Sé prou bé que, pel que fa a les inversions borsàries, se sol passar comptes de forma anual, coincidint amb l’any natural, quan el més correcte fora fer-ho en un espai temporal més gran, més adequat a la característica de llarg termini que té la inversió borsària. Així i tot, cada any, quan s’acaba el mes d’agost, tinc la impressió que comença un nou curs borsari, sigui per les reminiscències que ens puguin quedar de les nostres etapes formatives, sigui tal vegada perquè cada mes d’agost hi ha una aturada real, en la qual molts inversors alenteixen la seva activitat i on baixen molt els volums negociats als mercats. El mes d’agost borsari sol tenir mala premsa, tot i que l'únic que es constata en realitat és que és un mes força volàtil, a causa precisament a aquesta menor activitat. Amb menys volum negociat es generen moviments més accentuats d’una forma més fàcil.
Aquest agost no ha estat pas l’excepció, el mes va començar amb uns dies de caiguda, que no tenien el suport de cap dada econòmica rellevant. La taxa d’atur nord-americana havia pujat del 4,1% al 4,3%, essent, però, totes dues molt més baixes que la seva mitjana històrica, i corresponent plenament ambdues amb dades de plena ocupació. Les caigudes han estat recuperades dins del mateix mes. Per als inversors que no s’han mogut això ha suposat volatilitat i prou, mentre que si algun inversor s’ha deixat enganyar pel moviment i ha venut, ha tingut una pèrdua de rendibilitat certa. Cal tenir sempre una cura inversora especial al mes d’agost.
Cada mes d’agost hi ha una aturada real, en la qual molts inversors alenteixen la seva activitat i on baixen molt els volums negociats als mercats
Tenen mala premsa també els mesos de setembre i octubre, tal vegada perquè alguns dels cracs històrics, no pas tots, han passat en aquests mesos, però no s’observa res de rellevant si ho analitzem a llarg termini. Pels amants de l’estadística els diré que només hi ha dos fets temporals rellevants. Per una banda, el mes de gener té una rendibilitat mitjana més alta que la resta, en el que es coneix com a “efecte gener”, i, per altra banda, el període que concentra el gruix de la rendibilitat borsària és el mig any que va de l’1 de novembre fins al 30 d’abril.
Les perspectives del nou curs borsari
Bé, doncs, i el nou curs borsari? D’entrada diríem que cal esperar que la tendència alcista segueixi. Per una banda, el conjunt d’empreses que cotitzen a les borses estan fent màxims històrics de tot, de vendes, de marges, de beneficis, de caixa generada i de dividends. No s’albira cap canvi. Per altra banda, les cotitzacions de la gran majoria de les empreses estan encara molt per sota del seu valor empresarial fonamental. Algun segment molt de moda, que genera moltes notícies, està certament massa escalfat, però és del tot minoritari. No li costa avui a un inversor trobar empreses de molta qualitat, tant pel que fa a la seva activitat com a la seva gerència, i alhora encara barates. No s’observa tampoc cap indici d’eufòria, ni entre les empreses, que continuen molt centrades a la seva activitat, malgrat els anys acumulats de bonança, ni entre els inversors. Cal només observar que, segons les dades d’Inverco, en el primer mig any de 2024 fins i tot han sortit diners dels fons de borsa, tot i les bones rendibilitats que acumulen. Difícilment hi ha una fi de festa sense una fase prèvia d’eufòria.
Les cotitzacions de la gran majoria de les empreses estan encara molt per sota del seu valor empresarial fonamental
La quantitat de dades econòmiques que es publiquen és pràcticament infinita, de forma que les dades rellevants pel mercat borsari no són sempre les mateixes, sinó que es van alternant en el temps. Quines són doncs les principals dades a tenir en compte en l’actual context? Em limitaré a exposar-ne tres. En primer lloc, i segons el Fons Monetari Internacional, el creixement mundial previst per aquest any 2024 i també pel 2025 és del 3,2%, una dècima superior a la seva mitjana. El fonament principal d’aquest creixement és la fortalesa dels serveis. El consumidor avui té una clara preferència pels serveis, que constitueixen més del 70% del PIB en zones avançades com Europa i Estats Units, i gairebé dos terços del PIB mundial. Els índexs PMI i ISM de serveis són, doncs, cabdals avui. La mitjana d’aquests índexs dels principals països del món (EUA, Europa, Xina, Japó i Regne Unit), fou de 51,0 l’any 2022 (és expansiu per sobre de 50), de 52,4 l’any 2023, i de 52,7 al primer semestre de 2024. Per tant, sembla que la demanda de serveis no tan sols no minva sinó que, fins i tot, es continua enfortint.
La segona dada a tenir en compte són les taxes d’atur, molt baixes a tot el món desenvolupat en termes històrics. Són precisament les baixes taxes d’atur les que permeten que les famílies financin la seva demanda de serveis i que tot rutlli. Tothom és conscient, en menor o major mesura, de la dificultat de trobar personal en l'actualitat.
Sembla que la demanda de serveis no tan sols no minva sinó que, fins i tot, es continua enfortint
La tercera dada a tenir en compte són els tipus d’interès de llarg termini. Els de curt termini no són pas interessants, sabem prou bé que són avui superiors tant a la seva mitjana històrica (3,2%), com al que es deriva de l’anomenada regla de Taylor, i que, per tant, han de baixar. Financerament, mentre no baixin del 3% no seran notícia. La clau veritable està en els tipus a llarg termini, que no són pas d’equilibri avui. Per una banda, tenen una volatilitat molt superior a l’habitual, el que s’interpreta com una situació de cerca de l’equilibri, i, per altra banda, no s’està complint la prima temporal que hi ha d’haver necessàriament entre els tipus de llarg termini i els de curt termini, que habitualment és d’un 2%. L’escenari previst és d’una inflació d’un 2,5%, d’uns tipus curts d’un 3% i d’uns tipus llargs d’un 5%. Aquesta fora una situació d’equilibri, que avui no s’està donant, i que, per tant, deixa un gran marge encara als tipus llargs perquè segueixin pujant, com han fet aquests últims anys. Aquests tipus llargs són els qui determinen quins sectors borsaris ho faran més bé.
Sense ànim de ser extens, els diria que el nou curs borsari hauria de ser bo per a les borses en general; per a certs sectors específics com ara el turístic, el bancari o l’assegurador; per certs factors com ara les small caps o les empreses value i per certes geografies, com ara l’europea i les economies emergents, que es beneficiarien especialment d’una previsible debilitat del dòlar que estaria ja tornant a l’altra banda del pèndol, després de tota una dècada de sobrevaloració.