Les xarxes socials són tan útils per a les marques com per als consumidors, i la importància que tenen en la seva estratègia no és una flor d’estiu. A Catalunya, el 66,4% de les que tenen 10 ocupats o més fa ús d’alguna xarxa social, i com més gran és la firma, més creix el percentatge d’ús de xarxes. Pel que fa al consumidor, a l’Estat un 87% dels internautes d’entre 16 i 65 anys utilitzen xarxes socials, i un 52% hi segueix alguna marca.
L’usuari, immers en la paradoxa que les possibilitats de comunicació humana s’eixamplen mentre s’eixampla, també, la sensació d’aïllament personal, necessita la seguretat i la confiança de saber que a l’altra banda del node hi ha algú, que hi ha un semblant de carn i ossos que pot generar confiança, empatia i credibilitat. De la necessitat d’humanitzar-se, les marques en són ben conscients, però una gran majoria no explota les possibilitats que ofereix la llengua catalana com a agent de proximitat i, per tant, com a factor humanitzador. És per això que la Direcció General de Política Lingüística ha publicat unes breus orientacions per incorporar la llengua catalana en les xarxes socials de l’empresa.
Una gran marca, percebuda normalment pel consumidor com a més deshumanitzada que una de petita, té en la llengua catalana un capital connector enorme, i adoptar-la a les xarxes pot provocar un canvi positiu en l’opinió i el comportament de l’usuari. És evident que el codi o llengua no és l'únic factor de connexió, però sens dubte representa un mitjà important per aprofundir en una relació més personal amb l’usuari.
La inclusió del català a les xarxes és un signe evident de qualitat de servei, i denota respecte al consumidor
¿Per què convé, doncs, fer-li saber activament que es té en compte la llengua en què li agradaria comunicar-se? No és cap caprici. Les marques garanteixen aquesta possibilitat a l’establiment físic, i, ben sovint, al web o a la publicitat, però la diversitat lingüística en l’emissió en xarxes socials se simplifica, i trunca la línia comunicativa que garanteix la possibilitat de mantenir una relació en català. La bona notícia és que es tracta d’un fenomen perfectament reparable.
La inclusió del català a les xarxes és un signe evident de qualitat de servei, i denota respecte al consumidor. Més i tot quan actualment s’observa una tendència a l’alça en l'interès dels usuaris a mantenir converses privades amb les marques per temes d’atenció al client i també per gestionar una compra. De fet, les marques ja estan responent a aquesta demanda: s’ha detectat una rebaixa de les publicacions de marca en favor d’interaccions personalitzades i significatives amb els clients reals o potencials. No pas per cap vel·leïtat filantròpica, esclar, sinó pel guany que suposa per a la marca que un usuari propagui per la xarxa una interacció positiva, és a dir, el bon tracte o servei dispensat. La millor publicitat és un client content.
En això, com en tantes altres coses, el consumidor català no és tan diferent del de qualsevol altre país. L’estudi de la Direcció General de Política Lingüística sobre preferències dels consumidors, conclou que gairebé un 70 % volen que les seves marques preferides es comuniquin a les xarxes en llengua catalana. Les marques ara tenen l’oportunitat d’avançar-se a un futur inevitable. Qui trenqui esquemes i innovi en aquest camp es ficarà el client a la butxaca.