Zones primerenques com Andalusia, Extremadura o Múrcia acostumen a servir com a termòmetre inicial pels pagesos lleidatans del comportament dels preus de les varietats de fruita de pinyol, com el préssec i la nectarina. I enguany, sembla que les cotitzacions acompanyen. Paral·lelament, les temperatures (amb més calor, el consum de fruita s'incrementa), l'encavalcament de varietats, els costos de producció i l'evolució de les exportacions acabaran de conformar el puzle que determinarà la bona salut i les liquidacions que rebran els fructicultors lleidatans.
L'inici de la campanya s'està caracteritzant per un augment dels costos que ha d'afrontar el productor des del moment de la recollida de la fruita de l'arbre. El motiu es troba que enguany la collita ha crescut en relació a l'any passat, marcat per les condicions climatològiques adverses. Des de la Unió de Pagesos (UP), sindicat majoritari al camp català, es recorda que "les hores de treball dels temporers han pujat un 30% i aquest increment, unit al nou salari mínim o l'encariment del preu de l'energia i dels fertilitzants han provocat una escalada dels costos". Fa un any, produir un quilo de fruita suposava entre 35 i 40 cèntims per quilo. Avui dia, aquest valor se situa entre els 40 i els 50.
Promoció i mà d'obra
En aquest escenari, UP reclama a l'Administració que ofereixi respostes a les necessitats de mà d'obra. "Per aquesta campanya, la nostra demanda de treballadors ha crescut un 32% i creiem que s'ha de prioritzar la contractació de proximitat". Aquest missatge l'emet el responsable de temporers d'UP, Ramon Comes. A més, amb la previsió d'un major volum de recol·lecció, Comes demana a la Generalitat que intensifiqui les campanyes de promoció i consum per beneficiar el sector i el mercat.
Per primera vegada en la darrera dècada, disminueix la superfície plantada de préssecs i nectarines
De cada deu temporers ocupats a la campanya de la fruita de Lleida, vuit procedeix del mercat estatal. Per tal d'afavorir la inserció laboral de col·lectius desfavorits, les organitzacions agràries proposen oferir alternatives laborals i autoritzacions de treball extraordinàries per als Menors no Acompanyats (MENA) a la campanya de la recollida de la fruita de Lleida. La llei, de moment, no permet recollir aquesta petició.
Menys superfície productiva
Per primera vegada en la darrera dècada, moment en què es va iniciar el boom de les varietats de préssec i nectarina, la superfície d'aquestes espècies ha disminuït. A Catalunya es comptabilitzen 21.395 hectàrees, 1.200 menys que l'any passat. El gerent de la patronal del sector de la fruita català, Afrucat, Manel Simón, indica que, malgrat el descens de superfície, "preveiem que la collita de préssec i nectarina superi les 520.000 tones, el que representa una recuperació parcial del potencial productiu català per refer-nos de la davallada de la campanya passada". En el cas de Lleida, la producció caurà un 6%.
Igual que auguren els sindicats agraris, Afrucat preveu que "l'increment del preu de la mà d'obra al camp i a la central pot condicionar el desenvolupament de la campanya". Davant d'aquesta situació, la patronal vol que es pugui repercutir aquest increment en el preu final que percebran els productors. Afrucat afegeix que ens trobem davant d'un sector que "arrossega campanyes d'una rendibilitat econòmica baixa, especialment agreujada pel veto rus" als productes agroalimentaris de la Unió Europea.
El veto rus és un fantasma que ha planat sobre els productors de fruita en les darreres quatre campanyes. Per fer front a aquest hàndicap, el Departament d'Agricultura ha implantat un Pla d'Arrencada de les plantacions de fruita, amb el qual vol treure de la comercialització més de 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, préssec pla i platarina. Aquesta superfície equival a les 8.000 tones de fruita de pinyol que cada any s'exportaven a Rússia des de Catalunya. Una campanya més, l'objectiu de l'Administració, els sindicats i els productors és aixecar l'ànim i la rendibilitat d'un àmbit productiu estratègic i clau per a l'economia lleidatana i al qual sempre li manca un petit impuls per emprendre el vol definitivament.