El Fòrum Nuclear avisa que Catalunya dependrà energèticament de França i l'Aragó si els terminis de l'apagada nuclear es compleixen tal com està previst: el 2030 a Ascó I, el 2032 a Ascó II i el 2035 a Vandellòs II. L'associació que representa els interessos dels propietaris de les centrals nuclears ha advertit que amb el ritme que duu el desplegament d'energies renovables en territori català "serà molt difícil" substituir una indústria que va produir prop del 60% del consum elèctric el 2023. A més, els representants de la indústria nuclear veuen contradictori que les centrals deixin de produir en deu anys, però, en canvi, els residus nuclears es mantinguin a la mateixa zona fins al 2073, tal com proposa el pla general de residus nuclears.
"Serà molt difícil" substituir una indústria que va produir prop del 60% del consum elèctric el 2023
En una trobada amb periodistes, el lobby atòmic ha defensat que no faria falta grans inversions per allargar la vida útil de les centrals perquè cada any la indústria inverteix 200 milions d'euros per mantenir i actualitzar els reactors. Les inversions s'han multiplicat des de l'accident de la japonesa de Fukushima del 2011, renovant en gran part els components més importants de les centrals.
A més, han recordat que amb el tancament el 2035, les centrals espanyoles estarien obertes de mitjana 46 anys, un termini molt més reduït que el que han aplicat a països com els Estats Units, que ha donat autoritzacions per al funcionament dels reactors entre 60 i 80 anys. La gran majoria de centrals nuclears espanyoles són de disseny nord-americà.
Catalunya i el dèficit de producció
La patronal ha remarcat que Catalunya ja té un dèficit de producció d'energia de 6.800 gigawatts a l'any que l'apagada nuclear encara accentuarà més. Ara mateix, les nuclears aporten 29.000 gigawatts dels 38.000 que es produeixen en territori català. El consum anual és de 44.000 gigawatts. "És impossible continuar així. S'ha de prendre alguna decisió", ha dit el president del Fòrum Nuclear, Ignacio Araluce.
Araluce: "És impossible continuar així. S'ha de prendre alguna decisió"
El lobby nuclear es troba immers en un conflicte amb el govern espanyol per l'alça de la taxa Enresa, que les elèctriques propietàries de les nuclears paguen l'Estat per al desmantellament i la gestió dels residus radioactius. L'executiu espanyol planteja apujar de 8 euros al megawatt a 10,3 euros el megawatt l'impost que la indústria nuclear paga per costejar el desmantellament de l'activitat. Fins ara, aquest fons ha recaptat 7.700 milions d'euros.
Des de la patronal nuclear, avisen que aquest increment d'impostos posa en dubte la rendibilitat del sector. Tot plegat, en un context en què l'executiu estatal va decidir canviar de rumb en la gestió dels residus nuclears, abandonar el projecte d'un magatzem temporal a Cuenca on aplegar tot el combustible radioactiu i construir set contenidors a cadascuna de les centrals que haurien d'aguantar fins al 2073. A partir de llavors, s'haurien d'enterrar en cementiri nuclear geològic profund.