Les pluges abundants del passat mes de març han servit per confirmar el punt final de la greu sequera que Catalunya ha experimentat en els darrers anys. Ara bé, estem preparats per afrontar la pròxima? El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, defensa que "no podem cometre el mateix error" dels anys posteriors de l'episodi de 2007 i 2008, quan es van aparcar les inversions infraestructurals per al cicle de l'aigua. "No podem abaixar la guàrdia. Que ara tinguem els embassaments plens no significa ni de bon tros que hàgim de deixar de banda la transició hídrica", ha reivindicat.
La transició hídrica mencionada per Santacreu és el nom amb què han denominat el canvi de model necessari per afrontar uns episodis que deixaran de ser fenòmens puntuals en l'actual context de crisi climàtica. Un canvi que suposa passar de dependre de l'acumulació d'aigua de pluja per donar més pes a processos com a dessalinització, la regeneració i la millora dels rendiments de les xarxes de distribució. Però què requereix aquest nou model? Segons l'estudi Transició Hídrica als Sectors i Activitats Econòmiques presentat per la Cambra aquest dijous en el marc de l’Observatori de la Transició Hídrica, una inversió de 390 milions d'euros en els pròxims cinc anys.
El gruix d'aquests 390 milions calculats per la Cambra, uns 300 milions, haurien d'anar destinats a ajuts directes a les empreses perquè implementin estratègies de transició hídrica, mentre que els 90 milions restants es reparteixen entre ajuts a l'R+D i la innovació en l'àmbit de l'aigua (50 milions), per a la digitalització del cicle de l'aigua per a companyies industrials i de serveis (20 milions) i per a la creació d'oficines de transició hídrica i per a diagnòstics d'aigua per a pimes (10 milions cadascun). Conjuntament, els autors de l'estudi calculen que aquestes inversions ajudarien a estalviar fins a un 15% més del consum de l'aigua, un volum que equivaldria a la meitat de la capacitat de l’embassament de la Llosa del Cavall o al doble de la dessalinitzadora de La Tordera.
Una estratègia per coordinar les actuacions
La Cambra de Barcelona defensa que totes aquestes actuacions s'haurien de coordinar a través d'un pla de transició hídrica orientat a empreses que cobreixi el decenni entre 2025 i 2035. Aquesta estratègia, continuen, requereix una primera diagnosi extensiva i sòlida per quantificar el consum industrial de l'aigua per territoris i sectors, ja que la informació actual no està prou desagregada, detallada ni temporitzada. El pas posterior seria la redacció del pla, que l'administració hauria de fer en col·laboració amb el sector privat, mentre les empreses redacten pel seu compte els seus propis plans d'estalvi d'aigua.
Aquesta estratègia, subratllen els autors de l'estudi, ha de ser complementària i no substitutiva a les inversions en infraestructures del cicle de l'aigua ja previstes per part de la Generalitat i ha de tenir una visió a llarg termini, més enllà de l'actual legislatura. La Cambra de Comerç també assenyala que s'hauria de dissenyar paral·lelament un pla de ruta específic per al sector agrari, el qual no s'ha tingut en compte en l'estudi en qüestió, centrat en 10 indústries clau de l'economia catalana, però que suposa el 72% del consum total d'aigua del territori.
Convertir l'excepció en un canvi estructural
La disponibilitat d'aigua durant la darrera sequera i les restriccions estructurals imposades per l'administració van forçar moltes empreses a implementar estratègies pròpies d'estalvi hidrològic, les quals han demostrat donar resultats: les empreses analitzades per l'estudi van aconseguir reduir un 4% el consum d'aigua entre els anys 2022 i 2023, i fins a un 8,1% interanual durant el primer semestre de 2024, el període més crític dels embassaments. Tanmateix, cal tenir en compte que la majoria d'aquestes companyies van aplicar aquestes mesures a conseqüència de les restriccions imposades, i que cal aconseguir que els plans que s'adoptin en el futur tinguin una vocació permanent.
En aquesta línia, l'acte de presentació de l'estudi també ha servit per presentar els casos d'èxit dels plans d'estalvi d'aigua de quatre empreses que es poden fer servir com a exemples a seguir. Un d'ells és Coca-Cola Europacifics Partners, que a la seva planta de Martorelles (Vallès Oriental) ha implementat un sistema d’osmosi inversa que optimitza el filtratge i minimitza el malbaratament d’aigua, així com un sistema de monitoratge en temps real que permet detectar desviacions i actuar-hi immediatament. Això els ha permès utilitzar només 1,77 litres per cada litre de producte fabricat. Per la seva banda, els cellers de Família Torres ha introduït tècniques com la reutilització d’aigües residuals per al reg, neteja i refrigeració, la recollida d’aigua de pluja o la recirculació de l’aigua d’esbandit a l’embotelladora.