La tasca d'integració de CaixaBank i Bankia és una feina de fonamentació. Si bé l'entitat que sorgeix de l'absorció és la més gran del mercat espanyol, i mai s'ha fet una operació en el sector financer tan gran com aquesta, les perspectives de futur –ja no quant als resultats, sinó respecte de què significarà operar en finances en la dècada que entra– no permet que el banc català es quedi tranquil a la cimera. Com confirma el president, José Ignacio Goirigolzarri, les finances no són alienes a les transformacions, però "lavelocitat actual no té parangó". Amb el 95% de l'ERO posterior a la fusió completat i el 90% de les sucursals integrades amb èxit, CaixaBank presenta un nou Pla Estratègic que, amb aquesta base, dibuixa el camí dels pròxims tres anys, fins al 2024, al voltant de la digitalització, la sostenibilitat i les noves tendències de treball.
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, estima que l'evolució que esbossa el nou projecte estratègic té un sentit clarament ascendent. "Volem consolidar-nos com el grup financer de referència a Europa", ambiciona el directiu. La base de què parteix el banc, reitera el CEO, és sòlida, especialment gràcies a una ampla diversificació de serveis que porta la seva activitat molt més enllà de les finances tradicionals. Com explicava el mateix Goirigolzarri, els processos de digitalització "esborren les fronteres entre els sectors". En aquest sentit, CaixaBank es reivindica com un "supermercat financer", un mateix espai on clients privats i corporatius poden trobar serveis que van des de la gestió diària de l'estalvi i els pagaments fins a les assegurances o el finançament.
Goirigolzarri: "La banca no és aliena a les transformacions, però la velocitat actual no té parangó"
L'oferta de CaixaBank en els pròxims anys, en aquest sentit, s'estructura al voltant de quatre eixos principals que donen compte d'aquesta reconversió de la banca tradicional cap a la concentració de productes diversos però amb sinergies entre ells. "Més que col·locar serveis als nostres, intentem oferir experiències de client –argumenta el CEO– pensem en les necessitats concretes de cadascun"; amb una oferta que Gortázar considera "extraordinària" quan es compara amb gran part de la seva competència. La concentració, així, girarà al voltant de solucions d'estalvi –amb un 23% de penetració en la base de clients–; assegurances –27% dels seus clients en tenen contractats–; finançament hipotecari i al consum –fins al 57% dels seus clients compten amb préstecs d'aquest tipus– i activitat bancària general, amb una penetració del 53% entre la seva cartera de clients. "Es diu generalment que la banca és un negoci madur, però no ho és tant; veiem encara moltes possibilitats", explica Goirigolzarri.
La relació amb clients i empreses que transcendeixen amb la seva activitat les fronteres de l'Estat espanyol són una de les clares proves del gran abast que l'entitat ha assolit en els darrers anys –que encara s'amplia més després de la fusió–. La gran implementació en el negoci de particulars fa pensar en CaixaBank com una entitat de clients individuals, però, com celebra el CEO, "hem crescut molt en empreses en els darrers 10 anys". L'accés "a liquiditat i posició competitiva" ha permès disparar l'activitat en banca corporativa en els darrers quatre anys, fins als 54.000 milions d'euros gestionats en el 2021. La capacitat del banc per especialitzar els seus serveis –amb concrecions com les comunitats de negoci de farmàcia o alimentació– ha impulsat un gran llibre de crèdit corporatiu internacional que Gortázar espera que arribi als 15.000 milions d'euros el 2024. "Tenim molt bones relacions amb clients internacionals que operen a l'Estat, i ja elevem els diàlegs a escala de matrius europees per la nostra gran dimensió".
La situació de CaixaBank, segons els seus directius, és diferent de la dels seus competidors, però també dels anteriors plans estratègics que van marcar el camí de l'entitat en els darrers anys. No només el context bancari i econòmic és un altre, sinó que la fortalesa del banc és molt més gran, i això permet que aquest sigui un "pla d'il·lusió", segons Goirigolzarri. El president reconeix que els fulls de ruta en cursos com el 2012, el 2015 o fins i tot el 2018 van ser els d'un organisme "a la defensiva". Tota l'ampliació de serveis que ha exposat el dirigent empresarial, el creixement de CaixaBank i la "combinació única entre banc i companyia d'assegurances" que ofereix canvia la tendència cap a una entitat molt més agent. "La nova estratègia no és defensiva, és de creixement". El canvi de tendència econòmic i polític, però, no varia l'estratègia de presència de l'entitat, que descarta, segons ha reiterat Goirigolzarri, un retorn de la seva seu social de València a Barcelona.
Xifres esperançadores
Amb tot, el full de ruta del banc català dibuixa un camí cap a la generació d'uns 9.000 milions d'euros en capital generat, incloent-hi els dividends a accionistes; així com el lliurament de 1.800 milions d'euros per recompra d'accions. Els objectius de rendibilitat de CaixaBank per als pròxims anys, amb aquest projecte de generació de capital, es disparen fins a prop de doblar-se. El ROTE de l'entitat, que se situa actualment lleugerament per sobre del 6%, arribarà el 2024 fins al 12%, acompanyat d'unes ràtios d'eficiència inferiors al 48%, una millora en 10 punts percentuals des del 58% en què va tancar l'any 2021.
"En aquest entorn de dificultat, poder fer créixer la rendibilitat ens permet donar suport a l'obra social quan és més necessari que mai"
Amb aquestes expectatives, CaixaBank espera un payout de dividends superior al 50%, dels resultats, que forma part de la generació de capital recollida al pla estratègic. El payout als accionistes, argumenten, "reverteix directament en la societat" pel caràcter divers dels seus shareholders. Des de l'entitat celebren el 30% del repartiment de dividend que correspon a la Fundació "La Caixa", que ja el 2021 va comptar amb un pressupost superior als 500 milions d'euros; així com l'aportació directa a l'Estat mitjançant el payout al FROB, propietari del 16% de les accions del grup. Els més de 646.000 petits accionistes de CaixaBank rebran, per la seva banda, el 28% del pagament de dividends, quelcom que diversifica encara més la diversificació del capital. "En aquest entorn de dificultat, poder fer créixer la rendibilitat ens permet donar suport a l'obra social quan és més necessari que mai", celebra Goirigolzarri.
D'entre les bones xifres que recull el pla estratègic de l'entitat, destaca la meta de la reducció de la morositat per sota del 3%. En aquest sentit, Goirigolzarri descarta una "explosió de la morositat" amb el venciment del període de mora dels crèdits ICO concedits durant la pandèmia, tot apuntant cap als bons resultats en els pagaments dels préstecs durant els primers mesos de l'any, que fan preveure una estabilització del reemborsament d'uns ICO amb grans taxes de cobertura per part de l'Estat espanyol.
Escenari macroeconòmic
L'entitat ha fet servir la referència de la corba de futurs del mes de març per guiar les seves previsions d'encaix macroeconòmic. Com confirmen, l'evolució de tipus "anticipa una normalització de la política monetària durant els pròxims trimestres" per respondre a problemes com la inflació, especialment mitjançant la reversió de sis anys de tipus d'interès negatius. Les expectatives de CaixaBank, així, parlen d'un Euríbor del 0,32% per a finals de 2022, que escalarà de forma estable fins l'any 2024. El 2023, preveu l'entitat, els interessos europeus arribarien fins a l'1,48%, per acabar culminant en un 1,56% en el darrer curs del pla estratègic.
Les expectatives de creixement de l'economia espanyola del banc romanen en línia amb els que plantegen les institucions internacionals –són, de fet, lleugerament més optimistes–. Si bé la Comissió Europea va reduir les seves previsions per al producte interior brut de l'Estat per al present exercici fins al 4%, CaixaBank les amplia en dues dècimes, fins al 4,2%, coincidint amb les estimacions per a l'economia portuguesa, on el grup opera amb la seva filial BPI. L'any 2023, l'Estat es mantindria a prop del creixement d'enguany, amb expectatives del 3,8%, tres dècimes més del que projecten les institucions europees. Al final del pla estratègic, CaixaBank espera una estabilització de la recuperació econòmica espanyola amb un creixement del 2,2%, pel 2% del veí ibèric.
Eixos transformatius
Les prioritats marcades pel pla estratègic segueixen, segons el banc, la màxima de mantenir la seva activitat "a prop dels nostres clients". El lema del full de ruta es concreta en tres verticals: el creixement de negoci; un nou model d'atenció a les persones usuàries i la sostenibilitat, un apartat en què CaixaBank aspira a esdevenir "referent a Europa". Més enllà de les xifres econòmiques, claus per a complir els objectius estratègics del pla, l'entitat planteja dos camins d'evolució: l'atenció als clients i la sostenibilitat –tant en termes mediambientals com en canvis a la governança corporativa.
Gortázar: "No apostem per la sostenibilitat perquè ho demani el regulador, ni perquè ho demani el mercat, sinó perquè ho tenim a la nostra herència"
Quant a l'atenció a clients, CaixaBank planteja una "acceleració de la reconfiguració de la xarxa d'oficines" que mantingui la tan reivindicada capil·laritat del banc. Els models especialitzats de sucursal com la Store urbana o l'AgroBank permeten, segons argumenten, "respondre encara millor a les noves demandes dels clients". La presencialitat, però, és un dels components d'una estratègia que aspira a "oferir més valor al client" en tots els canals. L'impuls a la banca mòbil de cara als clients joves complementa els esforços d'accessibilitat per a la base d'usuaris senior. Així, el banc espera que a finals de l'any el 29% dels seus clients siguin omnicanal; el 22% facin servir un gestor remot; i el 19% operin mitjançant imagin. Quant a la preferència en la presencialitat, un 18% dels clients operaran només en sucursal, mentre que un 8% només ho faran per digital –excloent-hi els clients imagin.
Els objectius de sostenibilitat ambiental de CaixaBank prenen dues tendències: la pròpia contribució a la descarbonització i el finançament de la transició energètica i ecològica. En el primer aparat, el banc recull al pla estratègic la continuació dels seus objectius d'emissions netes zero per a l'any 2050, amb una actualització dels benchmarks que es comprovaran al final de la dècada. Més enllà d'això, l'aposta pel finançament sostenible es concretarà en la mobilització de 64.000 milions d'euros en aquest tipus de finances. "El sector financer tenim un rol clau en la transició energètica", explica Goirigolzarri, tot considerant que adreçar aquest repte està a l'ADN de l'entitat. "No ho fem perquè ho demani el regulador, ni perquè ho demani el mercat, sinó perquè ho tenim a la nostra herència", etziba Gortázar.
La millora de la governança roman una de les grans metes de CaixaBank a curt termini. L'avenç en la diversitat en la presa de decisions corporativa –no només de gènere, confirma Goirigolzarri, en tant que és necessari "introduir més perspectives" en les anàlisis financeres del banc– es concreta en un augment del 40% de dones en posicions directives, i complementa una simplificació de l'estructura del banc, que en garanteix el bon govern. Amb tot, CaixaBank recull al seu pla estratègic el manteniment d'una posició referent en desenvolupament sostenible, amb la promoció d'una "cultura responsable" a l'estructura de l'entitat.