La Cambra ha presentat l’estudi Proposta de reforma del règim d’autònoms: impacte i valoració, elaborat pel seu Gabinet d’Estudis Econòmics amb l’objectiu d’obrir un debat fonamentat sobre com hauria de reformar-se el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Segons l'estudi, el sistema actual és poc sostenible en termes financers a mitjà i llarg termini i no representa l'heterogeneïtat del col·lectiu.
A tall d’exemple, malgrat que les prestacions rebudes pels autònoms/es se situen a l’entorn d’un 20% per sota de les rebudes pels afiliats/es al Règim General, les seves cotitzacions són gairebé un 40% inferiors. Conseqüentment, els afiliats al RETA generen un dèficit que duplica el dels afiliats/es al Règim General, concretament, 2.294,1 euros anuals per autònom/a, en comparació amb els 1.009,8 euros per assalariat/da.
Segons la Cambra, per igualar dèficit per afiliat RETA amb el de RGSS (Règim General de la Seguretat Social) sense igualar prestacions, caldria augmentar la cotització mitjana dels autònoms/es un 35,5%, de 304,4 euros mensuals en l’actualitat (2019) fins als 411,4 euros. En canvi, si el que es volgués aconseguir és igualar dèficit i prestacions caldria incrementar la cotització mitjana per persona autònoma un 70%, fins als 515,6 euros mensuals i aleshores comptaria amb les mateixes prestacions que un treballador en RGSS.
La proposta de reforma del RETA que volia fer l’Estat anunciada al febrer de 2022 és, segons l'entitat, "l’intent de l’administració central per resoldre aquesta insostenibilitat financera del sistema". En concret, eliminaria la llibertat de cotització del col·lectiu autònom (del qual més del 85% actualment cotitza per la base mínima) i el substituiria per un sistema de cotització segons el rendiment econòmic, que tindria un tipus implícit del 30,6%. Segons la proposta de reforma, els autònoms/es que ingressin quantitats similars o inferiors a 1.300 euros mensuals pagarien menys i els que ingressin imports superiors pagarien més en termes absoluts. En termes relatius, la Seguretat Social recaptaria un 30% dels ingressos nets de tots els autònoms (desprès de deduir compres, subministraments i amortitzacions de la facturació bruta).
Una reforma beneficiosa per als autònoms?
La principal conclusió que extreu la Cambra del seu anàlisi és que la proposta del Ministeri no seria equitativa perquè penalitzaria als autònoms amb una pressió tributària total molt superior a la suportada per un mateix tipus de negoci configurat en forma de societat mercantil amb assalariats subjecte al RGSS. I tampoc seria eficient, ja que aquest excés de pressió tributària restaria incentius a la emprenedoria, de la que depèn en gran part el dinamisme productiu i empresarial d’una societat.
Si el que es tracta és d’aconseguir una reforma que iguali la pressió tributària total suportada per una mateixa activitat de negoci sota els dos règims (RETA i RGSS), la Cambra ha calculat que el tipus de cotització aplicable al rendiment net generat per un autònom s’hauria de situar en el 18%, és a dir, molt per sota del 30% plantejat pel Ministeri, però alhora per sobre de l’aproximadament 8% actual quan es cotitza per la base mínima. Per tant, l’estudi conclou que per obtenir una pressió tributària equivalent, el tipus de cotització aplicat a un autònom sobre el rendiment net de l’activitat hauria de ser significativament inferior al tipus aplicat a un assalariat amb la mateixa funció i productivitat en el mateix tipus de negoci.
A Europa el model de regulació més comú (França, Itàlia, Portugal, Regne Unit i altres) estableix que el col·lectiu d’autònoms contribueix amb una quota proporcional al rendiment net del negoci. Això sí, els tipus de cotització d’aquests països són inferiors al 30,6% que proposa l’Estat i també són significativament inferiors als tipus aplicats als assalariats. En concret, se situen en l’entorn del 20- 25%.