Aquest és el tercer article d’una trilogia que té per objecte la burocràcia. Els dos primers, publicats també per Via Empresa, són: Per què és important desburocratitzar l’administració?, i Per què és tan difícil desburocratitzar l’Administració? Cal concloure, doncs, explorant les estratègies per fer front a aquestes dificultats.
En primer lloc, ser conscients que hi ha un nivell de burocràcia necessària que aporta valor. Pretén evitar la discrecionalitat, donar garanties jurídiques i impedir pràctiques corruptes. Ningú voldria ser intervingut quirúrgicament per un equip de cirurgians, anestesistes, infermers i ajudants que seguís un conducte discrecional i no un protocol prèviament experimentat. Se’n diu burocràcia de professionals. Però superat aquest llindar, la burocràcia es converteix en una càrrega que no proporciona cap vàlua sinó que la disminueix. I aquest llindar, a les nostres administracions, fa temps que s’ha superat amb escreix.
En segon lloc, la importància de la situació del nostre ordenament jurídic dins del model continental en contraposició a l’ordenament jurídic anglosaxó, aquest darrer molt més orientat a donar responsabilitat a les persones. Atès que no podem separar-nos de la nostra tradició legislativa, sí que aquí podem aproximar-nos-hi. Com? Ampliant el marge d’autorització d’exercici d’activitats i reconeixement de drets mitjançant la Comunicació i la Declaració responsable. Aquesta major llibertat per a les persones ha d’anar acompanyada amb una major responsabilitat dels particulars. Per això caldria una revisió dels processos actuals tendint cap a un reconeixement implícit ex-ante per després aplicar un sistema de revisió mostral efectiu ex-post, amb sancions dissuasives. És el sistema tradicional de les agències tributàries dels països desenvolupats.
Ampliant el marge d’autorització d’exercici d’activitats i reconeixement de drets mitjançant la Comunicació i la Declaració responsable
El tercer factor, que no sols dificulta el combat contra la burocràcia sinó que n’és productor, són els diferents nivells d’administracions, que imposen obligacions sobre un mateix subjecte sense preocupar-se del que fan les altres administracions. Crear comissions de coordinació només queda bé sobre el paper, però no té cap utilitat. Cada administració ha de saber que una nova norma o una nova obligació que imposa sobre una persona, sigui física o jurídica, és una obligació marginal, és a dir, que recau sobre un conjunt d’obligacions preexistents. I aquest fet segueix la llei dels costos marginals creixents, és a dir, representa per als particulars dificultats creixents de compliment. És per això que aquests costos són molt superiors per a les empreses petites que per aquelles que tenen dimensions que permeten entomar més fàcilment la nova obligació a causa de les seves economies d’escala. Però el teixit productiu de Catalunya és de petites i mitjanes empreses i, per això, les noves càrregues són més oneroses. Per prendre consciència d’aquesta circumstància, qualsevol administració que vulgui imposar una nova obligació hauria de fer prèviament una anàlisi que atengués els efectes d’aquesta nova imposició marginal. I aquesta anàlisi hauria d’estar a disposició pública.
Algú pot dir que aquesta anàlisi és molt complexa, ja que té unes dificultats tècniques de complicada superació. Però només una aproximació que tingui en compte el conjunt d’obligacions a les quals ja està sotmesa la persona seria enormement beneficiosa.
Cada administració ha de saber que una nova norma o una nova obligació que imposa sobre una persona, sigui física o jurídica, és una obligació marginal, és a dir, que recau sobre un conjunt d’obligacions preexistents
El darrer factor fa referència a les resistències internes que es desperten en les organitzacions públiques davant d’un procés de desburocratització. Ho vaig explicar amb un exemple en l’article Per què és tan difícil desburocratitzar l’Administració? Per a fer front a aquesta situació crec que hi ha tres antídots:
- Per a les resistències internes, es requereix un lideratge al màxim nivell i sostingut: President, per a la Generalitat, i alcalde, per als ajuntaments.
- Per als treballadors públics afectats, una explicació clara i compromesa del que es pretén amb el procés de desburocratització. És necessari deixar clar el propòsit de beneficiar a les persones.
- Per a les possibles resistències en el joc parlamentari, cal un fort suport de la societat civil. El Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA) pot ser un col·laborador en aquest sentit.
Dues consideracions finals. Les empreses de consultoria no són útils quan ofereixen solucions màgiques únicament fonamentades en l’aplicació de l’elixir de la digitalització i no en la transformació digital. Si d’entrada, s’aclareixen els propòsits de l’administració contractant, aleshores poden representar una ajuda.
Si avui l’exigència als particulars, i especialment a les empreses, és d’emprendre un procés de descarbonització, l’exigència a l’administració pública és d’emprendre un procés de desburocratització. Ambdues coses, tot i que amb diferent transcendència, comparteixen el fet de ser externalitats negatives.