L’estratega de lideratge i coaching executiva Rose Cartolari va inaugurar la dotzena edició del Cornellà Creació Fòrum, el divendres 1 d'abril, a l'Auditori de Cornellà. Membre activa del Forbes Coaches Council, Rose Cartolari ha estat recentment nomenada membre del consell d’administració de l’European Women on Boards, xarxa de dones europees única que dona suport la Comissió Europea per aconseguir els objectius establerts per a la nova estratègia d’Igualtat de Gènere de la Unió Europea.
La professional assessora empresaris per tal que els seus equips tinguin èxit, energia i influència aportant la seva capacitat de combinar l’experiència en la gestió de problemes amb les habilitats per aconseguir la transformació personal i organitzacional. També ha desenvolupat funcions de gestió per a grans organitzacions com American Express o Unicef i escriu regularment per a Forbes.com sobre estratègies de lideratge, canvi cultural i sobre la transformació empresarial.
A VIA Empresa hem conversat amb ella en una trobada distesa, sense filtres, amb empoderament femení i molt humor. Comencem.
Sense cap mena de dubte, quina gran trajectòria Rose. Com es descriuria en poques paraules?
Sóc algú a qui li agrada provar coses noves, sóc molt curiosa i m’encanta estar envoltada de gent. En el meu cas tinc un MBA de Màrqueting i Management a Columbia Business School a Nova York, malgrat que considero que he tingut una carrera professional atípica. Poc després de graduar-me em vaig endinsar al món del màrqueting i els plans estratègics. Posteriorment, em vaig traslladar a Itàlia amb el meu marit i vam iniciar un projecte empresarial farmacèutic que va durar 16 anys, després vam vendre la companyia i ens vam “retirar”.
Vam gaudir d’un any sabàtic per pensar cap on volíem anar i, en aquells moments, tenia 48 anys i vaig decidir que el meu hobby es convertiria en professió. I aquí estic (somriu).
Una etapa brillant.
Quan era estudiant universitària i, per poder-me pagar els estudis, també era professora assistent a la universitat i m’encantava la part de dinamització de grups. Quan dirigia el meu equip a la companyia farmacèutica trobava molt a faltar aquest aspecte. I des del 2011, quan vaig gaudir d’aquest gran canvi laboral, volia tornar a l’escola i ampliar aquesta vessant. En conseqüència, lidero una consultoria per aconsellar líders i els seus equips, amb aspectes de lideratge, relacions, psicologia, canvi cultural i transformació.
Cartolari: “Crec que tots estem cansats. La covid-19, la soledat, el teletreball, l’ansietat o l’estrès mental ens han fet adonar del que és important”
En aquests moments la Gran Renúncia ha qüestionat la flexibilitat del mercat laboral nord-americà. Segons el Departament de Treball dels Estats Units, durant el novembre del 2021 4,5 milions de treballadors van renunciar als seus llocs de treball. Cap a on anem, Rose?
És una bona pregunta. Crec que tots estem cansats. Cada vegada que em reuneixo amb clients em confessen que estan molt cansats. La covid-19, la soledat, el teletreball, l’ansietat o l’estrès mental ens han fet adonar del que és important. La gent diu “això no és per mi, no vull treballar tan dur”.
Una altra part de la història té a veure amb el paper de les dones treballadores, ja que moltes d’elles tenen un paper primordial en la cura i protecció dels fills. I, evidentment, moltes d’elles s’han buscat feines que les satisfessin més i que puguin combinar més bé amb el seu dia a dia.
I amb les generacions que estan començant en el mercat laboral... Què podem fer per retenir el talent jove, com ara els millennials o la generació Z?
Crec que la meva generació sempre ha pensat que el líder d’una companyia és qui té més experiència i que ho ha de controlar tot. La veritat és que els problemes que tenim avui, no els havíem vist mai abans. L’experiència no sempre t’ajudarà en tots els problemes. Crec que seria molt interessant que els empresaris escoltessin a les noves generacions, ja que són molt curiosos. És més, no volen una feina petita i les dinàmiques estan canviant. És el primer cop a la història que tenim cinc generacions diferents treballant a les empreses. Hem de tenir present que els joves estan interessats en altres beneficis i volen aprendre, a part de canviar la forma de mirar els negocis. Si les noves generacions aconsegueixen una veu nova, efectiva i creïble, veurem un canvi radical.
Cartolari: “És el primer cop a la història que tenim cinc generacions diferents treballant a les empreses”
El teletreball ha vingut per quedar-se?
Crec que al principi de tot, la gent no sabia què fer. Per exemple, a Itàlia coneixia famílies italianes de quatre membres que només tenien dos ordinadors a la seva llar i l’Internet no els funcionava bé. Era una qüestió d’infraestructura. Però també hi ha una creença que si no estàs a l’oficina i ensenyes la cara, no ets productiu. I ara tenim estudis que diuen que pots ser fins i tot més productiu fora de l’oficina.
Crec que un dels problemes del teletreball és la sobredosi d’hores de feina, ja que costa molt de separar amb l’àmbit personal. Les companyies han de superar-ho i no hi ha una resposta per a tothom, pel fet que depenem de les diferents indústries i sectors. Els humans som éssers socials i hi ha màgia quan poses treballadors junts i exposen idees, discuteixen, arriben a acords i és essencial trobar espai per això. No només per una qüestió d’innovació, sinó pel sentiment de pertinença a l’organització, de donar-li significat. Molts treballadors i, en especial els joves, se senten desconnectats.
Rose, també és una gran experta en intel·ligència emocional, essencial per liderar equips de diferents generacions. Què podries dir sobre aquest concepte?
Els líders necessiten saber com motivar, inspirar, mobilitzar i trobar totes les respostes a qui té noves idees. És a dir, una gran escolta, empatia i saber entendre els altres. És com si hi hagués un gran jardí amb moltes flors i, com a jardiner, has d’aconseguir entendre les necessitats de cada flor. I si ho assoleixes, tot brilla. Això és la intel·ligència emocional.
Ha viscut a molts països com ara Índia, Itàlia, els Estats Units, Indonèsia i Somàlia, entre d’altres... Quin l’ha sorprès més?
Sóc d’Índia, he crescut a Indonèsia i també a Somàlia durant la guerra. Em vaig mudar als Estats Units i actualment estic vivint a Itàlia. Crec que tots tenim els mateixos problemes i és que estem exhaustos ara mateix. Tenim ansietat pel futur i no sabem com serà. Ens preocupa la injustícia social, la sostenibilitat i no sabem del tot que fan els nostres governants. Crec que això és el que ens fa estar preocupats i és similar a molts països.
Cartolari: “No podem combatre la part macro i cadascú, de forma individual, sí que pot fer petites accions. Tots som líders de la gent que ens envolta”
Brexit, coronavirus, la invasió d’Ucraïna, canvi climàtics... quin és el futur que ens espera?
No podem combatre la part “macro” i cadascú, de forma individual, sí que pot fer petites accions. Tots som líders de la gent que ens envolta, sobre que fem, què podem canviar i crec que ningú del món ens pot dir què passarà en el futur. Hem d’entendre cap a on anem, entendre el nostre entorn i anar junts per promoure moviments i canvis. Si aconseguim això és un èxit.
I parlant de futur, quines són les seves properes passes?
En aquests moments tinc 58 anys i estic treballant amb un grup de dones per ajudar a les dones a estar llestes i preparades per estar a les posicions de poder. Des del poder és quan podem impactar de veritat. I ho vull fer amb els drets de la dona.