Ara que la situació de la llengua torna a estar entre les prioritats del país, convé recordar amb dades empíriques que llegir, escriure, comprendre i parlar català és essencial per a la cohesió social del país i que les conseqüències econòmiques del coneixement de la llengua són profitoses i rendibles per a tothom.
El 1983 a Catalunya es donava empara legal definitiva a la introducció del català a l’ensenyament amb l’aprovació de la Llei de normalització lingüística.
D'acord amb l’estudi Bilingual schooling and Earnings: Evidence from a Language-in-Education Reform, elaborat per Antonio Di Paolo (Universitat de Barcelona) i Lorenzo Cappellari (Università Cattolica Milano) l’any 2015, per a la població que va tenir contacte reglat amb el català en l’etapa escolar, cada any d’instrucció ha representat un increment d’ingressos mensuals durant la seva vida laboral de fins al 7,9%, en contra del 6,5% d’increment en aquells que, per data de naixement, no van poder cursar estudis en aquesta llengua. Però de l’estudi se’n deriven conclusions encara més interessants.
Tot i que es percep el valor de la llengua en el sector públic, l’efecte salarial del coneixement del català és força més rellevant en el sector privat
L’efecte de l’increment del rendiment econòmic ha estat més pronunciat, en primer lloc, en persones de llengua inicial castellana i nivell educatiu més baix i, en segon lloc, en persones de llengua inicial catalana i mateix perfil educatiu tal com va puntualitzar el professor d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada, Di Paolo, en la Matinal de Llengua “Una mirada a la llengua des d’una perspectiva economètrica”, celebrada el 12 de novembre a la Secretaria de Política Lingüística.
De l’anàlisi de Di Paolo, se n’extreu una altra conclusió important. Tot i que es percep el valor de la llengua en el sector públic, l’efecte salarial del coneixement del català és força més rellevant en el sector privat, ja que a l’administració es fa notar únicament en el moment d’accedir-hi, mentre que en el privat es més rendible perquè és més sostingut.
Així, la introducció de l’ensenyament de català va anivellar el terreny de joc entre diferents estrats socioeconòmics de població, de manera que, mentre tothom sense excepció millorava la competència escrita d’una llengua que havia estat proscrita en l’àmbit públic i acadèmic, els que tenien poc o nul accés al català oral van adquirir-lo i el van fer valer en un nou mercat laboral que en reclamava l’ús. Així les coses, de l’increment del coneixement del català aconseguit a les escoles i instituts també se’n van beneficiar l’entorn laboral, que veia com la formació de les noves generacions que s’inserien al nou mercat laboral s’adequava als requeriments de l’empresariat en una societat més oberta.