• Economia
  • Cau un 9% el consum de ciment a Catalunya

Cau un 9% el consum de ciment a Catalunya

De cara al 2024, el sector vaticina un estancament de l'activitat per "l'efecte social" i la manca d'infraestructures

De cara al 2024, el sector vaticina un estancament de l'activitat per "l'efecte social" i la manca d'infraestructures | ACN
De cara al 2024, el sector vaticina un estancament de l'activitat per "l'efecte social" i la manca d'infraestructures | ACN
Redacción VIA Empresa
Barcelona
31 de Gener de 2024
Act. 31 de Gener de 2024

Catalunya va tancar el 2023 amb un descens del 9% en el consum de ciment. La caiguda de la producció i les exportacions va mantenir el context negatiu durant el mes de desembre. Al darrer mes de l’any, el consum va retrocedir un 22,6% i es va quedar en 141.000 tones, una xifra que només va empitjorar al mes d’abril de 2020, quan l’administració pública va decretar l’aturada de l’activitat per l’esclat de la pandèmia.

Pel que fa a les exportacions, aquestes han experimentat una reculada de quasi el 50%. Finalment, la reducció d’un 32,5% de la producció va culminar un desembre històricament negatiu. L’encadenament de 9 mesos consecutius (d’abril a desembre) de caigudes en el consum de ciment a Catalunya ha comportat un tancament d’any amb l'esmentat descens del 9% i un total de 2,13 milions de tones.

Les exportacions (-8,5% i 1,7 milions de tones) i la producció (-5,1% i 3,19 milions de tones) confirmen la important baixada en l’activitat del sector després de 2 exercicis de remuntada post-pandèmia, i li porten a una conjuntura complexa. El president de la patronal Ciment Català, Salvador Fernández Capo, explica que la contracció del sector al darrer any cal atribuir-la, sobretot, a “la manca d’inversions en infraestructures per part de les administracions públiques, que són bàsiques pel manteniment de la qualitat de vida, la sostenibilitat de la societat i el medi”.

El directiu sectorial considera que “els ciutadans estan pagant un preu molt alt per aquesta manca de construcció i manteniment dels equipaments públics, que és palès des de fa ja uns anys” i cita com a exemples els problemes que es viuen “en la mobilitat, amb les congestions viàries i les incidències ferroviàries, en l’oferta d’habitatge social o en els contratemps de proveïment d’aigua a causa de la sequera, que s’haurien pogut evitar, almenys parcialment, amb infraestructures previstes fa temps i no fetes”. 

Les previsions de la indústria de cara al 2024 no són gaire optimistes per l’efecte social i ambiental negatiu de la manca de moltes infraestructures. Per una banda, Ciment Català detecta que les polítiques governamentals no fan pensar en un increment de les inversions en infraestructures. Per una altra, el preu de les hipoteques no ajudaran a estimular la construcció d’habitatges. 

Sense deixar l’àmbit de la construcció, la disponibilitat de mà d'obra qualificada és una preocupació que creix entre les empreses catalanes i espanyoles. Segons dades del Banc d'Espanya, actualment el 39% d'empreses perceben problemes per a trobar mà d'obra, xifra cinc punts superior a la registrada durant el segon trimestre de 2023.

Específicament en l'àrea de la construcció, hi ha una necessitat laboral a escala nacional de 800.000 places i sembla que la xifra millorarà amb els anys però insuficientment: ManpowerGroup preveu que per al 2026 aquest dèficit sigui de 450.000 ocupacions. En aquest sentit, a Espanya, ja són més del 50% les empreses de construcció que reconeixen estar afectades per la manca de personal qualificat i no qualificat, forçades a reduir els acomiadaments i augmentar el salari dels treballadors actuals.