"Sense l'aigua no hi ha economia i tampoc hi ha societat". Amb aquesta afirmació, Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, ha encapçalat el darrer informe d'Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), elaborat per la Cambra, que enguany ha tingut un principal protagonista: la sequera i el seu impacte en l'economia catalana. Preveient que més del 80% del Valor Afegit Brut català està exposat als efectes de la sequera i que l'any 2025 l’Àrea Metropolitana de Barcelona no serà capaç d’afrontar el seu dèficit hídric si continua l’actual episodi de sequera, la Cambra proposa un seguit de mesures, a mitjà i llarg termini, per fer front a l'emergència actual i per dur a terme la transició hídrica. La més urgent i necessària de totes? La interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat.
El projecte de la interconnexió no té actualment consens (la Cambra de Tortosa està en contra), ni té el suport de l'actual Govern de la Generalitat, però per a Eloi Planes, vicepresident de la Cambra de Barcelona i president executiu de Fluidra, és "indispensable", tenint en compte "la situació d'extrema gravetat, sense precedents, que està causant una gran incertesa a curt termini pel que fa als recursos hídrics". De fet, Planes ha apuntat que aquesta mesura, tècnicament, es podria aprovar malgrat les eleccions, mitjançant un decret, fet pel qual ha demanat a les esferes polítiques "sentit comú".
La interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL) representaria "l’opció més pràctica", detalla la Cambra, "tant per la factibilitat d’execució, com per la contribució que representaria de cara a la constitució d’un veritable sistema en xarxa". Això sí, l'entitat remarca que aquest seria "un recurs puntual" basat en l'excedent disponible que hi ha a Tarragona, i que la interconnexió hauria de ser bidireccional, per a possibles situacions futures.
La interconnexió permetria, per tant, que l'Àrea Metropolitana de Barcelona pugui afrontar el seu dèficit hídric a curt termini, però Planes assegura que "hem d'actuar amb una visió a llarg termini", que no depengui de transvasaments, sinó de dessalinitzadores i regeneradores. De fet, la Cambra de Comerç estima que, per al 2040, s'haurien de fer unes inversions properes als 5.200 milions d'euros.
Per a un termini més curt de temps, fins al 2030, l'ens cameral ha precisat que aquesta inversió hauria de ser de 3.200 milions d'euros, corresponents a les actuacions previstes per l'ACA per al període 2022-2027 (2.438 milions), juntament amb les actualitzacions de les inversions de les dessalinitzadores Tordera-II i Foix (més de 245 milions) i les inversions que es destinarien al Besòs (550 milions). A aquestes actuacions, caldria sumar-li els 1.950 milions d'euros previstos en el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua, previst per al 2050, però que la Cambra vol que estigui a punt per al 2040, i que inclou una nova ETAP al Besòs i una ERA també al Besòs.
Com hem arribat a la situació actual?
L'actual sequera que viu Catalunya no és pas la primera que ha viscut al llarg dels anys. De fet, l'última, la del 2007, va comportar una inversió considerable per part de la Generalitat, entre els anys 2007 i 2009. Però un cop van tornar les pluges i els embassaments es van tornar a omplir, "les inversions van caure en picat", ha denunciat Alicia Casart, directora del Gabinet d'Estudis de la Cambra. Després d'aquest primer cicle ambiciós, es va iniciar un segon cicle d'inversions "influenciat per la crisi econòmica, les precipitacions i les restriccions pressupostàries". El resultat? Les inversions es van reduir i alguns projectes de dessalinitzadores projectats en el primer cicle no es van contemplar en el segon.
De fet, entre el 2013 i el 2021 s’han executat de mitjana anual 24 milions d'euros en projectes vinculats al cicle de l'aigua, xifra molt inferior als 385,6 milions d'euros del període 2007–2011. Amb aquestes xifres, la Cambra lamenta "una dècada perduda" pel que fa a inversions: "Estem on estem perquè no s'ha invertit prou", ha criticat Planes. I ha afegit: "No hauríem d'estar en el punt d'escassetat de recursos hídrics en què ens trobem". A aquesta manca d'inversions, a més, cal sumar-ne una "manca d’accions i suport als diferents sectors productius" per ser més eficients, ha apuntat l'entitat, tenint en compte el dèficit hídric, però també, l'actual transició hídrica que ha de dur a terme l'economia catalana.
Planes: "No hauríem d'estar en el punt d'escassetat de recursos hídrics en què ens trobem"
L'entitat també ha assenyalat les actuacions en l'àmbit municipal: "no s'ha invertit prou en la millora de les xarxes de distribució de l'aigua", ha criticat Casart. I, malgrat que l'eficiència del sistema no és molt preocupant (amb un rendiment mitjà del 78,5% a Catalunya), hi ha municipis on les fuites d'aigua i consums no registrats sí que requereixen un pla d'actuació urgent, com és el cas de la gran fuita d'aigua de Badalona, que perd dos litres cada segon.
En el vessant positiu: ja hem revertit el model de captació d'aigua
Més enllà de tapar els forats actuals que sorgeixen de l'emergència de la sequera, Catalunya té al davant el gran repte de construir un nou model hídric. Aquesta transició hídrica, que Planes ha comparat amb la revolució industrial, ha de mirar al mitjà i llarg termini, i actuar en infraestructures, en plans sectorials d'eficiència i plans reguladors en positiu, per aconseguir que l'economia catalana ja no depengui gairebé dels recursos "tradicionals", com els embassaments, i ho faci més de l'aigua regenerada o dessalinitzada.
De fet, en aquest sentit, Casart ha celebrat que Catalunya es troba "immersa en un canvi de model" quant a la captació de l'aigua. Si abans de la sequera, l’aigua consumida dins de la Barcelona metropolitana era, de mitjana, un 95% de procedència superficial i subterrània i 5% dessalinitzada, durant l’actual episodi de sequera, l’aigua consumida ha arribat a procedir un 33% d'aigua dessalinitzada i un 25% d'aigua regenerada, amb un 19% d’origen superficial i un 23% subterrània. "No hem invertit, però hem canviat molt el perfil de regeneració dels recursos hídrics", ha afirmat Casart. Ara bé, no són tot flors i violes: "El camí que cal fer ja l'hem iniciat, però ens queda encara un llarg camí per recòrrer".
L’aigua consumida a la Barcelona metropolitana procedeix un 33% d'aigua dessalinitzada i un 25% d'aigua regenerada
En aquest camí per recòrrer, la reutilització de l'aigua ha de ser un element clau en els municipis. L'aigua residual d'ús urbà s'ha de poder regenerar per tal que torni al mateix sistema, sigui urbà o per a la indústria.
En aquest sentit, la Cambra insisteix en un pla d'actuacions, que ajudin a dur a terme la transició hídrica per al 2024. Aquest pla inclou, per una banda, l'execució de totes les actuacions d'infraestructura pendents (amb una inversió de prop de 5.200 milions d'euros), però també, un pla d'actuacions que tingui en compte la de demanda, especialment la indústria i el sector primari. Entre la bateria de propostes anunciades per l'entitat, destaquen: plans sectorials per a l'estalvi en el consum d'aigua que ajudin els sectors a fer la transició, acompanyament i incentius a les empreses per part de les administracions, plans d’actuació específics a nivell del consum residencial i comercial, amb el foment de la implantació de tecnologies i una regulació positiva, que estableixi obligatorietat i sancions a la vegada que doni cabuda a ajudes i compensacions a aquells que la compleixen.
La creació de l’Observatori de la transició hídrica
La Cambra de Barcelona, més enllà de publicar aquest informe i fer una tasca d'assessorament i interlocució per al teixit empresarial envers aquesta conjuntura de sequera, ha decidit contribuir en la transició creant l'Observatori de la transició hídrica. Neix amb l'objectiu de fer seguiment de les tramitacions dels projectes proposats i de la continuïtat i l’execució de les línies d’ajut de l’administració a les empreses per a la seva transformació hídrica. També vol aportar anàlisis i propostes en el terreny de la governança del cicle de l’aigua i en l'àmbit legislatiu.