El Cercle d'Economia critica la manca de model de prosperitat compartit de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. En una nota publicada aquest dimecres, l'organització empresarial catalana llença durs retrets a les administracions locals i autonòmiques per el que consideren una políticaeconòmica "fortament ideològica i falta de pragmatisme" amb un model que "genera gran confrontació".
El Cercle acusa les principals institucions catalanes d'ignorar "la iniciativa privada, o directament anar-hi en contra", tot defensant que "sense inversó privada és impossible transformar la realitat". En paraules de l'organització, les propostes decreixentistes, que consideren "una irresponsabilitat", són una irresponsabilitat que una economia europea no es pot permetre. La gestió econòmica de Generalitat i Ajuntament porta el país, segons l'ens, a una "decadència lenta però inexorable".
L'organització demana una "bona política", amb propostes possibilistes i que s'allunyin dels extrems. Com ja va deixar veure el seu president Javier Faus durant la jornada de conclusions de la Barcelona New Economy Week, el Cercle vol emmirallar Barcelona i Catalunya en ciutats com la París d'Anne Hidalgo, el Milà de Giuseppe Sala, o fins i tot les propostes econòmiques que han portat el socialdemòcrata Olaf Scholz a la victòria en les eleccions legislatives alemanyes. La nota posa aquestes administracions com a exemples de "col·laboració publicoprivada i complicitat entre administracions i societat civil".
Mapa d'inversions
En aquest sentit, el full de ruta que demana el Cercle a les administracions catalanes passa per cinc eixos. En primer lloc, l'associació demana un nou model turístic que reconegui les "externalitats negatives" que han de ser controlades per les administracions; però que no passi per "limitar, prohibir o evitar" l'activitat turística. L'organisme exigeix apostar per la qualitat del turisme, quelcom que no es pot assolir sense "renovar constantment la planta hotelera". El Cercle ha aprofitat, a més, per reivindicar l'ampliació de l'Aeroport del Prat, una iniciativa que considera "una obligació" per les administracions.
L'entitat presidida per Faus demana també una inversió en digitalització i tecnologia, i avisa dels competidors que sorgeixen a est – Milà – i oest – Lisboa – de la capital del país, ciutats que exemplifiquen com "les polítiques públiques afavoreixen o perjudiquen l'aposta per esdevenir un país punter". La transició sostenible i l'aposta per les ciències de la vida són, també, punts rellevants del programa econòmic del Cercle, relacionats amb la inversió en innovació. Des de l'organisme avisen de la manca de sobirania energètica catalana en les dues dècades vinents; i critiquen la "manca de coherència" que suggereix l'encallament de l'ampliació de l'Hospital Clínic – factor clau, pensen, per al sector de la salut del país.
En una nota tancada per la reivindicació de la indústria catalana, el Cercle es declara "profundament optimista" pel que fa al potencial català, motiu pel qual, segons l'organisme, afanyen a les administracions catalanes a implementar les "millors eines per aprofitar les possibilitats que ofereix la nova economia del segle XXI". "Avui dia la política barcelonina no ajuda a fer progressar el país", conclouen, tot demanant una prosperitat "que generi consensos i arribi a tothom".