El Col·legi d'Economistes ha realitzat un estudi entre gairebé un miler dels seus col·legiats sobre la recuperació econòmica, amb unes dades que reflecteixen una visió cada cop més optimista. Una actitud positiva que comparteix el degà de la institució, Joan B. Casas (Caldes de Montbui, 1949), en una entrevista a VIAempresa; on també alerta que la recuperació encara pot trigar a arribar a la microeconomia i de la necessitat que les empreses guanyin dimensió.
Pràcticament la meitat dels economistes enquestats pel Col·legi creuen que la situació de l'economia catalana ha millorat respecte fa un any, i un 50,1% està segur que encara serà millor en el tercer quadrimestre. Tot i així, l'atur i la situació financera segueixen sent les qüestions que més preocupen, juntament amb la restricció creditícia i el cost del finançament.
Sembla que comenci a haver-hi consens en una visió optimista sobre la recuperació econòmica...
És cert que s'ha avançat en algunes coses. La crisi va comportar l'explosió de molts desequilibris de caràcter socioeconòmic: dèficit exterior, dèficit públic, etc. Tot aquest tipus de coses, a nivell macroeconòmic, es van corregint.
I en l'àmbit microeconòmic?
Aquí necessitarà un període més llarg perquè la situació es reverteixi. Dit d'alguna manera, pots viure amb grans desequilibris mentre algú t'ho va finançant. Quan la crisi explota, difícilment pot arribar a l'empresa i al ciutadà la bona situació si abans no s'han corregit els desequilibris macroeconòmics. I des de la macroeconomia a la micro sempre hi ha un impàs.
Parlant d'aquests elements que es van revertint, quins són?
El dèficit comercial, és a dir, el saldo exterior, que abans era molt negatiu; ara és positiu tan a l'economia catalana com a l'espanyola. I el nivell de dèficit públic, a base de les retallades, també s'ha anat reduint.
I quins falten per corregir?
Que encara som una economia molt endeutada, tan a l'àmbit privat com en el públic. Això té una digestió més llarga; i l'endeutament és un tema que gravita permanentment sobre el conjunt de l'economia perquè mentre la gent es desendeuta ni inverteix ni consumeix.
Una altra de les conseqüències de la crisi ha estat l'augment de les desigualtats econòmiques. Té solució?
No hi ha res irreversible, però la situació que ens trobarem durant uns anys, on aparentment la crisi ja haurà estat superada, no serà la mateixa que teníem abans que esclatés. Costarà molt reduir les taxes d'atur i hi haurà un atur estructural força alt.
Quines són les causes d'aquest atur estructural tan elevat?
Poden ser diverses, ja sigui per obsolescència tècnica, per manca de preparació o perquè els sectors hauran canviat; però a molta gent li costarà trobar feina. Podem sortir de la crisi tan en l'àmbit macro com en el micro, però costarà molt situar-nos en la situació prèvia als anys 2007 o 2008.
Com han d'afrontar les empreses aquest nou context econòmic?
Primer s'han d'adaptar a una situació com és un accés al crèdit més restringit que abans de la crisi, per tant s'han de capitalitzar. També és important que pensin que el mercat interior dóna de si el que dóna, i que per petit que siguis has de tenir al cap el mercat mundial. A més, haurien d'intentar fer tot el possible per guanyar dimensió i tenir estructures més grans. Ja sigui a través de la fusió o la coordinació amb altres empreses. La dimensió és un problema important. Sense dimensió difícilment hi ha accés a la internacionalització, a la recerca, o a la innovació.
La manca de dimensió és un problema estructural del teixit empresarial català?
No, l'existència de pimes és comuna a tot Europa. Però a Espanya i a Catalunya hi ha una participació comparativament més alta de les microempreses, les de menys de 10 treballadors. Aquí en tenim més que a altres llocs i possiblement en tenim massa. És un element que ens diferencia de bona part d'Europa i dels Estats Units.
Tots aquests canvis ajudaran a canviar el model productiu del país per fer-lo més eficient?
Aquest canvi ha de venir de la inversió. És a dir, tornar a invertir en indústria i pensar que la revitalització del sector manufacturer ha de substituir la part que mai més tindrem del sector de la construcció; que tenia un percentatge exageradament més alt del normal.
Haurem après la lliçó durant la crisi?
Les bombolles són comunes al llarg de la història econòmica, sempre n'hi ha hagut. Per tant, dir que no hi haurà una altra bombolla seria equivocar-se. Segur que n'hi haurà una altra. Les bombolles es produeixen perquè hi ha un procés inevitable, si hi ha liquiditat, d'increment de preus i d'especulació.
Hi ha perill real de deflació?
Les últimes mesures que Mario Draghi ha aplicat des del Banc Central Europeu (BCE), introduint liquiditat i promovent el crèdit per a les empreses i el consum, van precisament destinades a evitar que hi hagi deflació. Per tant, crec que abans que arribéssim a la deflació encara s'aplicarien més mesures per incentivar com sigui el consum.
Han arribat massa tard aquestes mesures?
Jo no menysprearia la quantitat d'actuacions del BCE, algunes de les quals poc coherents amb la seva acta fundacional que eren precisament la del control dels preus. És possible que hagués estat positiu que s'haguessin fet abans, però són d'aplaudir les mesures que s'han pres. Si se n'han de fer més ja ho anirem veient a mesura que es vegi l'impacte que tenen.