Molt benintencionat (i bona idea) conseller Jaume Giró per intentar obligar a posar fins a 443 caixers automàtics als municipis sense oficina. Estarà bé que a Gisclareny (Berguedà), i altres petits pobles, els seus veïns i pixapins turistes, puguin tirar de caixer per fer el que creguin oportú. Però no creieu que seria millor destinar els diners que costa comprar aquestes andròmines (al voltant de 6.000 euros) més el transport, instal·lació (sovint amb obra civil) a altres aspectes? A part del manteniment, les assegurances, el subministrament elèctric i anar a omplir periòdicament el furgó blindat.
Estem parlant d’utilitzar uns 500 milions de pessetes (més de 3 milions d’euros) per això? Quan existeix una solució humana i senzilla, tot aplicant el sentit comú, com ara els sistemes que ja funcionen. Per exemple, la família Font, de Bon Preu ja ofereix (de franc) i amb màxima simpatia del seu personal de caixa, que permet poder fer retirades d’efectiu del Banc Sabadell, de la Caixa Enginyers i la del N-26 neo-banc (fintech) que té un dels seus primers centres mundials a Barcelona i estan garantits pel Banc Central Alemany Bundesbank, en lloc de la garantia del Banco d’Espanya.
Sincerament, crec que estaria bé emprar els tres milions que costaria posar màquines per a la població sènior sense banc a altres àmbits. Dedicant el 10% (300.000 euros) per ajudar a recuperar botigues a petits pobles i tres milions, en forma de préstecs a interès zero (a tornar en tres anys), per consolidar botigues: les actuals i les noves. Que a més de poder estalviar diners (perquè si per llei els bancs han de fer alguna despesa algú o altre ho pagarà, ja que no són ONG). Es podrà ajudar, a més, a la creació (o consolidació) de nous llocs de feina (pagant: proveïdors, serveis i impostos). I amb un “cop de mà extra” poder instal·lar forns (millor de llenya que no elèctrics) per produir pa calent cada dia (fet al poble, com els d’abans, o precuits fets just in time).
Això sí que seria donar vida i servei amb la caixa oberta al funcionament de les botigues de cada municipi. Atesos amb amabilitat, somriure i simpatia que caracteritza als catalans, en lloc de prémer tecles i codis. De res, senyor Giró.
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t'agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.