L'any de la recuperació ha anat encadenant un titular de creixement econòmic darrere un altre: augments de dos dígits del PIB, descensos de l'atur, un sector immobiliari disparat, una reactivació turística i un rècord d'exportacions industrials. Però tota aquesta millora de les dades econòmiques té algun efecte positiu en el benestar dels ciutadans? Hi ha altres indicadors -més enllà del PIB i de les xifres més conegudes- que donen una visió més àmplia: analitzen com és aquest creixement. La Cambra de Comerç de Barcelona els anomena "indicadors de progrés i benestar (IPB)" i els ha reunit en un informe que ha presentat aquest dimarts a la Casa Llotja de Mar. Proposen substituir el PIB pels IPB.
"La millor política econòmica és comptar amb un Estat propi", ha resumit la presidenta de l'ens, Mònica Roca. "Defensem un model econòmic que generi riquesa, que es transformi en qualitat i no en quantitat", ha afegit. Ha de ser una riquesa, segons Roca, que "es reparteixi de manera justa i ens porti un creixement sostingut, sostenible i resilient, que potenciï el talent; un model econòmic que es basi en el coneixement". Entre aquests indicadors, que per a l'organisme analitzen la qualitat per sobre de la quantitat, hi ha la despesa pública en educació i en R+D, el consum públic per càpita, l'emissió de gasos contaminants o la taxa d'atur juvenil.
L'estudi de la Cambra compara aquestes i altres xifres dels darrers 20 anys referents a Catalunya amb les dels cinc principals països fundadors de la Unió Europea (que anomenen UE-5 i que inclouen Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos i Bèlgica). "Algunes gràfiques resulten incòmodes de coses que no hem sabut millorar des de fa 20 anys", ha indicat Lluís Juncà, director general d'Innovació i Emprenedoria de la Generalitat, després de presenciar l'exposició de l'informe. Juncà ha participat en l'acte de presentació de la Cambra en substitució del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha cancel·lat la seva assistència a última hora, coincidint amb l'organització de la taula de diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya prevista per a aquest dimecres.
Joan Ramon Rovira (Cambra): "Si per créixer augmentem la desigualtat, tenim un problema; si el creixement no és sostenible, també"
"Això de 'si el PIB va bé, l’economia va bé', s’ha acabat", ha afegit Juncà. "Sense nous indicadors no podem saber com fer una nova estratègia; ens falten ingredients per traçar una nova estratègia", ha dit. Ara, les eines ja hi són. El cap d'estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, ha estat l'encarregat d'explicar els resultats de l'estudi. El primer que s'ha analitzat és el nivell de progrés econòmic, en què sí que s'ha tingut en compte el PIB per càpita: "Entre el 2000 i el 2019, estem on estàvem"; és a dir, la diferència amb els principals països europeus és la mateixa que fa dues dècades. Tot i així, sí que s'observa "un cert progrés econòmic en termes absoluts", ja que, de mitjana, el PIB per habitant ha augmentat un 0,8% a Catalunya.
Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, durant la presentació dels Indicadors Progrés i Benestar | Cedida
"Si Catalunya fos una empresa..."
Però Rovira torna al mateix: "Si per créixer augmentem la desigualtat, tenim un problema; si el creixement no és sostenible, també". Així doncs, ha introduït indicadors que avaluen el progrés social. La despesa pública en educació, per exemple, es va reduir un 30% a Catalunya entre el 2008 i el 2014, i "la distància amb la UE-5 és elevada i creixent". Un indicador que sí que ha anat millorant els darrers 20 anys és el de població activa amb baixa qualificació: cada cop n'hi ha menys i la divergència amb els cinc països europeus analitzats s'ha reduït notablement -de 20,3 a 12,8 punts-.
Pel que fa al progrés tecnològic, la despesa en R+D, tant pública com privada no ha experimentat gaire creixement; de fet, comparat amb l'any 2010, les xifres han empitjorat. Les empreses invertien un 1% del PIB fa 11 anys en innovació, mentre que l'any 2019 -abans de l'impacte per la pandèmia- ho feien un 0,9%. La tendència de l'administració pública i les universitats és la mateixa: del 0,7% del PIB el 2010 al 0,6% el 2019.
Guayente Sanmartín (HP): "Si Catalunya fos una empresa, el primer que hauríem de fer seria marcar un propòsit"
L'acte de la Cambra també ha comptat amb la presència i aportacions de l'alta directiva d'HP Guayente Sanmartín, l'activista i expolític David Fernández i la membre del CSIC Ada Ferrer. La primera ha portat la situació econòmica del territori al seu camp: "Si Catalunya fos una empresa, el primer que hauríem de fer seria marcar un propòsit", ha indicat. Sanmartín ha enumerat també el segon i tercer passos: "El segon són les persones i ens hem de plantejar què fem per a les persones, si estem invertint en una educació innovadora, per exemple. El tercer és atreure capital; Catalunya té un ecosistema de startups molt bo, però podríem fer alguna cosa perquè creixi més?".
Un cop analitzat el progrés, ha estat el torn del benestar. Per començar, Rovira ha destacat que l'esperança de vida a Catalunya és superior a la de la UE-5: 82,2 anys respecte a 81,8. Però no és pas per la despesa en salut, ja que la inversió per càpita al territori és un 40% inferior a la mitjana que presenten els cinc països amb què es compara. David Fernández ha intervingut en aquest punt i ha coincidit amb la presidenta de la Cambra en què una de les coses que ha posat de manifest la pandèmia és la necessitat de comptar amb un sistema de salut pública fort. L'activista ha assegurat que "un dels aspectes més vergonyosos de la crisi sanitària ha estat la nostra gent gran; hem de reforçar el sistema d’assistència i salut mental".
És sostenible aquest model econòmic?
La tercera pota de l'informe de la Cambra ha estat la sostenibilitat. La conclusió no és positiva. La producció elèctrica provinent de fonts renovables és baixa: "Catalunya es troba a la cua de la transició", ha alertat Rovira. Mentre que el percentatge del total és del 32,2% a la UE-5, a Catalunya és del 19,6%. Però si s'analitza la producció elèctrica amb fonts contaminants, el principat es troba per sota dels cinc països de la UE estudiats: un 24,4% per a Catalunya davant el 37,4% europeu. Tot i així, Rovira ha afirmat que aquesta situació es dona per un pes superior de l'energia nuclear.
En l'emissió de gasos contaminants, la tendència va ser positiva per a Catalunya entre el 2005 i el 2014, amb una reducció des de les 8,4 tones de CO2 per càpita a les 5,8. Des de llavors, però, està estancada: ara es troba en 5,3. A la UE-5, la taxa actual és de 8,5 tones de CO2 per càpita, però la baixada, en canvi, ha estat sostinguda des de les 11,4 tones del 2005.
David Fernández: "Un creixement del PIB i un decreixement de la capacitat adquisitiva i de les condicions del treball és una combinació terrible"
Catalunya suspèn en igualtat. Segons l'estudi IPB de la Cambra, el grau de desigualtat és superior a la UE-5 i, a més, va molt lligat a la taxa d'atur; per tant, és cíclic. La manca d'equitat és generacional, però també de gènere. "Tenim una joventut desanimada i amb una taxa d'atur molt alta", ha avisat Ada Ferrer. La desocupació entre els joves va ser del 34% el 2020 a Catalunya, mentre que a França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos, va ser del 17,4%. Tot i que la desigualtat entre homes i dones és evident, Catalunya es troba per sobre de la mitjana de la UE-5 tant en ocupació femenina com en bretxa salarial, que s'ha reduït del 17,9% el 2006 al 13,1% fa dos anys.
Així doncs, la principal conclusió és que el creixement econòmic català es basa més en la quantitat que en la qualitat. "El progrés econòmic no es tradueix en benestar efectiu", ha sentenciat Rovira. Fernández hi està d'acord: "Tenim moltes dificultats estructurals: un creixement del PIB i un decreixement de la capacitat adquisitiva i de les condicions del treball és una combinació terrible". Què cal fer per equilibrar quantitat i qualitat? La recepta és incerta i la Cambra deixa un interrogant obert: ajudaran a revertir la tendència els fons Next Generation?