Són dos de tres del dijous 13 de juny quan Miquel Valls fa el seu últim brindis com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona després de 17 anys. "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament de Barcelona. El nostre prestigi és que hem sigut independents de la política", defensa. En un atac de sinceritat i nostàlgia, Valls reconeix que els dos moments més durs del seu mandat van ser quan Javier Gómez Navarro, llavors president del Consell Superior de Cambres de Comerç, va trucar-lo per explicar-li que el recurs cameral quedava eliminat per llei i quan el jutjat de primera instància va declarar que la Casa Llotja de Mar era propietat de l'Estat.
Valls: "La Cambra no ha estat mai sotmesa a cap interès, ni a Madrid, ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament de Barcelona"
No són encara dos de dotze del dilluns 17 de juny quan Joan Canadell és investit nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona malgrat la ferma voluntat dels excandidats Carles Tusquets i Ramon Masià per revertir la victòria d'Eines de País amb un nou recompte de vots o la repetició d'eleccions a través de diferents recursos judicials per presumptes "il·legalitats i irregularitats" en el procés electoral. Passades les 10 hores, poc abans de començar el ple de constitució de la nova Cambra, Tusquets presenta un requeriment notarial a la presidenta de la JEC, Marta Felip, i la consellera Àngels Chacón.
Valls li demana al secretari general de la Cambra, Xavier Coronas, que aturi el ple tenint en compte que encara li queden "uns minuts" com a president de la Cambra. Es respira tensió a l'ambient, però tot segueix endavant amb normalitat tant per part de Felip i Chacón com Coronas. La nova cúpula de la Cambra encapçalada per Canadell, Mònica Roca, Pere Barrios, Roser Xalabarder i Jordi Pomarol surt escollida per 36 vots a favor i 18 en blanc. Tusquets encara té temps per presentar una nova reclamació i pràcticament és l'últim a marxar de la sala.
Joan Canadell ja és el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona. | Cedida
Durant el seu discurs d'investidura, Canadell no s'enrecorda de Valls però sí de l'edifici més emblemàtic de la Cambra: "Som a la Llotja de Mar, un edifici amb set segles d'història. Cada dimarts es fixen aquí els preus dels cereals de tot l'Estat espanyol. No existeix un temple de cultura mercantil amb tants segles d'història econòmica arreu d'Europa o al món". No li falta raó: la Llotja de Mar també coneguda com a Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona ha sigut motiu de disputa i desig entre la Cambra de Comerç de Barcelona, la Borsa de Barcelona i fins i tot, l'Estat espanyol.
Canadell: "Som a la Llotja de Mar, un edifici amb set segles d'història. Cada dimarts es fixen aquí els preus dels cereals de tot l'Estat espanyol. No existeix un temple de cultural mercantil amb tants segles d'història econòmica arreu d'Europa o al món"
Poc abans de Nadal, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va celebrar el seu consell de ministres a la Llotja des d'on va aprovar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros bruts mensuals dividits en 12 pagues i va canviar el nom de l'aeroport d'El Prat a Josep Tarradellas. Tot just cinc mesos després, els candidats d'Eines de País cridaven "Independència" i "Visca la República!" a la Llotja després de guanyar per majoria absoluta les eleccions a la Cambra.
Després del comiat de Valls i la benvinguda de Canadell que tot just ha renunciat a ser secretari de l'ANC i s'ha estrenat com a president amb una reunió amb Turisme de Barcelona i amb la inauguració d'una nova ruta aèria entre Barcelona i Ciutat de Mèxic, hi ha ball de cadires al Saló Lucrècia de la Llotja de Mar. Moviments simbòlics i no tant simbòlics.
El Saló Lucrècia és un dels espais més desconeguts de la Llotja de cara al públic, però és precisament allà on s'hi troba il·lustrada tota la seva història. Hi ha quadres de tots els presidents que ha tingut la Cambra des de l'any 1886 quan es va crear amb l'objectiu de "defensar l'interès general i aconseguir el bé comú del comerç, la indústria i la navegació". En total, són 31 presidents. Des de Manuel Girona fins a Miquel Valls, passant també per Antoni Negre.
El quadre més gran del Saló Lucrècia de la Llotja és el d'Alfons XIII, rei d'Espanya durant els anys de gestació i creació de les Cámaras de Indústria, Comercio y Navegación. Segurament, més conegut per ser net d'Isabel II o fill d'Alfons XII així com per haver regnat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, la II República o la Guerra Civil. VIA Empresa parla amb alguns dels treballadors de la Llotja que expliquen que un cop es col·loqui el quadre de Valls en tant que president sortint, el saló de la història cameral es quedarà "pràcticament sense espai".
El quadre d'Alfons XIII a la Llotja de Mar. | Cedida
Entre passadissos, no es descarta buscar un saló més gran on posar tots els quadres dels presidents o treure'n algun d'aquí a dos anys quan Canadell cedeixi la presidència de la Cambra a Mònica Roca. La gran pregunta és quin? Fins i tot, es comenta la possibilitat de moure el retrat d'Alfons XIII. "Un quadre d'un rei en una Llotja republicana?", es bromeja. De fet, Canadell vol impulsar també un sistema de consultes nacional, territorial i sectorial per, entre d'altres qüestions, reprovar Felip VI com a rei després de "pressionar les empreses per canviar la seu social" i declarar-lo "persona non grata" a la Cambra.
La Llotja de Mar és passat, present i futur de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.