Una de les imatges més poderoses d'aquest 2025 és la del president dels Estats Units, Donald Trump, signant ordres executives al Despatx Oval el mateix dia que va prendre possessió. El missatge era clar: no hi havia temps a perdre. Aquell 20 de gener, el republicà va estar-s'hi hores rubricant documents de tota mena, però els més destacats van brillar per la seva absència. Cap d'aquestes lleis contemplava aranzels al comerç exterior, una de les grans promeses en campanya de Trump sota el lema America First Trade Policy. Una setmana després, van arribar els primers: un 25% als productes de Mèxic i el Canadà (que després va suspendre durant un mes) i un 10% a la Xina. Més tard, els primers a escala mundial, amb el 25% a l'acer i l'alumini, que afecten el sector metal·lúrgic. Aquests van ser acompanyats per les taxes recíproques, és a dir, aquelles que apliquen la mateixa tarifa a un producte d'un país que la que pateixen els Estats Units en importar-la. Aquests aranzels estan aprovats, però encara no s'han aplicat. Però, què hi ha de la Unió Europea (UE)? Quan es farà efectiva la guerra comercial que Trump ha promès i que, entre altres coses, s'espera que escurci un 0,2% el PIB de Catalunya?
Aquesta calma tensa que ha generat l'arribada de Trump s'ha imposat a causa del seu calendari. En lloc de firmar una ordre executiva immediata, va optar per demanar una revisió total de la política comercial estatunidenca a l'Oficina del Representant Comercial dels EUA (USTR). Això vol dir que el republicà vol conèixer a fons la relació comercial que els Estats Units tenen amb cada país del món abans de prendre una decisió. I no només això, sinó que Trump també va sol·licitar que l'USTR explorés potencials acords bilaterals beneficiosos per a les empreses nord-americanes. En definitiva, la idea és dur a terme una reestructuració de la política comercial i abandonar definitivament el multilateralisme.
L'excepció és la Xina, que ja ha rebut unes tarifes del 10%, encara que molt inferiors al 60% que va prometre Trump en campanya. El president també ha ordenat a l'USTR i el departament de Comerç que estudiï com treure-li l'estatus de país membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i així evitar que Xi Jinping recorri contra el tribunal de negocis mundial les decisions del republicà.
Quan li toca a Europa... i Catalunya?
Aquests informes que ha sol·licitat Trump no són fàcils d'elaborar. Tot i això, el president va fixar un termini màxim d'entrega: l'1 d'abril. És la mateixa data d'inici que ha marcat el secretari de comerç, Howard Lutnick, pel que fa als aranzels recíprocs. El fet de tenir només una legislatura està accelerant els temps habituals. Així doncs, les tarifes arribaran previsiblement a partir d'aquell moment i es mouran en una xifra d'entre el 10% i el 30%. La UE n'és conscient i està coordinant una resposta comunitària.
L'any 2019, Trump ja va imposar uns aranzels del 25% a l'acer i un 10% a l'alumini a la UE. Unes taxes que va mantenir durant un any i mig i a les quals després hi va sumar una altra d'un 25% a 150 tipus d'aliments provinents d'Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. Aleshores, va ser un càstig als quatre països que van prestar ajuts il·legals per construir avions Airbus, la competència directa de la nord-americana Boeing. En aquell moment, la UE es va defensar amb aranzels al whisky, les motocicletes i els texans. Ara, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha avançat que l'Estat acatarà la decisió d'anar a una guerra comercial amb els EUA, si així ho considera Brussel·les.
Aquest conflicte podria iniciar-se aviat, si finalment l'administració Trump considera l'IVA europeu una taxa a castigar. En el seu moment, el president dels EUA el va titllar "d'abusiu", ja que "triplicava" el preu de les exportacions del país. Stephen Miller, cap de gabinet del republicà, ja va avançar que la reciprocitat aranzelària hauria d'incloure l'IVA europeu per la càrrega que genera. Un exemple és Apple, que va haver ser castigat pel Tribunal de Justícia de la UE a pagar 13.000 milions d'euros al govern d'Irlanda en forma d'impostos endarrerits.
L'any 2023, els Estats Units van ser el segon soci comercial extracomunitari de Catalunya i van generar 3.650 milions d'euros en exportacions
La situació és especialment delicada per a Catalunya. Segons dades d’Acció, hi ha 3.100 empreses catalanes que exporten regularment als Estats Units. En conjunt, l'ecosistema empresarial català ven productes al país nord-americà per valor de 3.650 milions d’euros. Aquestes xifres converteixen els EUA en un dels cinc principals socis comercials del territori, i en el més important fora d'Europa. Ara, els aranzels de Trump retallaran aquests ingressos, ja que es repercutiran directament sobre el productor i no sobre el consumidor nord-americà.
L’any 2023, Catalunya va exportar principalment als Estats Units maquinària (16,7% del total), perfumeria i cosmètica (10%), productes farmacèutics (7%), combustibles (6,2%) i productes químics orgànics (5,1%). Aquestes cinc tipologies de productes representen el 45% del total que Catalunya exporta als país nord-americà. I encara més: els primers 25 productes venuts suposen el 87,1% de l'acumulat. Per tant, la dependència d'aquest mercat és crucial i una pujada en el rang previst comportarà pèrdues econòmiques significatives si no es prèn acció.
Quins són els productes catalans més afectats?
Si ens fixem en els aranzels ja anunciats, Espanya és el 28è país que més contribueix al mercat nord-americà de l'acer, mentre que els ingressos per l'alumini se situen al voltant dels 128 milions d'euros. Són xifres de Jaume Roura, president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), qui va declarar fa uns dies a Catalunya Ràdio que estaven "atents, però sense alarmar-se".
Les dades que ha comentat, però, estan molt per sota del producte principal que Catalunya exporta als Estats Units. L'any 2023, només en maquinària (principalment turboreactors i rentaplats) es van facturar 608,7 milions d'euros. El país nord-americà és el principal comprador del sector català i representa un 16% de les vendes internacionals. En part, gràcies a grans clients com Disney, que adquireix material català per als seus parcs temàtics. Tot seguit trobem perfumeria i cosmètica, joieria, sucs i extractes vegetals, a més d'eines metàl·liques.
Tal com mostra la taula d'Acció, també es veurien afectats el peix, el vi i cava, altres productes químics (principalment reactius de diagnòstic), combustibles, olis vegetals (fonamentalment d’oliva) i manufactures de fosa de ferro i acer. Tots ells són productes que en els Estats Units representen més d’un 5% respecte del total de vendes al món.
Ara bé, en el cas del sector agroalimentari, hi ha un escenari de proves que el Govern pot estudiar de cara als aranzels d'enguany. Es tracta del ja esmentat càstig del 2019 a 150 productes alimentaris. Entre ells, destaca el mercat del fine food (xocolata, cafè, fruits secs, etc.), on els EUA són el principal comprador. Fa sis anys, les seves tarifes van provocar pèrdues per sobre dels 125 milions d'euros a les empreses catalanes del sector. Un cas similar és el de l'oli: aquí, els nord-americans són el segon gran client i l'afectació d'aleshores va disparar-se més enllà dels 55 milions d'euros.
Al tercer graó trobem el vi, on les exportacions estatunidenques suposen el 10% del total. El president de la Barcelona Wine Week i de la Denominació d’Origen Cava, Javier Pagés, va xifrar en 20 milions d'ampolles les que s'envien als EUA cada any. El 2019 ja es van castigar els productes d'una graduació màxima del 14% en ampolles de menys de dos litres. Això sí, aleshores el mercat del cava va quedar eximit, malgrat que una hipotètica inclusió en el futur podria posar en risc algunes empreses catalanes. Un bon exemple seria Grup Freixenet, que té als Estats Units entre els cinc clients internacionals més importants.
Què poden fer les empreses catalanes per minimitzar l'impacte?
L'amenaça de Trump és ben present al teixit empresarial català, però es pot evitar. Més enllà de les contramesures polítiques, algunes companyies ja estan estudiant solucions per reduir el cop. Una de les claus és la multilocalització. Durant la passada jornada Beyond Catalonia, el secretari d'Empresa i Competitivitat i conseller delegat d'Acció, Jaume Baró, va anunciar que 46 empreses catalanes van obrir filials a l'estranger el 2024 amb el suport de la Generalitat, un 44% més que l'any anterior.
Ara, la idea és mirar de ser presents físicament als Estats Units per esquivar els gravamens. És una acció que, per exemple, ja ha contemplat Carles Acedo, director general de Gesame. Aquesta empresa vigatana és la que més maquinària exporta al país nord-americà (un 15% del total del territori), ja que produeix planxes específiques per fer hamburgueses. Fa unes setmanes, en declaracions a l'ACN, Acedo va obrir la porta a desplaçar-se als EUA per salvar el seu negoci.
Algunes de les solucions passen per la multilocalització, obrir nous mercats internacionals, tancar acords amb distribuïdors dels EUA o convertir el producte català en un de prèmium
Una altra recomanació que es va mencionar durant el Beyond Catalonia va ser la d'obrir nous mercats i reduir la dependència estatunidenca. Una premissa que va saludar posteriorment Jaume Roura per a les empreses metal·lúrgiques. En concret, va indicar que el Marroc, Tunísia o Algèria serien bones opcions. Per la seva banda, Judith Arnal, investigadora del Real Instituto Elcano, va apostar pels països del Golf (Aràbia Saudita, Baréin, els Emirats Àrabs, Kuwait, Oman i Qatar) com a alternatives, ja que estan molt interessats a Catalunya i Espanya.
Però encara hi ha dues estratègies més. La primera, consolidar els articles catalans com a productes prèmium dins dels Estats Units. Marc Oliveras, cap de Coneixement i Estratègia a Prodeca, va defensar en un article a VIA Empresa que hi ha clients al país nord-americà que estan disposats a pagar més a canvi de rebre qualitat. I hi va llançar una segona idea: arribar a acords amb distribuïdors dels EUA, o fins i tot signar aliances internacionals per mitigar l'impacte tarifari.
Amb tot, cal recordar que Catalunya no serà un dels territoris més afectats de la UE, donat que no depèn tant dels béns (com Alemanya, per exemple) i sí dels seus serveis. En aquest segon apartat, l'impacte de les polítiques proteccionistes de Trump s'estima molt menor. En qualsevol cas, expertes com Arnal van advertir que el Banc Central Europeu (BCE) haurà d'acompanyar en l'estratègia política comuna abaixant els tipus d'interès de l'euro i protegint-se de l'apreciació del dòlar. "Hi ha moltes matèries primeres que es comptabilitzen en dòlars", va recordar la investigadora. Una circumstància que també pot fer perdre diners als empresaris. De moment, el BCE està complint el requeriment.
A l'espera de conèixer la intensitat dels aranzels de Trump, les empreses catalanes ja tenen un full de ruta. Les peces estan damunt d'un tauler de joc tan difícil de predir com els moviments del contrincant. Una cosa és segura, i és que la guerra comercial que es preveu examinarà a fons la resiliència del teixit empresarial de casa nostra.