oliu hi va estar d'acord". El món de la banca i l'empresa a Catalunya seria avui una pel·lícula totalment diferent i és que com deia l'escriptor francès Honoré de Balzac: "Tot poder és una conspiració permanent".