Les persones passem, de mitjana, el 90% del nostre temps en espais interiors. Gairebé 22 de les 24 hores diàries transcorren en llocs com la llar, l’oficina, l’escola o l’hospital. Això fa que l’immobiliari sigui un dels sectors que millor reflecteix els canvis socials i econòmics d’una societat, i que més atenció i preocupació genera. La pandèmia va ser un clar exemple d’aquesta dinàmica, accelerant la transformació d’espais residencials cap a entorns híbrids on conviuen feina i vida personal.
Així com la societat evoluciona, el sector immobiliari està experimentant una transformació profunda, impulsada per diversos factors: canvis en l’ús dels espais, noves tendències demogràfiques, un entorn financer canviant i la irrupció de noves tecnologies. Aquests elements estan configurant nous patrons de demanda i redefinint les estratègies d’inversió i desenvolupament. Alguns dels impactes més destacats d’aquesta transformació són:
- Les oficines: La pandèmia ha alterat profundament la demanda d’espais corporatius. Moltes empreses han adoptat models de teletreball i treball híbrid, reduint la necessitat de grans seus corporatives.
- Habitatge i nous models de convivència: L’augment dels preus de l’habitatge ha impulsat opcions alternatives com el lloguer multifamiliar i els espais de co-living.
- Residències per a gent gran: L’envelliment de la població ha fet créixer la demanda d’habitatges adaptats i centres residencials especialitzats.
- Nous actius per als inversors: Els inversors busquen actius més resistents als cicles econòmics, com residències d’estudiants, clíniques privades, centres sanitaris o data centers.
L’habitabilitat, la sostenibilitat, la resiliència i l’assequibilitat no només representen reptes, sinó també grans oportunitats per millorar la qualitat de vida i construir ciutats més eficients
- Finançament alternatiu: La creixent regulació bancària ha impulsat el creixement del deute privat i els fons de crèdit alternatiu com a noves fonts de finançament immobiliari.
- Risc climàtic i inversió: Els inversors estan començant a integrar el risc climàtic i de transició en les seves decisions d’inversió, valorant edificis més sostenibles i resilients.
Davant d’aquest escenari, el recent informe Reimagining Real Estate: A Framework for the Future del World Economic Forum sobre el sector immobiliari identifica quatre grans eixos que marcaran el futur del sector:
1. Habitabilitat i benestar
El disseny dels espais està evolucionant per donar resposta a les noves necessitats de la societat. Amb el teletreball consolidant-se i la salut mental convertida en una prioritat, els edificis han de ser més flexibles, confortables i saludables.
A les oficines, es prioritzen espais oberts que fomentin la col·laboració i la creativitat, mentre que als habitatges es busquen solucions multifuncionals que permetin combinar feina i vida personal sense sacrificar qualitat de vida.
A escala urbana, es consolida la tendència cap a ciutats compactes i sostenibles, amb zones verdes, una millor xarxa de transport públic i serveis essencials accessibles a pocs minuts de distància.
2. Sostenibilitat i descarbonització
El sector immobiliari és responsable de gairebé el 40% de les emissions globals de CO₂, i la major part dels edificis actuals continuaran en vigor el 2050. Això fa imprescindible avançar cap a la descarbonització del sector.
El repte principal és reduir tant les emissions operacionals (derivades del consum energètic) com les emissions incorporades (relacionades amb la construcció i els materials).
3. Resiliència davant riscos ambientals i econòmics
Els riscos climàtics i econòmics han posat en evidència la vulnerabilitat del sector immobiliari davant crisis inesperades. Els promotors i inversors han d’incorporar criteris de resiliència per protegir els seus actius i adaptar-se a noves realitats.
- Solucions basades en la natura: La integració d’espais verds, cobertes vegetals i infraestructures d’aigua resilient poden mitigar els efectes del canvi climàtic.
- Construcció d’edificis més resistents: Materials adaptats a fenòmens extrems, millores en l’aïllament tèrmic i mesures per reduir l’impacte de desastres naturals.
- Nous models d’assegurances i regulació: L’augment del risc climàtic està impactant les assegurances immobiliàries i les polítiques de crèdit, fent que la sostenibilitat sigui cada cop més un factor determinant en les valoracions dels actius.
4. Assequibilitat i crisi de l’habitatge
A moltes ciutats del món, la manca d’habitatge assequible s’ha convertit en un problema estructural, limitant la mobilitat social i econòmica i impactant en la cohesió social. Algunes de les mesures clau de futur que s’identifiquen són:
- Nous models de promoció: Col·laboració publicoprivada, esquemes de copropietat i fons d’inversió enfocats a l’habitatge social.
- Incentius fiscals i financers: Subvencions, bonificacions i facilitats de finançament per a projectes de lloguer assequible.
- Flexibilitat urbanística: Adaptació de les normatives per permetre nous models d’habitatge i contribuir a revertir l’escassetat d’oferta.
En conclusió, el sector immobiliari està immers en una transformació profunda impulsada per canvis socials, econòmics i ambientals. La digitalització, les noves formes de treball i convivència, la crisi climàtica i la necessitat d’habitatge assequible estan redefinint les prioritats i les estratègies d’inversió. En aquest nou escenari, l’habitabilitat, la sostenibilitat, la resiliència i l’assequibilitat no només representen reptes, sinó també grans oportunitats per millorar la qualitat de vida i construir ciutats més eficients i adaptables: les ciutats del futur.