De gener a març, els catalans se’n fan un fart de calçots. També els restaurants, que cap de setmana rere cap de setmana omplen l’agenda amb reserves de colles d’amics i familiars que volen aprofitar el moment àlgid d’aquesta ceba. La tradició és plenament catalana, tot i que de mica en mica ha aconseguit traspassar fronteres i tenir adeptes, sobretot, a Madrid, Saragossa, València i les Balears, i també a Perpinyà, Londres i Brussel·les.
Segons les dades de Mercabarna de la temporada 2017-2018, el 80% de l’hortalissa es va consumir en dissabte o diumenge. Ara bé, l’opció de cruspir-s’ho a casa també és benvinguda, ja que només un 30% de la producció es va destinar a la restauració.
Valls, el rei del calçot
Valls és la capital del calçot, d’aquí que compti amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Valls. Tot i això, la zona de conreu s’estén a l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, on més de 50 agricultors inicien el conreu de la ceba a la tardor i tanquen la temporada al mes d’abril.
Per a aquesta temporada, l’agrupació de pagesos preveu produir entre 14 i 15 milions de calçots. Però la xifra es queda curta si es mira en el conjunt del conreu de la ceba perquè la resta de productors de la zona que no es troben inscrits en la IGP poden superar els 60 milions de cebes.
El calçot del Camp de Tarragona és el més conegut, però també se’n troba al Baix Llobregat i les terres de ponent
Aproximadament el 60% dels calçots que comercialitza anualment Mercabarna té la IGP de Valls, la temporada anterior van ser uns 9 milions d’unitats. La segona zona en producció està situada a Barcelona, principalment al Baix Llobregat, i amb un conreu més minso al Maresme i el Vallès. Entre ambdues regions gairebé representen el 100% del producte que es ven a majoristes i minoristes, deixant en un tercer lloc el calçot de les terres de ponent amb poc menys de 200.000 unitats.
Mercabarna sol va vendre a finals de la temporada passada més de 15 milions de calçots, la xifra més elevada en els últims 10 anys i un 10% per sobre a la del 2017.
Castella-La Manxa es reivindica
Malgrat que el calçot català ha sortit del territori, li ha sortit competència. El municipi de Consuegra, a Toledo, ja fa uns anys que reivindica el seu paper com a productor de la ceba. Allà el seu nom és cebolleta i abasteix Mercamadrid, d’on surt el producte per ser distribuït arreu de l’Estat espanyol juntament amb el d’origen català.
Consuegra de Toledo produeix calçots sota el nom de ‘cebolleta’
El passat mes de novembre va celebrar la IV Jornada de la cebolleta, una festa inspirada en la Festa de la Calçotada que Valls organitza cada any a finals de gener.
Reinventar-se en temps de crisi
El calçot genera un negoci de més de 12 milions d’euros entre pagesos i restauradors. Va aconseguir superar la crisi amb un èxit relatiu, ja que les vendes no van minvar, però els productors van haver de buscar una alternativa per evitar que el cost de les calçotades als restaurant espantés els clients. La fórmula va ser passar de vendre manats de 50 unitats a d’altres més petits de 25 a un cost més reduït i bo per al consum domèstic.
Productors i venedors van reduir de 50 a 25 unitats els manats per abaratir-los i fer front a la crisi
Aquestes mateixes propostes són les que es presenten a l’exterior. La passada temporada l’exportació de calçots va passar del 5% al 15% del total de les vendes, segons el Gremi Majoristes Fruita i Verdura de Barcelona. El canal de venda principal és l’ecommerce, on han proliferat el nombre de botigues online que subministren des de manats fins a paquets que inclouen la clàssica salsa romesco. Tot i això, també se’n troben a botigues gurmet.
Als mercats, fruiteries i supermercats es poden trobar paquets d’una cinquantena de calçots per entre 10 i 5 euros aproximadament, mentre que els de 25 unitats oscil·len entre els 4 i 6 euros. Una altra opció és comprar les cebes d’una en una a un preu que no supera els 0,15 cèntims.