El conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet té un pla, una "agenda modernitzadora amb valors republicans" i transversal a través de les secretaries d'Infraestructures i Mobilitat, Medi ambient i Hàbitat Urbà, per "modernitzar el territori, que és la concreció de fer república". Calvet ha presentat al Cercle d'Infraestructures, al costat del seu president, Pere Macias, i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, les línies mestres d'actuació de la seva conselleria per a aquest curs. Una planificació imagina la mobilitat a Catalunya de cara al 2040.
Medi ambient i habitatge
El de Territori "és un departament clau en la vida de les persones. Creem condicions territorials per captar inversions que dinamitzin l'economia", ha dit Calvet, i ha defensat que és una de les conselleries que menys canvis ha sofert després del 155, malgrat la incorporació d'Habitatge i d'Hàbitat Urbà. “Defenso la capacitat tractora del nostre departament”, ha dit.
Calvet preveu una inversió en infraestructures de 6.700 milions en tres anys
L'agenda per a aquest curs busca "integrar en una sola mà" les polítiques que influeixen al territori, encapçalades per Medi ambient, amb l'objectiu de construir ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles, amb èmfasis en l'habitatge, la mobilitat i la lluita contra la contaminació. “Hem de fer que les polítiques d’habitatge esdevinguin estructurals i no conjunturals”, ha reblat.
Calvet ha reivindicat al paper de l'administració per al canvi de la societat i la necessitat de la col·laboració públic-privada per fer créixer Catalunya: "Us demano complicitat i que tingueu ben present que tenim una societat molt exigent. Hem de tendir cap a l'excel·lència".
Vinyeta i inversions
"No hem estat a l'altura de les circumstàncies. Penso en els peatges com a greuges territorials. Hem tractat d'eliminar-los i volem eradicar-los del tot amb el projecte de vinyeta", ha explicat, i s'ha compromès a implementar-la en aquesta legislatura, ja que és un dels principals projectes de l'agenda modernitzadora del conseller. Sempre, però, amb el vist-i-plau de Madrid: “Hem de poder parlar amb el ministeri, estem molt convençuts, però hem de convèncer el ministerio de Fomento”.
“Hem de fer que les polítiques d’habitatge esdevinguin estructurals i no conjunturals”
Ha revelat que tenen tres paquets anuals que en tres anys podrien aconseguir els 6.700 milions d'euros per millorar la infraestructures del territori, tant la xarxa bàsica com la secundària, per així cohesionar el país i millorar el transport públic.
Sobre els Pressupostos de 2019, Calvet ha confiat a convèncer a la CUP per poder aprovar-los, encara que veu necessitat de negociar amb altres grups, com ara els Comuns.
Calvet ha destacat el bon estat dels comptes de la Conselleria, que presenta un estat d'execució pressupostària del 58,1% sobre un total d'1.842 milions d'euros, “tot i el període fosc del 155”.
Mobilitat 2040
També ha parlat de corones tarifàries i de la voluntat d'implementar la T-Mobilitat per millorar-les: “La T-mobilitat ens ha d’ajudar a solucionar el greuge de les corones. Hem de treballar perquè s’acabi d’entendre què significa en la gestió del transport públic i fer-la realitat”.
Així mateix, Calvet ha destacat que cal elaborar una estratègia de mobilitat fins a 2040: "Ha de ser coral i haurà d'intervenir la resta d'administracions, així com la ciutadania i les empreses". Calvet ha dit, en aquest sentit, que “la revolució tecnològica ens obliga a pensar en una estratègia de mobilitat a diversos anys vista. La xifra de mil milions de viatges a l’any amb transport públic, xifra a què arribarem aquesta tardor, ens ha de fer reflexionar”.
El conseller ha demanat reflexionar sobre la presència del vehicle privat en l'àmbit urbà, així com de la renovació del parc mòbil.
L9 i L10
Sobre el Metre de Barcelona, ha dit que el crèdit de 740 milions d'euros demanat al Banc Europeu d'Inversions (BEI) pretén completar el tram central de la L9, que, al costat de la L10, considera una peça bàsica per fer un gran pas en mobilitat i aconseguir els 1.200 viatges en transport públic metropolità a l'any per 2025.
La finalització de la línia L9, les obres de la qual van començar en 2003, és un "repte pressupostari" i quelcom que la ciutat "necessita i porta demanant des de fa anys" per fer efectiva l'ampliació del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, ha reiterat Calvet.
Tot i que aquesta estratègia comprèn un període de 20 anys a partir de 2020, Calvet ha detallat que les accions inclouran també plans a mitjà termini com, per exemple, un pla director de mobilitat per al període 2020-2025 i un pla director d'infraestructures entre els anys 2021 i 2025.
Concrecions i fets
Calvet, en la repassada als greuges a Catalunya per part del govern d’Espanya, s’ha demanat si el nou Executiu tindrà un tarannà diferent a l’anterior: “Volem que Sánchez passi de les paraules als fets”.
En aquest sentit, s’ha demanat si “retiraran el recurs contra la Llei contra el canvi climàtic? Ens explicaran quin és el model de pagament de les vies d’alta capacitat més enllà de dir que no s’allargaran els peatges? Culminaran el corredor mediterrani? Compliran els terminis del tram Vandellós-Tarragona? Pensen deixar dir la nostra sobre el Prat? El català Mauriuci Lucena compartirà als seus companys del PSOE les necessitats del Prat?”.
Així, ha ironitzat dient que “només se’ns reclama quan hi ha problemes al Prat”, però la voluntat de gestió aeroportuària de la Generalitat va més enllà: “Necessitem una estratègia aeroportuària al Prat, Girona i Reus”.
Respecte al servei de Rodalies a Catalunya, Calvet ha criticat que 10 anys després del traspàs de competències del Govern a la Generalitat "no s'hagi traspassat el finançament necessari per explotar i tenir l'autoritat plena del servei" en mans del Govern. Una reclamació que, potser, de cara al 2040, encara pot estar sobre la taula.