• Economia
  • Cap a una Catalunya policèntrica: la clau de la innovació està en les ciutats mitjanes

Cap a una Catalunya policèntrica: la clau de la innovació està en les ciutats mitjanes

Les grans corporacions tecnològiques i les empreses digitals no necessiten entorns urbans massificats per créixer i innovar

    Reus compta amb un ecosistema local molt viu i amb gran qualitat de vida | iStock
    Reus compta amb un ecosistema local molt viu i amb gran qualitat de vida | iStock
    Jordi Marin | VIA Empresa
    Expert en transformació digital i innovació
    20 d'Abril de 2025

    Fa uns anys, quan treballava a Microsoft vaig tenir l’oportunitat de visitar la seva seu a Seattle. El que em vaig trobar em va sorprendre profundament. Esperava veure els seus headquarters immersos en la ciutat, però el que vaig descobrir va ser un campus ubicat al mig del “Pirineu”: un espai integrat en la natura, rodejat de boscos, muntanyes i silenci. Un model de ciutat digital en plena natura.

     

    Aquesta experiència va posar en evidència una reflexió que encara em ressona: les grans corporacions tecnològiques i les empreses digitals no necessiten entorns urbans massificats per créixer i innovar. A vegades, elements com la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’espai, la connectivitat i el talent poden ser més determinants que la concentració d’activitat en grans ciutats. I aquesta lliçó pot ser clau per al futur de Catalunya.

    A Catalunya, la tendència, comprensible per la seva centralitat, ha estat concentrar l’activitat econòmica, la innovació i la inversió digital a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Barcelona, sens dubte, és el motor tecnològic del país, amb un paper central com a seu d’esdeveniments globals, pol d’atracció de startups, universitats i talent internacional.

     

    Ens trobem davant d’una nova realitat: el talent ja no només s’atrau, sinó que cal mantenir-lo. I per això, cal repensar el territori com una oportunitat

    Tanmateix, aquesta concentració comporta problemes. La pressió urbanística, la manca d’habitatge assequible, el col·lapse de la mobilitat i l’expulsió de talent cap a l’extraradi són alguns dels efectes col·laterals d’aquesta concentració. Ens trobem davant d’una nova realitat: el talent ja no només s’atrau, sinó que cal mantenir-lo. I per això, cal repensar el territori com una oportunitat.

    Ciutats mitjanes com Lleida, Girona, Tarragona, Reus, Manresa o Mataró, i moltes altres amb bona connectivitat, ecosistemes locals vius i qualitat de vida, poden esdevenir nodes digitals de proximitat clau. Les infraestructures digitals ja no depenen de la ubicació física, sinó de factors com la connectivitat, el talent disponible i l’estratègia de cada municipi.

    El teletreball, els hubs d’innovació descentralitzats, els centres de dades distribuïts i els laboratoris d’IA aplicada són exemples clars que poden operar fora de Barcelona, en altres punts del territori.

    És hora de canviar la perspectiva. Deixar enrere la visió de Barcelona com a únic hub digital per abraçar la idea de Catalunya com a una xarxa de ciutats i territoris connectats i innovadors. Ja hi ha iniciatives concretes que estan prenent forma: nodes digitals com l'AgrolivingLab de Lleida, els projectes d’smart tourism de Girona, el Tecnocampus de Mataró o el TrenLab de Renfe.

    A més, la col·laboració amb universitats locals fora de l’àrea metropolitana està donant lloc a centres d’IA aplicada i innovació educativa, mentre que el retorn de talent postpandèmia està afavorint la reactivació de territoris més tranquils amb un millor equilibri entre vida personal i professional.

    La digitalització ens ofereix l’oportunitat de repensar Catalunya com una regió policèntrica, distribuïda, més sostenible i cohesionada

    Tot i els avenços, encara estem al començament. Per tal que aquesta transformació sigui efectiva, necessitem polítiques públiques més decidides: incentius fiscals, ajudes a la deslocalització digital, plans de suport a l’emprenedoria digital fora de la capital i una aposta estratègica per convertir el repte demogràfic en una oportunitat d’equilibri digital.

    Si volem una Catalunya digital, equilibrada i resilient, no podem permetre que es concentrin totes les capacitats en una sola ciutat. Barcelona seguirà sent el pol tecnològic d’alt valor, però cal una estratègia global que transformi el territori en una xarxa de pols digitals altament connectats. Com a model, podem mirar als Estats Units, on ciutats com Boston, San Francisco, Seattle, Austin i Nova York formen una xarxa digitalitzada, cada una amb la seva especialització.

    Necessitem polítiques públiques més decidides: incentius fiscals, ajudes a la deslocalització digital i plans de suport a l’emprenedoria digital fora de la capital

    La digitalització ens ofereix l’oportunitat de repensar Catalunya com una regió policèntrica, distribuïda, més sostenible i cohesionada, on la innovació tecnològica no estigui limitada a un únic codi postal, sinó que sigui una palanca de desenvolupament per a tot el país.