La Cambra de Comerç de Barcelona ha denunciat aquest dijous la manca de credibilitat del Pla d’Inversions 2017-2020 en infraestructures a Catalunya que presentat fa pocs mesos pel Ministeri de Foment. L’anunci parlava d’un import global de 4.185 milions d’euros al llarg del quadrienni, que suposen més de 1.000 milions d’euros anuals d’inversió en aquest període.
La prioritat declarada eren els ferrocarrils, que rebrien 2.542 milions d’euros, dels quals 1.800 milions s’assignarien a Rodalies. A més, també es va avançar el compromís de dedicar uns altres 2.000 milions d’euros al Pla de Rodalies al següent quadrienni 2021-2025.
La Cambra, però, assegura que per tirar endavant aquesta mena de projectes “calen visions compartides i coordinació executiva entre les diferents administracions”. En aquest sentit, el que més troba a faltar l’entitat presidida per Miquel Valls és “la definició del model de gestió i explotació futura de la xarxa de Rodalies”.
Sense acordar quin és l’horitzó final imaginat per a Rodalies, “difícilment passarem del llistat d’actuacions previstes a la relació de projectes estratègics que tanta falta ens fan”, lamenten. En definitiva, “sense diners i sense papers, les expectatives creades de modernització i millora a mig termini de les infraestructures estan abocades a generar frustració”.
Els dos grans problemes
La Cambra de Barcelona observa dos problemes principals en aquest pla. El primer afecta els projectes d’infraestructures i és que “la inversió pública està en mínims”. De fet, els objectius de reducció del dèficit públic condicionen la capacitat inversora i “ho seguirà fent els propers anys”. Per això, diu la Cambra, “cal considerar els 1.000 milions d’euros anuals anunciats com una fita superior que difícilment s’assolirà”.
L’indicador més clar de l’alt cost d’oportunitat dels recursos pressupostaris és l’evolució del grau d’execució del Ministeri de Foment en percentatge sobre la inversió pressupostada, que també es troba en mínims.
Per tant, “per molt que el Ministeri de Foment anunciï plans quadriennals d’inversions, cal tenir ben present que a la pràctica resultaran inviables si els únics recursos disponibles són els pressupostaris”, adverteixen. En conseqüència, els pressupostos d’inversió en infraestructures “no són creïbles”.
El segon gran problema que està afectant els projectes d’infraestructures segons la Cambra és el coll d’ampolla afegit de la tramitació administrativa dels expedients i de la gestió dels contractes. “Aquest fet provoca que els terminis d’execució no siguin realistes”, apunten.
Les tres propostes
Per tal de superar els problemes indicats, la Cambra de Barcelona planteja tres propostes. D’entrada, la possibilitat de la col·laboració entre el sector públic i el sector privat (a partir d’esquemes de pagament per disponibilitat i/o pagament per ús) com a opció per accedir a recursos extrapressupostaris.
En segon lloc, plantegen la necessitat de coordinació entre les diferents administracions a nivell executiu, per tal de facilitar la gestió de les inversions prioritàries a partir d’eines com un Coordinador del Corredor Mediterrani (ja nomenat), un Comitè de Coordinació dels accessos al Port de Barcelona, una Taula de seguiment del Quart Cinturó o una Oficina Executiva del Pla de Rodalies de Barcelona.
Finalment, la Cambra de Barcelona reivindica la necessitat de revisar els procediments de contractació del sector públic, que “consumeixen molts recursos i molt de temps sense oferir a canvi resultats de gestió eficients”.