La realitat empresarial de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya donaria per a una pel·lícula o fins i tot, una sèrie de ficció de llarga durada. Per títols i joc de paraules no seria: Joc de Cambres, La Cambra secreta, La Cambra de los Hermanos Marx, Les cadires de plata o La Cambra sense llei, entre molts d'altres. Molts d'aquests titulars ja els haureu pogut llegir a VIA Empresa i d'altres encara estan per escriure com la història cameral de present i futur. El cert, però, és que les Cambres tenen un cavall de batalla que no acaben de guanyar mai: la Llei de Cambres. Una terra promesa i anhelada que va viure un dels seus punts àlgids amb la crònica d'un decret fracassat (i altres batalles polítiques). Posem llum a la foscor, que diria l'escriptor Carles Porta a la sèrie Crims.
Tot va començar l'any 2010 quan el Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar l'eliminació de les quotes camerals que servien com a principal via de finançament. L'expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ja va reconèixer en el seu comiat a la Llotja de Mar que aquest havia sigut "el moment més dur" en els seus 17 anys al capdavant de la institució. "Gràcies a les grans empreses vam poder tirar endavant quan vam tenir el sotrac de l'eliminació del recurs cameral", va apuntar llavors.
Valls: "Gràcies a les grans empreses vam poder tirar endavant quan vam tenir el sotrac de l'eliminació del recurs cameral"
Però, amb les famoses "cadires de plata" ja no n'hi ha prou i més d'una dècada després, les 13 Cambres de Comerç de Catalunya segueixen sense llei. Sí, Cambres sense llei. Aquest va ser un dels grans motius pels quals l'empresari Joan Canadell va anunciar que deixava la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de Cambres per fer el salt a la política i impulsar la Llei de Cambres des de dins dels Parlament. Recordant la mitologia grega d'Homer i la Guerra de Troia, aquesta seria l'estratègia del gran cavall cameral per guanyar la batalla de la política.
Tal dia farà un any...
Aquest també era un dels grans objectius de mandat de l'exconsellera Àngels Chacón: "Democratitzar el funcionament de les cambres i l'elecció dels presidents, trobar els recursos per resoldre el finançament de les cambres i elaborar una llei que acabés amb aquesta precarietat tant jurídica com financera a partir del consens". Tant és així que va aconseguir celebrar unes eleccions camerals no absentes de polèmica, però no va poder arribar a bon port amb el decret llei de les Cambres.
A Àngels Chacón la van cridar al Palau de la Generalitat per cessar-la com a consellera d'Empresa i Coneixement el mateix dia en què estava polint el text del decret llei de Cambres amb sindicats i patronals que no han estat mai d'acord amb aquesta llei tant per motius de representativitat com de finançament. No hi ha res com tenir-ho a tocar... Per no tocar-ho massa més.
La història que podria ser cíclica va tornar a començar amb l'exconseller Ramon Tremosa i al final, no va arribar al Parlament ni el decret llei ni la Llei de Cambres. I tal dia farà un any, dos o tres... O una dècada i més enllà.
Els testimonis de Canadell, Roca i Fàbrega
De nou, tornem a posar llum a la foscor. D'on venim i cap a on anem. Tres entrevistes en profunditat de VIA Empresa ho expliquen força bé:
- Joan Canadell, l'11 de setembre de 2019: "Hem de fer una llei de Cambres que vagi cap a un model català de 10 o 20 anys i que les Cambres puguin ser un motor per a Catalunya. No es tracta d'adaptar una fotocòpia del que s'ha fet a la Cambra d'Espanya... Hem de fer una llei de Cambres pensant en la Catalunya del futur i fins i tot, en un futur Estat". Canadell reivindica aquí la necessitat de posar en valor grans competències de la Cambra com la internacionalització, la formació professional dual o la simplificació administrativa, entre d'altres. La llei de Cambres ha de servir per fer un canvi radical sobre quin és el paper de les Cambres però ha de solucionar el problema del finançament. Ho ha de resoldre la Generalitat i segons com, també l'Estat", afegia a la Diada d'ara fa poc més de dos anys.
- Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 9 de maig de 2021: "No queda cap comunitat sense llei de Cambres, nosaltres la volem i ells tenen l'obligació de fer-la. La necessitem perquè ens dóna suport jurídic, representativitat i empara per ajudar les empreses. Nosaltres no hi guanyem res, és per ajudar les empreses que és a qui ens devem i allò que volem. No hi ha alternativa, s'ha de desplegar la llei de Cambres i seria molt greu que no es fes". Roca defensa la seva ferma voluntat d'aprovar la llei de Cambres o almenys, el decret llei, quan abans millor i té l'esperança que sigui en l'any i mig que queda de mandat cameral. Recorda que la Cambra dóna tota mena d'ajudes i assessorament a les petites i les mitjanes empreses, així com serveis de formació, consultes o transferència de coneixement i de tecnologia.
Roca: "No hi ha alternativa, s'ha de desplegar la llei de Cambres i seria molt greu que no es fes"
Roca alerta també del paper que hi han jugat i volen jugar tant patronals com sindicats i partits polítics. "No hi ha conflicte per part nostre, ara seria innocent no veure que s'ha trepitjat algun ull de poll. És inevitable que hi hagi una lluita per la representativitat i pels pressupostos que no són infinits i al final, es té la visió que si els hi donen a ells llavors no ens ho donaran a nosaltres. Tots tenim l'obligació d'ajudar l'empresariat i la diferència amb una patronal és que es deu al patró mentre que la Cambra es deu a tot l'empresariat i a les empreses en global", apuntava abans d'aquest passat estiu.
- Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona i del Consell General de Cambres de Catalunya, el 12 de juny de 2021: "Necessitem un marc legal en el qual desenvolupar la nostra activitat i necessitem fixar qüestions importants com el finançament. Estem treballant en un projecte i estic segur que no hi haurà massa problemes perquè han canviat els actors, les circumstàncies i els governs. Tothom veu clar que s'ha de dotar les Cambres d'un marc legal". Fàbrega recorda que les Cambres són una administració de dret públic gestionada per agents privats i sotmesa a l'auditoria i tutela del Departament d'Empresa i Treball i que la seva funció és "defensar l'interès general de l'economia i de totes les empreses". Alhora, insisteix que tenen un poder d'interlocució entre l'administració i l'empresa.
De nou, Fàbrega torna a posar sobre la taula el paper de patronals i sindicats durant l'entrevista: "Les Cambres no som agents socials. Les patronals i els sindicats sí que ho són. Les patronals defensen els patrons i els sindicats defensen els treballadors. Es van sentir qüestionats, però res més lluny de la voluntat de les Cambres"
Ordre a la sala!
Xavier Carbonell que és el director general de la Cambra de Comerç de Barcelona des de 2002 ha fet públic que ho deixa per "circumstàncies de caire personal". Precisament va ser Carbonell qui va implantar el nou model de finançament després de la desaparició de les quotes obligatòries a les Cambres de l'any 2010. Una distribució de recursos fruit de les aportacions d'empreses i patrocinis, l'explotació de recursos i sobretot de la prestació de serveis.
Fonts de VIA Empresa expliquen que un dels grans objectius de la Conselleria d'Empresa i Treball liderada per Roger Torrent és "posar ordre i definir rols, funcions i competències" dels diferents agents empresarials i socials que configuren el teixit econòmic de Catalunya. És a dir, back to the basics per tenir clar qui és qui, què fa què i sobretot decidir i legislar en conseqüència.
Un dels grans objectius de la Conselleria d'Empresa i Treball és "posar ordre i definir rols, funcions i competències" dels diferents agents empresarials i socials
Mentrestant, les 13 Cambres de Catalunya que representen al voltant de 650.000 empreses segueixen esperant la seva anhelada Llei de Cambres per posar fil a l'agulla tant en matèria de finançament com representativitat. Patronals i sindicats no ho posaran fàcil i és que volen que quedi molt clar quin és el seu àmbit de competència i actuació. A tot plegat, la Conselleria vol posar ordre a la sala.
Seguirem explicant i analitzant des de La Tribuna, però ningú va dir que posar llum a la foscor fos fàcil.