En els últims 12 anys, Catalunya ha arrossegat un dèficit d'inversió en infraestructures de 35.000 milions d'euros. Concretament, des del 2015, aquest dèficit és de 3.500 milions d'euros anuals. És una xifra reiterant que "s'incrementa any rere any de manera escandalosa" ha denunciat el president de Foment de Treball, Josep Sánchez Llibre, a la presentació de l'informe de la Comissió d'Infraestructures de Foment. La comissió ha analitzat els volums anuals invertits en infraestructures a Catalunya des del 2009 fins al 2020 i ha conclòs que la inversió és molt menor, en percentatge, a la que fan els veïns de l'eurozona.
Foment creu que la inversió en infraestructures que s'ha de fer a Catalunya hauria de ser l'equivalent al 2,2% del PIB, és a dir, de 5.000 milions d'euros. És el percentatge que destinen els països de l'eurozona, molt llunyà del de Catalunya, on el 2020 es va invertir el 0,7% del PIB (1.500 milions d'euros), el 2019 el 0,8% (1.947 milions d'euros) i el 2018 el 0,7% (1.671 milions d'euros). Els percentatges són semblants en el transcurs dels anys, fet que evidencia un problema crònic de dèficit d'inversió. La dada del dèficit que publica Foment s'extreu de la diferència entre el 2,2% del PIB i la inversió executada en licitació d'obres.
Pressupostos distorsionats, obres que es repeteixen
A l'informe s'han analitzat els pressupostos i el transcurs de l'execució de vuit principals macro obres de Catalunya i s'ha vist que hi ha inversions que, per un motiu o per un altre, no s'executen i que es van repetint any rere any en els pressupostos. Una d'aquestes obres, per exemple, és la de la variant de Vallirana, iniciada l'any 2004. La duració prevista de les obres no arribava als tres anys, amb un import adjudicat de 49,4 milions d'euros. Finalment, va durar 16 anys i va requerir una inversió de 167 milions d'euros, el triple de l'inicialment previst.
La mateixa història s'ha repetit amb les altres set obres analitzades per Foment: la connexió de l'A-2 amb l'AP-7 a Castellbisbal, el desdoblament de la N-II per Girona, l'autovia A-27 que connectarà Tarragona amb Lleida a través de Montblanc, el quart cinturó de Catalunya (B-40), la connexió entre l'A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat i els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona.
Joaquim Llansó, president de la Cambra de Contractistes, ha explicat que ells han volgut "fer una fotografia" d'aquestes vuit obres d'infraestructures, però que no saben amb certesa el motiu pel qual s'endarrereixen les execucions d'aquestes i, per tant, es repeteixen i amplien les inversions corresponents. Ha apuntat, tímidament, que potser són conseqüència de "massa burocràcia a l'hora d'aplicar canvis o de falta de voluntat a l'hora de tirar-ho endavant".
Sánchez demana a les administracions "rigor i responsabilitat"
Des de Foment consideren que la repetició de les obres en els pressupostos per manca d'execució altera i distorsiona els mateixos, ja que fan que es reflecteixen volums d'inversió molt superiors als reals. També fa que la credibilitat quedi en dubte en el conjunt de les administracions públiques.
Pressupostos que no es compleixen sistemàticament
L'altra gran denúncia que fa Foment en el seu informe és que mai es compleixen els pressupostos de les administracions públiques. Ni la Generalitat ni l'Estat executen el 100% de les inversions pressupostades. Concretament, des del 2013 fins al 2020, l'Estat ha executat de mitjana el 67,1% de les inversions públiques pressupostades i la Generalitat el 77,1%.
Des del 2013 fins al 2020, l'Estat ha executat de mitjana el 67,1% de les inversions públiques pressupostades i la Generalitat el 77,1%
"Rigor i responsabilitat". És el que ha demanat Sánchez a les administracions i ha afegit: "si seguim així, anirem perdent oportunitats i competitivitat."
En els pressupostos generals de l'Estat pel 2022, hi ha una dotació pressupostada per a inversions a Catalunya de 2.230 milions d'euros. Aquesta xifra continua per sota del llindar dels 5.000 milions d'euros que recomana Foment, però suposa un increment de l'11,6% respecte als pressupostos de 2021. A més, situa a Catalunya com a segona comunitat amb més pes sobre el total d'inversions pressupostades, precedida per Andalusia. Però ja ho diuen, que de prometre a complir, hi ha molt tros per penedir. Mirant l'experiència dels últims anys, millor no hi comptem gaire.