Catorze marroquins nascuts fora del país acaben de situar la seva selecció de futbol entre les millors del món. El mateix va passar amb França a la Copa del món del 1998, on la meitat de la plantilla era originària d’altres països, Zidane, Djorkaeeff, Desailly, Karembeu.... Més: el judicial espanyol envaeix funcions del legislatiu i de l’executiu, tensionant la vida política -“no hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota l’escalf de la justícia”, deia Montesquieu-. Més:dissenyen el cotxe elèctric per reduir l’impacte mediambiental i, molt probablement, el seu procés de producció pol·lucionarà més que l’automòbil a benzina i l’haurà de corregir tard o d’hora. Augmenten els preus de les matèries primeres des de fa un any per motius diversos, fan trontollar les economies productives i privades, i desencaixen fins no se sap quant els paràmetres de l’economia mundial. Un treballa tota la vida jubilant-se amb una pensió miserable, mentre que un altre s’ha fet milionari sense pegar brot. Els esdeveniments econòmics apareixen des de la confusió; però gràcies a una estratègia, emergeixen damunt del caos. Es mantenen durant un temps fent malabarismes enfilats en una línia molt prima, dibuixada per l’atzar; si cauen d’un cantó, serà la glòria, si de l’altre, el fracàs; aquest és el camp de joc. Un match point permanent.
"Eppur si mouve"
Els equips de futbol, els col·lectius, els països, els innovadors o els empresaris actuen des del no-res. En la majoria dels casos, amb una gran ambició i amb dosis majors o menors d’estratègia per aconseguir uns objectius: vèncer un partit de futbol o les eleccions, superar al competidor, controlar la inflació, gaudir d’una pensió digna o tenir un iot. I ho aconsegueixen si dissenyen una proposta de valor diferenciada i innovadora, apareixen uns clients i unes necessitats poc o gens satisfetes, disposen d'uns recursos i activitats clau, i alhora gaudeixen d’una capacitat tecnològica per arribar als clients i satisfer-los, de talent, d'uns partners i d’enginy per monetitzar tot això de la millor manera possible, per enumerar les partides principals del Model Canvas d’Osterwalder.
Ara bé, l’estratègia pot ser la millor, acadèmicament parlant, però potser els competidors ho fan millor i més barat, els clients i als intermediaris no connecten, la marca s’associa a qualsevol altra cosa, o un jutge s’hi oposa, ... i aleshores, tant se val el què, encara que s’inverteixin milions, acabarà en fracàs. Per contra, una pèssima estratègia pot arribar a triomfar. O acaba fructificant en un altre context, amb els anys o al cap dels segles.
Carles Tomás, jesuïta, pal de paller jurídic i de les relacions públiques d’ESADE durant dècades, sempre que anava a Itàlia, s’escapava a Florència a posar unes flors a la tomba de Galileo Galilei. El físic-astrònom-humanista renaixentista, a cavall del segle XVI i XVII, defensava la teoria copernicana de que el sol no gira al voltant de la Terra, sinó que aquesta orbita al seu voltant. La Inquisició -amb el suport del Papa Urbà VIII, i els jesuïtes del Col·legi de Roma, eren els temps de la Contrareforma-, el van condemnar a presó perpètua després que abjurés de les seves teories amb aquella frase famosa "eppur si mouve", que potser mai va pronunciar. Les flors del Pare Tomás es van avançar a la rehabilitació feta pel Papa Joan Pau II, a punt d’encetar el segle XXI, demanant perdó al savi en nom de l’Església.
En la por al caos hi és l’oportunitat, diu el SunTzu
Malgrat ser condemnat per anatema, la giragonsa de Galilei es que ha estat enterrat tots aquests segles a la mateixa Basílica de la Santa Croce de Florència, amb la diferència de que abans estava amagat i ara presideix l’Església, demostrant que algunes idees necessiten temps per madurar. Trist pels que el van condemnar saber ara que a part dels moviments de rotació, translació, precessió dels equinoccis i mutació, els astròlegs en van descobrir un cinquè, el Bamboleig de Chandler, que encara mareja una mica més la Terra.
Les oportunitats
Són l’atzar i el caos els que pesen més que l’estratègia? El caos –aquella escletxa entre la terra i el cel, a la que es refereix el poeta Hesiodo (Teogonia, segle VII a. C.)– és el punt de partida; no té dimensió, ni sentiments, ni orde, ni impuls. L’atzar, per la seva banda, aplega les pressions, les casualitats, el soroll, la força de l’entorn, la sort, la ventura, la sinergia, les coincidències, el momentum..., a favor o en contra. En la por al caos hi és l’oportunitat, diu el SunTzu.
Què pesa més, l'atzar i el caos o l'estratègia?
En aquests moments de canvi tecnològic accelerat, alguns interpreten la incertesa del mercat, com una invitació a la improvisació permanent; la descentralització organitzativa, com un impuls cap a la disbauxa; la horitzontalitat dels llocs de treball i el teletreball, com un pas cap al desordre i el descontrol; o a les aportacions de les eines digitals i en concret de la intel·ligència artificial, com una crida a la laxitud. El management és un cos consolidat des de fa un segle llarg, gràcies a Keynes, Friedman, Samuelson, Schumpeter, Porter, Sen, Stigling, Varoufakis, Piketty, Drucker, Peters, Mintzberg, Hamel, Krugman, o Sisodia, per posar uns noms sense els quals seria impossible gestionar correctament les empreses.
Les noves aportacions dirigides a la incorporació de les tecnologies digitals als negocis de Christensen (teoria de la innovació disruptiva), Osterwalder (model Canvas), Chan Kim i Renée Mauborgne (estratègia dels oceans blaus), Tapscott (impacte de la tecnologia als negocis), i moltes altres no fan res més que complementar, fixar el focus en espais menys treballats, descobrint els nous models de negocis sobre els quals han caminat Bezos, Musk, Zuckerberg, Palihapitiya, Gurley, Lacy, Graham, Jobs, Brin, Page o Wozniak, entre molts altres.
No hi ha res més semblant ni més diferent que una empresa tradicional i una startup. Cadascuna amb la seva estratègia combina les matèries primeres, el talent, les tecnologies i els recursos econòmics per oferir bens i serveis als clients; el més imperfecte d’aquesta dualitat és que les primeres operen en un entorn jurídic i fiscal estricte i ben delimitat, mentre que les segones, no. Una bona estratègia pot fracassar i la contrària pot triomfar. Ara bé, sense ella, mai diran els salms al revés.