Què passarà amb els treballadors de Caixabank i Bankia un cop es completi l’absorció? És una de les preguntes que encara no tenen resposta de l’operació bancària que marcarà aquest 2020, i, alhora, una de les que més inquieta. Els càlculs que circulen en diverses publicacions situen el nombre d’empleats que deixaran de formar part de la plantilla de la nova Caixabank en uns 10.000. En temps d’ERTO i acomiadaments en el context del coronavirus, no és una xifra menor de persones que passaran a rebre una prestació de l’Estat -ja sigui d’atur o de jubilació-. Però el president executiu i el conseller delegat de la futura superentitat, José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, han passat de puntetes sobre el futur de milers treballadors de Caixabank i Bankia.
“És molt aviat per afinar en el tema dels treballadors; pensem que, en conjunt, l’operació funciona. Hem fet acords no traumàtics amb anterioritat a les dues entitats i buscarem fer-ho així i aplicar formes innovadores per ajudar en el procés actual, però és aviat per especular quant a les persones afectades i el perfil que puguin tenir les possibles sortides”. És l’única explicació que ha donat Gortázar, l’actual conseller delegat de Caixabank, durant la roda de premsa per presentar l’entitat resultant de l’operació. I no ha arribat fins el torn de preguntes. La incertesa continuarà fins a principis de l’any que ve, “quan tindrem la discussió amb els sindicats”. El cost de reestructuració serà d’uns 2.200 milions d’euros, incloent les despeses de la retallada de personal.
Goirigolzarri també s’ha referit als treballadors de les entitats, però de forma encara més breu. Durant la seva intervenció inicial ha situat els clients en el centre de la nova Caixabank: “El nostre objectiu és aconseguir els màxims nivells de satisfacció per part dels nostres clients, i això és impensable si no hi ha un compromís de tot l’equip. Aquest projecte ofereix a l’equip possibilitats de creixement i una cultura estricta de meritocràcia”. Ni una paraula de les previsibles retallades de la plantilla.
Sobre el repartiment de càrrecs, la versió oficial assegura que no hi va haver discussió. Que Goirigolzarri seria president executiu i Gortázar conseller delegat “ho vam decidir el primer dia”, ha indicat el primer. Tots dos amb experiència prèvia en fusions bancàries, afirmen que una de les coses més importants és tenir molt clar quina serà la “línia de comandament”. El paper de president executiu de Goirigolzarri li assegura que “sóc part de l’equip; estic al servei dels accionistes i del consell d’administració, i quan entenguin que ja no sóc d’utilitat me n’aniré a casa tan content”.
És una absorció
Una qüestió que ha quedat clara després de la presentació oficial de l’acord que han tancat Caixabank i Bankia és que l’operació és una “fusió per absorció”. La diferència de mida ha marcat quina és l’entitat que té més pes: la d’origen català. Un dels avantatges que han destacat els directius sobre l’operació és la reducció de costos que suposarà: 770 milions d’euros l’any. Però aquesta disminució no serà immediata. Gonzalo Gortázar calcula que “el 2021 encara no recollirem els fruits de la sinergia”. La previsió és que el 2022 hi hagi un estalvi de 700 milions d’euros i no serà fins el 2023 que s’arribi a aquest objectiu dels 770 milions.
La reducció de costos, incloses les retallades de personal, arribarà als 770 milions d'euros el 2023, segons les previsions
Els guanys també vindran per la nova generació d’ingressos, que preveuen que millorin (290 milions d’euros anuals) amb la comercialització de productes, amb especial menció per part de Gortázar del negoci de les assegurances de VidaCaixa. Entre les xifres que han inclòs en la presentació han destacat els 20 milions de clients que uniran i entre un 25% i un 30% de quota -en crèdits i depòsits en primer lloc i en estalvis i hipoteques en el segon cas-. En definitiva, “naixem amb força; amb 128.000 milions de liquiditat”, ha resumit Gortázar.
Les referències a la covid-19 han estat anecdòtiques, però els directius sí que han deixat clar que la vocació de la nova Caixabank serà de contribuir a la recuperació econòmica: “Volem donar suport a les famílies i a les empreses per sortir de la crisi”, ha dit Goirigolzarri. El directiu de Bankia també ha situat la pandèmia -i la crisi econòmica que se’n deriva- com un dels tres principals reptes als quals s’enfronta el sistema financer. Els altres són la revolució tecnològica i la baixa rendibilitat, “directament relacionada amb els tipus d’interès, que són negatius des del 2016 i es preveu que segueixin així”.
El calendari establert a partir d’ara apunta a completar l’absorció a finals del primer trimestre del 2021, entre febrer i març. Abans, però, els consells d’administració hauran d’aprovar els informes de fusió (a l’octubre), i les juntes d’accionistes, també (al novembre). El proper pas serà que les autoritats donin el vistiplau: primer, el Banc d’Espanya i el Banc Central Europeu (BCE); després, el Ministeri d'Afers Econòmics i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
"Rememorar d'alguna manera Bankia en una xarxa tan extensa com la que tenim té un cost molt elevat", diu Goirigolzarri sobre la desaparició de la marca Bankia
“El rescat va ser la decisió correcta”
Què passarà amb la participació que té l’Estat espanyol a Bankia -ara de gairebé un 62% i d’un 16,1% després de la fusió- crea expectació. “El Frob ha expressat la seva voluntat de sortir en el moment adequat i, per tant, no em preocupa”, ha dit Gortázar. Per la seva banda, Goirigolzarri ha volgut deixar clar que el Frob no ha intervingut en cap moment en la negociació i defensar el rescat de Bankia del 2012. “En aquell moment no parlàvem de salvar els accionistes, ni els banquers, ni les persones que treballaven a Bankia, sinó els depositants”, ha assegurat.
En aquest sentit, ha expressat que si l’Estat hagués hagut de salvar els depòsits i no el banc, el cost hauria estat de 60.000 milions d’euros en lloc dels 20.000 milions que va costar el rescat. “Amb independència que la recuperació dels diners sigui major o menor, la decisió que es va prendre va ser la correcta”, ha defensat. Sobre la quantitat que pot recuperar el Frob, només ha indicat que el valor de Bankia ha crescut un 40% des que es va anunciar la negociació i que els seus accionistes “es beneficiaran d’una entitat amb major rendibilitat”.
L’any que ve, la marca Bankia desapareixerà, un decisió que fa “pena” a l’actual president però que s’ha pres per quatre motius que ha explicat Goirigolzarri: “Caixabank és una marca més assentada, té una quota de mercat superior, comparteix nom amb la Fundació la Caixa i rememorar d’alguna manera Bankia en una xarxa tan extensa com la que tenim té un cost molt elevat”. L’entitat d’origen català absorbeix la madrilenya, però es mantenen les dues seus operatives a Barcelona i Madrid. La seu social, però, seguirà a València.