Aquest dijous l’Estat espanyol i el Govern català han de prendre decisions. Un, sobre l’aplicació de l’article 155; l’altre, sobre la declaració suspesa d’independència de Catalunya. Però, mentre la política fa la seva, els comerciants aixequen la persiana, els compradors surten al carrer i l’economia, en definitiva, segueix funcionant.
En el context en què ens trobem més de 700 empreses han canviat la seva seu social en les últimes setmanes, un fet que la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) considera que ja està tenint efecte sobre els ciutadans, tal com ha assenyalat aquest dimecres. “Diversos centenars de les 230.000 empreses catalanes amb treballadors al seu càrrec han pres aquests dies la decisió de canviar de seu i ho han fet fugint de la inseguretat jurídica generada", alerten.
Arran d’aquesta alarma que ja s’ha creat, preguntem a l’analista Ivan Aguilar sobre aquest escenari, qui assegura que el discurs fàcil és apuntar que el trasllat de seu d’aquestes companyies és a causa de la incertesa política. “Sembla clar que és així, però el cert és que si la inestabilitat política fos el motiu, o més aviat l'únic motiu, tindríem indicadors que senyalarien fortament el que està passant i en tenim dos indicadors per comprovar-ho: la cotització i la confiança empresarial”, argumenta.
La borsa i la confiança empresarial
Segons Aguilar, el primer indicador és l’evolució de les empreses cotitzades a borsa. “En el cas dels bancs, a principis d'agost van començar a patir una devaluació del preu de la acció, el que senyala certa inestabilitat. Entre el 8 d'agost i el 17 d'octubre el Banc de Sabadell ha perdut un 16%, mentre que Caixabank ha perdut un 13%. Per tant, es pot concloure que hi ha incertesa. Ara bé, si mirem aquest període en concret, veiem que fou a partir del 20 de setembre, arran de la intervenció del departament d’Economia, que la cotització comença a patir sotragades fortes”.
Aguilar: “Tensionar els bancs implica un cost reputacional que farà minvar els seus beneficis en el futur”
En opinió d’Aguilar posar els bancs catalans a mig camí del conflicte polític entre les institucions catalanes i espanyoles és “una irresponsabilitat”. L’analista recorda que a potestat legal sobre els bancs la té el Govern espanyol, però la majoria de beneficis els fan a Catalunya, “tensionar els bancs implica un cost reputacional que farà minvar els seus beneficis en el futur”, explica.
El segon és l’indicador de confiança empresarial. “Fins al dia d'avui ha passat el contrari, augmenta. No sembla que el grau d'incertesa a Catalunya, a escala econòmica, sigui massa important”, afegeix l’economista.
Igual que Aguilar, el el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS Santiago Niño-Becerra creu que la confiança continuarà, tal com ha passat fins ara. I en cas d'independència, el segon considera que, apel·lant a la lògica, les relacions econòmiques haurien de ser bones: “Si una empresa de Sevilla està actualment utilitzant uns cargols que li subministra una de Catalunya perquè tenen la millor relació qualitat preu, seria absurd que deixés d'utilitzar-los pel fet de ser catalans. Alhora, les cireres del Valle del Jerte continuaran sent igual d'apetitoses que ara independentment del seu origen extremeny”.
El boicot? Molt difícil
Una altra de les conseqüències d’aquesta relació tensa entre les institucions espanyoles i catalanes és, sense dubte, la possibilitat d’un boicot als productes catalans per part de consumidors d’altres territoris. En opinió de Niño-Becerra, avui dia és molt difícil realitzar un vertader boicot: “En l’exemple sempre utilitzat del cava català, està segur qui desitja boicotejar el cava elaborat a Catalunya que el capital propietat dels cellers que produeixen cava a Extremadura no és d’origen català?”.
Per la seva part, Aguilar vaticina que, a curt termini, veurem més canvis, però que aquests seran “purament” polítics perquè mentre Catalunya no sigui un Estat Independent, la incertesa no tindrà conseqüències. “A llarg termini tot és més incert”, apunta.
Niño-Becerra: "Les relacions amb els països formats a partir de Iugoslàvia són correctes, de fet Eslovènia utilitza l’euro i la resta, no"
“Sovint s'argumenta que al Quebec les empreses no van tornar, però a Eslovènia van obtenir un saldo positiu després de la incertesa”, continua Aguilar. En aquest sentit, Niño-Becerra recorda que, després de la seva declaració d'independència el 1991, el país va poder mantenir-se al marge de la guerra que va sacsejar l'antiga República de Iugoslàvia, "raó per la qual va poder evolucionar econòmicament". "Les relacions amb els països formats a partir de Iugoslàvia són correctes. De fet, Eslovènia utilitza l’euro i la resta, no”, apunta el professor.