L'atractiu de Catalunya com a destí turístic s'ha multiplicat en els darrers anys. Així ho demostren informes com el de l'Eurostat, que situa el país com una de les destinacions preferides pels europeus, juntament amb les Balears i les Canàries. Aquesta Setmana Santa el país rebrà turistes d'arreu. El sector turístic va tancar el 2018 amb 19,1 milions de visitants, dels que 8 milions van quedar-se a Barcelona. La capital catalana s'ha convertit en una atracció turística de primer nivell i monopolitza el rànquing de llocs més visitats, com la Sagrada Família (4,5 milions de visitants), el Park Güell (3,1 milions) i el Museu del Barça (1,8 milions). Fora de la ciutat, només ofertes comercials com la Roca Village (4,6 milions), i llocs emblemàtics com Montserrat (2,7 milions) aguanten les xifres de la capital. Si bé altres zones com la Costa Brava, el Pirineu i Tarragona han trobat en la gastronomia, el paisatge i la cultura la clau del seu èxit turístic, reclamen a Barcelona que assumeixi el lideratge en la configuració d'una estratègia de país que inciti els visitants que arriben a la capital a visitar la resta del territori.
"Durant els 40 anys d'autogovern hi ha hagut una feixuga relació entre Barcelona i Catalunya pel que fa al turisme; la capital ha anat a la seva i cada territori ha fet el que ha pogut per desenvolupar-se amb esdeveniments i accions concretes", explica el catedràtic d'Esade, Josep Francesc Valls, en la jornada Què li demana Catalunya a Barcelona en turisme?, organitzada per la Fundació Jordi Comas i l'escola de negocis. L'expert reclama una "visió social, turística i econòmica metropolitana, a llarg termini i amb idea de país" liderada per Barcelona i valora iniciatives com els Jocs Olímpics d'Hivern "si es fan sense que Barcelona es miri el melic i permet la projecció de tot el territori".
Altayó: "Cal que la gran Barcelona que es vol promocionar sigui tota Catalunya i no només l'àrea metropolitana"
Un dels llocs que ha aconseguit capitalitzar l'èxit de Barcelona ha estat Montserrat, amb més de la meitat dels seus 2,7 milions de visitants d'origen estranger, i amb una gran presència de turistes asiàtics i americans. "Barcelona s'ha de creure que té muntanyes i vi, malgrat que estiguin fora de la ciutat. Tenim a una hora i mitja les pistes d'esquí i a qualsevol ciutat del món les distàncies són molt més grans. Cal que la gran Barcelona que es vol promocionar sigui tota Catalunya i no només l'àrea metropolitana", reclama el director general d'Agrícola Regional-Abadia Montserrat, Josep Altayó.
El representant de l'abadia reconeix que Montserrat sí que treu profit de la proximitat amb Barcelona -el 60% dels visitants arriben des de la capital catalana-, però reclama una estratègia de país basada en l'especialització. "Hem d'apostar pel turisme de festivals, de congressos, l'enoturisme i, per descomptat, pel turisme espiritual".
El propietari del Celler Clos Mogado, René Barbier, es mostra en línia amb la proposta de crear espais d'especialització. "El Priorat té uns paisatges increïbles i l'expansió de la cultura del vi ha fet que entrem en el món de l'enoturisme; el nostre primer mercat és l'americà, per davant del nacional!", exclama l'empresari, que considera que les sinergies amb Barcelona fins ara han estat puntuals.
Barbier: "El primer que li demano a Barcelona és cultura del vi i que consumeixi Priorat; només posant això en valor ja vindrà molta més gent"
"Vam començar coincidint amb els Jocs Olímpics del 92 i en poc temps vam tenir un gran ressò mediàtic i vam aconseguir grans notes pels nostres vins. Aquella primera empenta va venir de la mà de Barcelona, però des de llavors ens hem hagut de buscar la vida pel món", explica Barbier, que explica com els vi del Priorat és molt més valorat a l'estranger. "El primer que li demano a Barcelona és cultura del vi i que consumeixi Priorat; només posant això en valor ja vindrà molta més gent".
La cuina com a mirall del paisatge
En la mateixa línia s'expressa el xef del restaurant Els Tinars (Llagostera), Marc Gascons, que considera que la millor cuina catalana es troba a províncies. "A Catalunya, en dues hores passem del mar a la muntanya i tota aquesta diversitat de paisatges i la qualitat dels productes que tenim fan que la gastronomia catalana tingui el renom que té actualment".
El cuiner considera que a Barcelona "hi ha manca d'establiments de cuina tradicional catalana", i creu que a la resta del país hi ha una oportunitat "per transmetre als turistes el nostre receptari amb qualitat i autenticitat".
Encara a Girona, el director general del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, concedeix que "sense la Barcelona de Gaudí i Messi, Catalunya no seria la potència turística que és actualment". Malgrat la concessió, Sabrià coincideix amb la resta de ponents en què el territori "s'ha hagut d'espavilar sense la capital per generar oferta i atraure els turistes".
L'empresari recorda com ciutats com Londres animen als seus turistes a escapar-se a París, i no entén com des de Barcelona no es fa el mateix amb les destinacions del seu voltant. "Territoris com l'Empordà generen un enamorament instantani; som el pulmó verd que necessita l'àrea metropolitana, tenim hort i festivals d'estiu, però Barcelona no desplaça els viatgers que rep".
Altayó: "Barcelona s'ha de creure que té muntanyes i vi, malgrat que estiguin fora de la ciutat. Tenim a una hora i mitja les pistes d'esquí i a qualsevol ciutat del món les distàncies són molt més grans"
Sabrià admet que la Costa Brava està en un punt de saturació turística, però considera que la manera de créixer és a través de la desestacionalització del turisme. "Ho hem aconseguit amb projectes com la promoció del senderisme, però la desestacionalització real no es pot fer sense la complicitat de Barcelona".
Més complicat ho tenen zones com la Vall d'Aran, a quatre hores en cotxe de la capital. Malgrat tot, el director comercial de Vaquèira, Xavier Ubeira, creu que el principal problema de la zona és la manca de turistes interns que reben. "Som l'estació d'esquí de referència per a tots els francesos i els anglesos que aterren a l'aeroport de Toulouse, però la gent de casa no puja malgrat que la nostra gran vinculació és amb Barcelona i creiem que hauria de ser la nostra principal força de venda".
De fet, Ubeira reconeix que el nom de Barcelona és clau a l'hora de promocionar les seves pistes a l'estranger, i per això té grans esperances en el projecte dels Jocs Olímpics Barcelona Pirineus 2030. "Barcelona és un referent turístic, una porta d'entrada per al turisme cultural, gastronòmic i esportiu; és el que realment et posa al mercat".