Posar-se de banda dels empresaris o beneficiar la salut de la ciutadania? Tenir llum tot l'any al matí o llevar-se durant tres mesos de nit? Canviar l'hora o mantenir-la? Aquesta és la qüestió. A finals del 2018, Brussel·les donava a entendre que aquesta seria l'última vegada en què la ciutadania europea canviaria el rellotge i que sempre ens quedaríem amb l'horari d'estiu. El debat obert per la Unió Europea sobre la matèria semblava ben viu, però ara han optat per la prudència i han decidit retardar fins el 2021 la data en què es mantindrà l'hora i en què s'obrirà el torn de discussió entre els estats membre per decidir amb quin fus horari es queden. L'Estat espanyol, per la seva banda, prefereix no mullar-se en el tema i posposar també la seva decisió a d'aquí dos anys: mentre que els experts sostenen que per motius de salut és preferible mantenir l'horari d'hivern, la ciutadania prefereix quedar-se amb el d'estiu, però també els empresaris trien aquesta opció per anar sincronitzats amb les empreses estrangeres. I aquesta és una decisió complicada.
La controvèrsia té el seu origen en el fet que Alemanya vol mantenir l'horari d'estiu, però els cronobiòlegs i els metges del son diuen que durant tot l'any hem de tenir l'horari d'hivern perquè així tindrem llum del dia tot l'any a primera hora del matí. L'impulsor de la Reforma Horària, Fabian Mohedano, ho justifica sota l'argument que "el cervell es mou per la llum del sol i tenim més ganes d'unes coses en funció del que segrega". I continua: "La melatonina, que és el que segreguem per anar a dormir, està vinculada directament a la llum del dia que rebem a la primera hora del matí". Si deixem de canviar el rellotge i mantenim l'horari d'estiu, "durant tres mesos serà de nit a les 9.30 hores del matí".
Precisament per això, Mohedano demana que el president espanyol agafi les regnes del joc i convoqui una cimera a Madrid "per liderar la solució" juntament amb França, Bèlgica, Luxemburg i Portugal i, a més, si s'hi volen afegir el Marroc i Algèria ja seria una jugada rodona. El problema, però, és convèncer tothom que l'ideal és quedar-nos amb l'horari d'hivern. "Des del 1942, tots aquests països estan en l'horari alemany, que no és el que els toca", apunta Mohedano, al mateix temps que insisteix que "per Espanya, horari d'estiu és com l'horari d'hivern pels de Moscou perquè és estar tot l'any en un horari que no és l'habitual".
Tots a l'hora?
França, però, ja ha dit la seva: més del 80% de la seva ciutadania prefereix acabar amb el canvi horari i, d'aquests, un 59% opta per mantenir l'horari d'estiu. Un horari d'estiu que, com recorda Mohedano, "no és el que tocaria perquè el nostre horari d'estiu ja és el d'hivern".
Per molt que costi d'entendre, o per molt estrany que soni, quan fem el canvi d'hora a l'estiu, anem dues hores per endavant del que ens tocaria. El 1940, Franco va tirar pel dret i va canviar el fus horari a GMT+1 per sincronitzar-se amb l’Alemanya nazi per motius bèl·lics. Tanmateix, però, sovint sentim que si movem les agulles del rellotge dues vegades l'any és per assolir un estalvi energètic, cosa que Mohedano considera pràcticament un mite perquè, segons posa damunt la taula, aquest estalvi representa "dos euros per persona l'any".
En canvi, adoptar per sempre l'horari d'estiu tindrà les seves conseqüències. I és que no veure la llum del dia quan et lleves al matí, "dificulta els ànims i el son de les persones". Però, quantes vegades hem sentit la ja típica queixa de sortir de la feina de nit? Una queixa que, segons l'impulsor de la Reforma Horària no té sentit perquè, posa de relleu, "les depressions no venen per no veure la llum de la tarda, sinó per no veure-la al matí".
L'últim ball de les agulles
El quid de la qüestió, però, no només està en el desig de la ciutadania de tenir més hores de llum per socialitzar i allargar els dies, sinó també en els empresaris, que no volen tenir una hora diferent a les companyies estrangeres. "El Govern espanyol hauria de prendre una decisió", insisteix Mohedano, que afegeix que si de moment no ho estan fent és "perquè la CEOE i companyia poden tenir una por terrible a anar diferents a les altres empreses".
El 2021, els països de la Unió Europea acabaran amb el canvi d'hora amb un últim ball d'agulles
Això també influeix en la decisió final perquè un dels motius que justifiquen la poca maduresa del debat és justament perquè la Comissió Europea no acaba de veure clar que cada Estat membre pugui funcionar en un fus horari diferent, sobretot perquè podria influenciar en el funcionament del mercat únic. La data, però, està fixada i el 2021 serà l'últim any en què canviarem l'hora. Aquells països que es vulguin mantenir en l'horari d'estiu, mouran les agulles dels seus rellotges per darrera vegada al març de d'aquí dos anys, mentre els que prefereixin quedar-se amb el d'hivern hauran d'esperar a l'octubre d'aquell mateix any. Amb 401 vots a favor, 192 en contra i 51 abstencions, el Parlament Europeu ha deixat la data gravada en un document aprovat la darrera setmana de març: sí o sí, les agulles dels països de la Unió Europea celebraran el seu últim ball el 2021.
El veritable debat comença ara: amb quin horari ens quedarem? De moment, el que és segur és que aquest cap de setmana l'hora torna a canviar: una vegada més, la nit de dissabte a diumenge dormirem una hora menys perquè a les dues de la matinada passaran a ser les tres. I també que, en paraules de Mohedano, "durant una setmana, a la gent li costarà llevar-se al matí i, per tant, és un jet lag social que provoca malestar, sobretot en nens petits i persones grans".