La paraula de moda aquests dies de confinament és videoconferència. Trucar algú per telèfon (us en recordeu?) i que et respongui a la primera està mal vist. Si no respons amb un missatge dient “Estic en una videoconferència, et puc trucar deprés?” no ets ningú. L’adopció de la videoconferència per part del comú dels mortals ha estat tan ràpida com al seu dia foren la de Napster per part dels adolescents i la de Skype per part dels seus avis més tard.
"La paraula de moda aquests dies de confinament és videoconferència"
Skype, Facetime, Whatsapp, Telegram, Instagram, Zoom, Jitsi, Teams, Hangouts… diria que no me n’he deixat cap de les que he fet servir només aquesta setmana. I com jo, som legió. Som legió els que al confinament de les quatre parets de casa hi hem afegit el dels quatre costats de la pantalla. Veig més gent en un dia de telefeina que en un mes de feina presencial. I tots amb aquella alegria.
Dic alegria perquè si bé som experts en les tecnologies de videconferència a nivell instrumental, som poc curosos amb les formes. Ningú no ha seguit aquell bon desig inicial de “vesteix-te com si anessis a treballar”. Les nostres pantalles s’han omplert de dessuadores, jerseis, bates d’estar per casa i de pijames més o menys dissimulats (no m’ho negueu que he anat fent captures de les videoconferències que hem fet).
I mentre anàvem descobrint l’aixovar del personal descobríem també llurs llibreries que deuen ser les més plenes d’occident. Gràcies a la participació de Mortensen en el projecte de #LlibreriesObertes he pogut saber que en un dia les llibreries catalanes venen vora 30.000 llibres. Diria que els he vist tots aquests dies. Si llegíssim tots els llibres que comprem seríem la nació més culta de la terra i mai no hauríem escrit allò de nord enllà, on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
"La foto de Casado és tan falsa com el seu currículum però no puc evitar fer l’associació d’idees entre els títols dels dos llibres i pensar en el futur que ens espera aquest segle 21"
Menció a banda per les llibreries d’attrezzo amb els llibres més rellevants posats a tir de webcàmera. Tot un univers. M’entretinc a mirar els llibres que puc identificar en llibreria d’altri. Va bé per conèixer amb qui parles —de vegades tens alguna sorpresa— i per descobrir-hi alguna joia. He fet aquest exercici amb la foto que va publicar Pablo Casado. No hi he fet cap videoconferència però la foto de biblioteca personal ha trencat internet. Assegut en una butaca Eames girada a càmera i d’esquena al saló (8.840 euros amb reposapeus, si és original), i ell llegint la versió en anglès de 21 lliçons per al segle 21 de Yuval-Noah Harari. Al costat hi té una taula Eileen Gray (diria que és l’original, 683 euros) amb llibres d’art a sobre entre els que en destaquen un de Miró i Calder i un que podria ser “La rectitud de las cosas” del pintor i escultor Gustavo Torner. La foto és tan falsa com el seu currículum però no puc evitar fer l’associació d’idees entre els títols dels dos llibres i pensar en el futur que ens espera aquest segle 21.