El caqui és un desconegut a casa nostra. Si bé moltes veus poden alçar-se i dir que el coneixen i que l’han vist a les fruiteries, són pocs els que l’inclouen en el consum habitual de fruita. De fet, es fa difícil trobar xifres recents que parlin del seu conreu i consum. Segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el 2016 es van recollir a Catalunya 1.426 tones de caquis, tres vegades menys que de prunes i quatre vegades menys que d’albercocs, aproximadament. Però justament fa quatre anys va ser el moment més àlgid d’aquesta fruita: va ser el comodí per als pagesos de l’horta valenciana, i de la zona de la Ribera del Xúquer, com a substitut dels cítrics.
El caqui viu el seu millor moment a partir del 2016 i es converteix en la solució per diversificar al camp
Tal com apunta el mateix estudi, l’auge d’hectàrees destinades als caquis al Principat va començar a enlairar-se el 2011 i va assolir el seu màxim el 2016 amb un creixement del 553%. Pel que fa a quantitat recol·lectada, l’augment va ser del 870% en el mateix període. I és que a Tarragona i a Lleida també van veure en aquest aliment ataronjat una manera de diversificar, però sense el conreu i explotació massiu dels veïns valencians.
La temporada del fruit comença al mes de setembre, just amb l’arribada de la tardor, i acaba al desembre. Per això durant els mesos de fred acostumem a veure’n disponible a les fruiteries i supermercats.
El caqui de l’horta valenciana
L’origen del caqui es troba a la Xina i el Japó, d’aquí que molts nens associïn els caquis al Doraemon. Va arribar al món occidental al segle XIX, tot i que ningú ha estat capaç de desbancar el país xinès com a principal productor de la fruita al món. El segon és Espanya, apunten les dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), i enguany els pagesos esperen que sigui un bon any amb prop de 450.000 tones. Corea i el Japó són els següents al rànquing.
A l’Estat espanyol, els líders són el País Valencià i Andalusia. Ho són gràcies al conreu de la varietat Roig brillant, inicialment plantada a l’horta veïna per després estendre’s al sud del país. Aquest tipus de caqui, tal com detalla un estudi de Mercasa, ha fet que en 20 anys les hectàrees dedicades al conreu de l’aliment s’hagin multiplicat per vuit. Però el 80% de la collita es destina a l’exportació, ja que les principals potències asiàtiques conreen per abastir el mercat interior, on el consum és molt més elevat que a Europa.
Els productors de la Ribera del Xúquer van desenvolupar la tècnica que ha impulsat la venda del caqui
Els camps de caqui de la comarca valenciana són els que permeten mantenir les bones xifres del caqui. Aquí va ser on es va perfeccionar una tècnica que ha permès reduir l’astringència de la polpa quan és verda, el que obligava els pagesos a collir la matèria només quan era prou madura. Aquesta característica feia que la recol·lecció, emmagatzematge i transport fos excessivament sensible i comportés un cost i pèrdues massa elevades.
La valenciana Anecoop aplega prop de la meitat de la producció espanyola de Persimon
Aquest caqui, amb una polpa més ferma i no tan tova com el clàssic, és el que s’anomena Persimon. No deixa de ser una fruita de la varietat Roig brillant que ha estat sotmesa a la tècnica desenvolupada i que ha permès que l’aliment tingui més presència al mercat. Tant és així, que a la Ribera del Xúquer s’hi va constituir la cooperativa Anecoop, que agrupa gairebé la meitat de la producció espanyola del Persimon. També va impulsar la Denominació d’Origen Protegida del Kaki Persimon per enaltir els trets d’aquesta varietat singular de l’Arc Mediterrani.
El País Valencià aglutina el 87% de la superfície total dedicada al caqui, unes 15.486 hectàrees, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Comprem de proximitat?
El consumidor pot afirmar gairebé amb total certesa que el caqui que s’emporta a casa és de km 0. La gran capacitat productiva del territori espanyol el converteix en l’horta europea pel que fa al fruit, per la qual cosa la presència de producte de l’exterior al mercat català és molt minsa.
El 96% del caqui que va distribuir Mercabarna el 2019 era valencià
Segons les estadístiques de Mercabarna, el 2019 va comercialitzar 14.450 tones del fruit ataronjat. D’aquestes, el 96% provenia del País Valencià (61% de València i 34% de Castelló), mentre que un 1,15% va tenir com a origen Huelva. El caqui català només va representar un 0,62%; i l’estranger (Colòmbia, Brasil i Itàlia), un 0,35%.