La pandèmia ha fet ressorgir conflictes i problemes que en altres etapes teníem molt oblidats. El canvi climàtic, per exemple, és una d’aquelles qüestions que abans de la pandèmia tenia una certa importància, però no acabava de quallar dins del pensament social, i sobretot, dins del teixit empresarial. Això, en l’era postcovid sembla gairebé impensable, ja que a causa de la necessitat de la transformació de l’economia, s’ha posat sobre la taula l’ecologia i la sostenibilitat, per intentar d’una vegada per totes, aconseguir una transició verda.
“La covid-19 ens ha fet adonar que el canvi climàtic passarà”, explica Philip Hildebrand, vicepresident de Blackrock. Durant la Reunió del Cercle d’Economia, el vicepresident participa en un debat sota el nom El propòsit empresarial. El nou capitalisme, que reuneix a grans directius d’empreses per explicar la pròxima guerra que haurem de lluitar: el canvi climàtic i la transició cap al capitalisme sostenible. “Els països s’han compromès amb el canvi climàtic gràcies al fet que la pandèmia els ha obert els ulls”, afegeix Hildebrand.
Precisament fou Blackrock de les primeres empreses a reivindicar el canvi i la transició verda a través dels seus famosos articles Cartes a Larry un recull anual de reflexions del propi CEO de la companyia, Larry Fink. “Crec que va ser Larry el primer a dir que el canvi climàtic era un risc per a les inversions”, recorda Francisco Reynés, president de Naturgy. I és que sense anar més lluny que la realitat, hi ha dades que fan costat a aquestes declaracions: “Si els governs no fessin res, perdríem un 25% de l’economia global en els pròxims 20 anys a causa del canvi climàtic”, alerta el vicepresident de Blackrock.
Hildebrand: “Si els governs no fessin res, perdríem un 25% de l’economia global en els pròxims 20 anys a causa del canvi climàtic”
Així doncs, el canvi climàtic s’ha convertit en un problema per a tots, tant governs com empreses, ja que aquesta lluita no fa diferències publicoprivades: “Vivim en l’era de la despesa pública, però les empreses privades també hauran d’invertir moltíssim per aconseguir els objectius sostenibles”, explica Hildebrand. Per aquest motiu, els directius es posen d’acord en agrair l’oportunitat dels Fons Europeus Next Generation, perquè afirmen que són una gran iniciativa i un bon incentiu per a començar a presentar projectes sostenibles. Tot i això, Reynés també avisa del fet que els plans “han de ser realistes, però ambiciosos”, ja que segons el president de Naturgy, si no hi ha equilibri entre ambdós conceptes, serà molt complicat que les empreses puguin sobreviure al canvi: “Si seguim aquesta dualitat és evident que no totes les empreses sobreviuran al canvi, però la gran majoria sí”.
Dues cares de la mateixa moneda
Les empreses treballen pel seu benefici i això no és cap secret. El creixement d’una empresa i dels seus actius és un dels pilars essencials pels accionistes d’una companyia, tot i això els directius han afirmat que aquests objectius sostenibles han d’anar de la mà del creixement empresarial: “Són les dues cares de la moneda”, descriu Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol.
Reynés: “El Govern espanyol demana una transició justa, però les empreses també demanem que aquest canvi no només sigui just per a la societat sinó per a les mateixes empreses”
En aquest context, Imaz recorda que moltes vegades les empreses obliden aquests valors perquè “és més fàcil centrar-se en els beneficis que no en el propòsit i els valors”. És per això que les companyies han de fer una aposta clara i unànime amb una “junta directiva implicada al 100% en aquesta transició”, afegeix el conseller delegat de Repsol. Aquest binomi empresarial de beneficis i objectius és la balança per la qual les empreses han de lluitar, però tal com recorda Reynés, també els governs: “El Govern espanyol demana una transició justa, però les empreses també demanem que aquest canvi no només sigui just per a la societat sinó per a les mateixes empreses”.
El canvi climàtic és una realitat, però també ho és la implicació dels governs i les empreses per a fer que la sostenibilitat sigui el primer punt de l’ordre del dia. Ja són 133 els països que s’han compromès a fer aquesta transició i “l’estat espanyol és un dels que més despesa pública destinarà al canvi climàtic”, segons explica Hildebrand. D’aquesta manera, la societat es prepara per a un canvi imminent, una nova manera de representar el capitalisme, amb una implicació tant pública com privada a llarg termini, perquè tal com recorda Francisco Reynés: “Les polítiques sostenibles per combatre el canvi climàtic han vingut per quedar-se.”